Avui que era dia d’interpretar i/o qüestionar cap portada ho fa, fora d’El Mundo. Els altres es limiten a exposar neutralment les conclusions de la fiscalia (cop d’Estat, violència, organització criminal, etcètera). Ni un de sol deixa caure una paraula fora de la línia freda. Els fiscals han dit això, han dit allò. Punt. Curiós. Cada dia interpretacions i avui només presenten els fets secs.
Es percep a les portades poc tremp, un aire de feina a mitges. No sabien què fer amb l’informe dels fiscals, se l’han tret de sobre sense rumiar-s’hi gaire i demà serà un altre dia. Potser els paralitza o els desconcerta la indignació o l’esglai en veure la magnitud de la cosa. El Periódico, posem per cas, oposa fiscalia i Estat al titular, perquè… per què? És que són coses diferents? La fiscalia no és Estat? Esclar que ho saben i que tenen traça per titular, però ahir, pel que sigui, la portada va sortir així, maldestra i sense gràcia.
Només La Razón i El Punt Avui allarguen els seus titulars a tota plana. Als altres no s’hi veu cap senyal gràfic que indiqui una valoració del que va passar ahir al Suprem. És un dia més a l’oficina. La Vanguardia ho dona a quatre columnes, com gairebé sempre qualsevol cosa. L’Ara engreixa un pèl la tipografia. A El País va a dos columnes, el mínim que es ven en primera pàgina. L’ABC fa el seu pòster habitual.
El cop d'Estat va barat
Potser ens volen dir que ahir va ser un dia com qualsevol. Això es podria arribar a entendre, doncs, si fem cas als fiscals, el cop d’Estat, la violència i l’organització criminal, etcètera, s’han posat a l’abast de qualsevol. Representa que pots dir al veí del bar: agafa’m un moment la copa que vaig a muntar una organització criminal, dono un cop d’Estat —amb violència, esclar— i torno ara de seguida. Si una rebel·lió és això, quina cosa té d’especial? Per què els diaris haurien d’agreujar-ne el tractament en portada? És un punt.
Seria injust no reconèixer que El País aixeca el ditet remarcant que és “el primer cop” que la fiscalia parla de cop d’Estat. El mateix diari ha abonat aquesta idea en editorials i columnes —són els principals propagandistes de la teoria del “cop d’estat postmodern”, on no cal violència ni aixecament. Per l’històric del diari i l’aire del titular no se sap si ho remarquen com dient ja era hora que els fiscals ho veiessin com ells o si, pel contrari, s’estranyen que ho diguin ara, al final del judici.
S'ho miren de lluny
El Mundo afirma que els fiscals van provar ahir la rebel·lió i que l’advocada de l’Estat ho va ignorar. Un exemple de “prova” és aquesta frase del fiscal Fidel Cadena: El hecho de que los agentes tuvieron que emplear la fuerza el 1-O demuestra que los manifestantes emplearon fuerza y violencia en sentido contrario. Si no lo hubiesen hecho, los agentes no habrían tenido que esforzarse para entrar en los centros. És a dir, que encara que no s’hagi vist ni comprovat fefaentment acció de força ni de violència dels concentrats al col·legis electorals, bé en devia haver perquè si no, què hi feia la policia atonyinant aquella gent? És un raonament semblant a “el meu marit no em pegaria si no fos pel meu bé”. De “proves” com aquesta, que no proven més que la seva imaginació per desfigurar la realitat, els quatre fiscals en van presentar desenes. A El Mundo no li fa res mentir, perquè té clar quin és el seu joc: aprofitar-ho per clavar una plantofada a Pedro Sánchez en la cara de l’advocada de l’Estat.
I la resta? Es diria que a uns ja els va bé la imaginació extrema de la fiscalia. Al capdavall, és el relat que ells han contribuït a fabricar i difondre. Periodisme d’Estat. Altres sembla que s’amaguen darrera l'objectivitat freda per no haver de pensar-s’hi gaire. Com qui s’ho mira de lluny.
