"Feien servir un llenguatge prebèl·lic", ha dit Ángel Gozalo, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya durant l'1-O, que ha declarat després del cap del CNP i ha explicat amb detall el dispositiu que es va dissenyar sempre sota les ordres de la fiscalia, tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va prendre el control de la situació i, per tant, també de les instruccions que havien de complir els cossos i forces de seguretat de l'Estat.

Gozalo ha entrat en valoracions personals que el mateix Manuel Marchena ha hagut de tallar mentre intentava explicar els motius pels quals es va muntar el dispositiu del dia del referèndum.

Avui el fiscal ja no ha esperat que el testimoni es referís a "muralles humanes", ja ho ha dit ell directament en la pregunta mentre Gozalo explicava la "passivitat dels Mossos" i el llançament d'objectes de la ciutadania. Algunes respostes, per cert, del tinent general de la Guàrdia Civil són idèntiques a les del cap del CNP, com si haguessin estat preparades.

I en mig del seu relat apassionat per descriure el que ha qualificat de "mostres de desafecte", que les ha quantificat en 131, ha tingut el lapsus sobre el material requisat: les urnes que mai van trobar.

"El dispositiu de seguretat de l'1-O tenia com a premissa del compliment de les instruccions del fiscal, al qual posteriorment es va afegir la interlocutòria de l'autoritat judicial del TSJC. Els criteris van ser fonamentalment establir uns equips, seccions operatives, d'antigues demarcacions d'abans que els Mossos d'Esquadra agafessin les competències". 

"Era un criteri de distribució geogràfica" i estava pensat per "donar una resposta adequada si ens requerien els Mossos i també es contemplava una intervenció directa", ha detallat.

Gozalo ha explicat que a la instrucció inicial d'estar de reforç, després arriba una ordre de la Secretaria de l'Estat de Seguretat on es demana actuar sense el requeriment dels Mossos.

"Els cotxes no cabien al pàrquing"

Ángel Gozalo ha insistit que la Guàrdia Civil va avisar els Mossos d'Esquadra dels escorcolls, contràriament al que s'havia dit fins ara i el que sempre ha mantingut la policia catalana.

La Guàrdia Civil investigava el procés independentista des del 2014. Ho ha admès Ángel Gozalo a preguntes de l'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde. I ha concretat que estaven sota les ordres del jutge instructor del 13, des del 2016.

A preguntes de Jordi Pina, Gozalo ha justificat que els cotxes estiguessin al carrer, a rambla Catalunya, perquè "no podien entrar, no cabien dins el pàrquing" de la Conselleria d'Economia. I ha explicat que les armes estaven dins els cotxes i que es va ordenar vigilar els cotxes des de dins la conselleria.

Mateixos arguments

La idea era que "el dia 21 (de setembre) quedés conformat un pla d'actuació global", ha explicat Gozalo sobre la planificació que es pretenia amb les reunions que va convocar la fiscalia.

Gozalo ha anat en la mateixa línia que la resta de testimonis responsables dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i ha dit que "quan Trapero va saber que De los Cobos seria el coordinador, es va mostrar disconforme de manera taxativa". A diferència de la resta, però, ha fet notar que el pla d'actuació dels Mossos no es va compartir igual que la resta: "Ni vaig veure el pla de policia ni el de Mossos i ells tampoc van veure el meu".

També ha repetit que la fiscalia va creure que el pla dels Mossos s'havia de variar perquè estava preparat per a unes eleccions normals i que els Mossos havien de precintar col·legis i la Guàrdia Civil havia d'actuar a requeriment de la policia de la Generalitat.

Gozalo també ha insistit que tot i que el TSJC pren el control i cessa la fiscalia, les instruccions del ministeri públic es mantenen. El cap de la Guàrdia Civil ha explicat que la magistrada Mercedes Armas va reunir-lo a ell, a Sebastián Trapote i a Ferran López per lliurar-los la part dispositiva de la seva interlocutòria que demanava tancar els locals.