Avui potser val la pena remarcar el pugilat entre El Mundo i El País per portar l’aigua al seu molí. Un acusa el PP de posar al seu servei partidista el Congrés que presideix la popular Ana Pastor, mentre l’altre assenyala al govern espanyol del PSOE per obligar a treballar els funcionaris en benefici del seu partit i a les ordres de la vicepresidenta Carmen Calvo. Quin horror. Mai havia passat, això.
És bonic i entendridor com dues pràctiques tan clàssiques i comuns, tan repetides en període preelectoral, són denunciades en portada pels dos diaris més venuts de Madrid. Venuts en el sentit de que venen més exemplars —un aclariment que potser no caldria però que sempre fa servei en temps de tensió, nervis i pell fina. Això, que és bonic veure com aquest dos diaris s’escarrassen per fer veure que ni treuen ni posen rei però ajuden el seu senyor, com Bertrand du Guesclin.
També sobta veure com, un dia més, el judici al procés torna a merèixer espais tan escarransits en les primeres pàgines d’aquest parell de diaris. Era un dia que tenia força: policia contra policia al Suprem pel referèndum de l’1-O i, a més a més, també declarava l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, un testimoni que ha fet l’efecte que era més dur de pelar que els qui l’han precedit a la cadira.
Tan poc espai en un dia que les acusacions han tingut una mica més la pilota fa pensar si aquests diaris no es refien dels testimonis o han perdut la fe en la causa o què. El Periódico, l’ABC i La Razón, fins ara els tres diaris més combatius de la fiscalia mediàtica, sí que han vist porta i s’animen a obrir les seves primeres amb “l’estafa” del tinent coronel Diego Pérez de los Cobos, el guàrdia civil que va dirigir la repressió de l’1-O amb un “ús exquisit” de la violència, com destaca l’Ara. Ho juga també La Vanguardia, en un to un pèl més baix.
Algú que considera possible un “ús exquisit” de la violència mereix, no ho dubtis, un bon espai en portada. Si a sobre i tot seguit qualifica l’actitud dels Mossos d’Esquadra en aquell dia “d’estafa” —agafant el tot (l’estafa) per la part (l’engany, que n’és la part vistosa)— ja s’entén per què uns diaris no li donen gaire volada i altres sí.
Bola extra
Les portades de la premsa madrilenya evidencien la catàstrofe del Madrid.