L'acusació popular no ha tingut ocasió d'interrogar cap dels acusats del judici al procés. No han acceptat sotmetre's a les seves preguntes, tot i que tant Quim Forn com Jordi Turull sí han contestat a la Fiscalia i a l'Advocat de l'Estat. El número dos de Vox, Francisco Ortega segueix l'interrogatori de Raül Romeva repenjant la galta damunt del puny esquerra, casualment aquest gest el fa mantenir en alt el canell on llueix una polsera amb la bandera espanyola que roman en constant exhibició.

Mira els seus papers, conversa -sovint- amb el seu company d'acusació, Pedro Fernández, es grata els ulls,..., però són poques les ocasions en què observa l'acusat mentre declara. I això que per a Romeva, igual que per a la resta d'acusats que ja han declarat, demanen ni més ni menys que 74 anys de presó.

Romeva comença la intervenció assegurant que es considera un pres polític i retreu que els qui defensen la democràcia estan al banc dels acusats i els qui defensen el contrari, referint-se a Vox, representen l'acusació popular. Però, ni així. No aconsegueix captar el seu interès. Els dos advocats de Vox no amaguen que estan avorrits com a panses.

Potser és l'hora. De fet, hi ha algú del públic que aprofita la sessió que s'obre a les quatre de la tarda, en plena i precipitada digestió, per fer una becaineta. Però el cert és que l'actitud de Vox ha estat des que han començat els interrogatoris la mateixa. El primer dia van demostrar la irritació pel fet que Oriol Junqueras hagués aprofitat l'interrogatori per fer un al·legat polític.  Ho van denunciar a les portes del Suprem. Ara es mostren resignats. I pacients. Saben que arribarà el seu moment.

Per contra, el fiscal Jaime Moreno que al llarg del matí ha actuat com una piconadora intentant obrir un esquerda en el mur de la defensa de Turull, ha escoltat amb atenció i interès les explicacions de Romeva. Una altra cosa és que fos un interès autèntic.

A la sessió de la tarda, hi ha hagut canvis entre el públic. Han aconseguit entrar -per la cua del públic- la diputada cupaire Natàlia Sànchez. Per tant, es confirma que els simpatitzants de Vox, atès que no actuen els seus, han perdut interès en el judici. 

Els catalans continuen sent emprenyadors i destorbant l'ordre de la sessió. La responsable de la sala ha hagut de cridar l'atenció als dos diputats del Congrés, Joan Olòriz i Míriam Nogueras per utilitzar el mòbil repetidament. A la primera filera. L'auxili de tribunal -que aquesta és la responsabilitat de la funcionària- ha hagut de travessar tota la sala per advertir-li amb un "disculpi, però no es pot usar el telèfon".

Per si no n'hi havia prou, Nogueras ha demanat sortir abans d'hora. No ha estat l'única, fins a tres cops ha hagut d'obrir la porta amb la recança d'aquell que està a punt de provocar la descompressió de la cambra i fer volar els més de 60.000 fulls de la instrucció que reposen a les cadires rere les acusacions.

Des de la segona fila un periodista dibuixa els acusats amb llapis negre. Ho fa mentre escolta l'interrogatori. Més enrere algú dorm plàcidament.

Oriol Junqueras segueix el judici assegut rere el seu advocat, observa amb atenció la sala que en començar tenia a la seva esquena. Pren apunts. En canvi, Forn i Turull segueixen als seus llocs, al centre de la sala.

Quan finalment Romeva acaba, dedica la seva darrera frase a emplaçar el tribunal a què torni a enviar a la política la patata calenta -ell diu la "carpeta política"- que aquesta els va passar en constatar que no sabia com resoldre el problema. I Marchena aixeca la sessió. Els advocats de Vox observen drets des dels seus llocs com els presos saluden les famílies i companys de partit. No per interès en l'escena. És senzillament, que ningú no pot sortir fins que aquests han abandonat la sala.