El veto de Manuel Marchena a l’exhibició de vídeos suposa un risc per al “principi de contradicció i el dret de defensa”. Així ho han assegurat els observadors internacionals en un comunicat aquest dimarts. En les seves valoracions sobre la sisena setmana del judici al procés, alerten que la “manca de confrontació” amb el relat dels testimonis ha tingut un impacte sobre el procés judicial. La setmana passada van assistir a la sala Ernesto Moreau, vicepresident de l’Associació Americana de Juristes, i Alejandro Forero, professor de Dret Penal i Criminologia a la Universitat de Barcelona.

Com ja ho han fet anteriorment, els observadors denuncien que el president de la sala segona “impedeix confrontar els testimonis amb el recurs d’imatges videogràfiques o l’exhibició de documentació de la instrucció”. Aquest fet, alerten, podria vulnerar l’article 6.3.d del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans, que estableix el dret dels acusats a interrogar els testimonis que declarin. "Permetre la immediatesa de la contradicció facilitaria la possibilitat de detectar un possible cas de fals testimoni com semblaven advertir, per exemple, les defenses", subratllen.

 

Per altra banda, els observadors organitzats a través de la plataforma ITW també posen el focus en el veto de Marchena a “permetre que la part que no hagi proposat un testimoni li pregunti més enllà del que ha estat preguntat per la part proponent”. Aquesta limitació, argumenten, “pot anar en detriment al principi d’igualtat d’armes, que es podria transformar al llarg dels procediments en causa d’indefensió material”.

Els juristes també tenen retrets cap a l’actitud de la fiscalia. Expressen la seva “preocupació” per com es tracta l’exercici de determinats drets fonamentals, com el de manifestació, i la “criminalització d’aspectes ideològics”. El ministeri fiscal “dona a entendre que reunir-se i cridar, cantar o mostrar reprovació per les actuacions policial poden ser ja mostra d’elements de sedició”. Això, alerten, “pot tenir conseqüències més enllà del judici”, com a “efecte desincentivador” del dret a la protesta.

En la mateixa línia, els observadors lamenten que la fiscalia “ha tornat a incórrer en preguntes que podrien ser suggestives i/o capcioses”. Posen l’exemple dels interrogatoris a diversos guàrdies civils, on “s’ha inferit un vocabulari amb indicis provats de violència que quedaran per demostrar en la fase documental”.

Finalment, els juristes alerten que la investigació dels mateixos fets per tres tribunals “fa que s’hagin inferit actuacions i declaracions que podrien afectar testimonis citats que van decidir acollir-se al dret a no declarar contra ells mateixos”, que les jornades tan llargues limiten la preparació del judici i que la manca d’un calendari complet del judici també “limita les possibilitats de desplegar una estratègia de defensa”.