La sentència del Suprem sobre l’1-O decidirà el destí dels processats, sí. També valorarà, però, el capteniment de l’anomenat periodisme d’Estat, que des de ben abans de la tardor del 2017 ha fet de la seva cobertura informativa un apèndix més de la investigació policial, de la instrucció del cas, de les acusacions —de la fiscalia, de l’advocacia de l’estat, de Vox—, tot amanit amb una hostilitat fora mida contra qualsevol expressió sobiranista. Mariano Rajoy ja se'n va adonar al seu dia i bé que ho va agrair.
En el temps a venir, el repàs de la producció dels diaris del 155 (i de les ràdios, televisions, etcètera) que faran els que vulguin explicar imparcialment la història, deixarà en evidència que aquests mèdia han estat una part més de l’aparell que s’ha encarregat, i s’encarrega, de desfigurar els fets i de fabricar-ne, de menar la repressió mediàtica i d’escampar la por i l’amenaça. Portades i titulars hooligans podran equiparar-se als cops de porra de l’1-O. Ho proven les mateixes portades i titulars d’avui.
Era difícil esperar altra cosa, després de veure com aquests diaris han col·laborat amb tant d’afany en la fabricació del relat de les acusacions —tots beuen tàcitament de les mateixes fonts— i en la seva difusió, sense qüestionar-lo ni un xic, sense distanciar-se'n, acríticament. Quin remei: han comprat la narrativa que ells mateixos s’han encarregat de confegir.
Ni la portada d’El País se n’escapa. Mentre ahir dedicava un retall mínim a l’exposició de les defenses, avui obre fent-se l’escandalitzat amb “l’al·legat polític” dels acusats. L’efecte que fa el diari dels progres grans és que la defensa dels presos polítics cau fora del cànon de la llei i la justícia i que, jurídicament, han acabat la vista amb les mans buides. En tot això no hi ha res de casual. No hi ha dubte que és l'efecte que es busca.
Més vergonya fan les portades de la dreta impresa. La Razón remarca que cap dels acusats s’ha penedit, tot un senyal que ja els ha condemnat abans que els set magistrats de la sala segona del Suprem. O és que algú es penedeix d’un delicte que encara no s’ha establert? El seu titular és una finestra oberta a l’actitud amb què veuen el cas: els acusats són culpables i el judici només servia per vestir la mona amb la roba del imperio de la ley y del estado de derecho o de la ley del imperio y del derecho del estado, a ells tant se’ls en fot. Ben sincronitzats, La Razón, El Mundo i ABC, parlen “d’amenaces”, “reincidents”, “desafiament” i, esclar, de “cop d’estat”. El to dels titulars és del sempre, entre la inflamació patriòtica del pinxo de caserna i la burocràcia agressiva de l’agència tributària. No s’estalvien cap humiliació.
Són les portades que hauria fet la fiscalia, l’advocacia de l’Estat, l’acusació particular de Vox.
Només cal comparar aquells diaris amb els de Barcelona, que expliquen, cadascú amb la seva mirada i el seu to —sense acarnissament—, tota una altra història del que va passar ahir en l’última sessió del judici a l’1-O. Fins i tot El Periódico, al que no fa gaires dies era difícil distingir de la premsa més extremista de Madrid.
Al marge
Els comuns van anunciar ahir cap a les onze de la nit que accepten els vots del PSC per fer Ada Colau alcaldessa de Barcelona. No són poc espavilats. A més de comunicar-ho tard, van aprofitar que la notícia del dia era l’última sessió de la vista al Suprem per a difondre la seva decisió, segurament per fer-la passar desapercebuda. Alguns diran que ahir era un dia com qualsevol altre. Altres que tenen la cua de palla i que malden per amagar-la tant com poden. Qui menys s’ha deixat ensarronar per la maniobra —avantatges del seu disseny modular— és El Periódico, que juga la decisió dels comuns gairebé per sobre del judici però sense fer-li perdre la preferència. Ben jugat.
