Els observadors internacionals de la International Trial Watch (ITW), que cada setmana emeten un informe sobre el desenvolupament del judici contra el procés independentista, ha retret al Tribunal Suprem que no hagi fet atenció a l’informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de Nacions Unides, que reclama posar en llibertat immediatament Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras.

En l’informe corresponent a la setzena setmana del judici, la ITW es queixa que el Suprem no hagi “atès la petició” del grup de treball de l’ONU respecte a la petició de llibertat i que, a més, el mateix dia que es van ignorar les conclusions de l’ONU, “tant el Ministeri Fiscal com l’Advocacia de l’Estat van elevar a definitives les seves conclusions amb alguna modificació poc substancial”.

Crítiques a l’exhibició de vídeos

Així mateix, els observadors s’han posicionat sobre la fase de prova documental, especialment per la manera que s’ha desenvolupat, ja que “l’exhibició dels vídeos en la fase documental, deslligats de les declaracions testificals, no ha permès sotmetre al filtre de contradicció les declaracions dels testimonis, qüestió transcendental que s’ha anat posat de manifest al llarg del judici”.

En aquest sentit, la ITW critica la “descontextualització quasi absoluta de les imatges visualitzades”, i fa notar que és “especialment alarmant que les acusacions –especialment el Ministeri Fiscal– no hagin estat capaces de determinar ni tan sols el dia i el lloc en què havien estat enregistrats nombrosos vídeos exhibits”, un fet que, davant la protesta de les defenses, el Ministeri Fiscal va respondre que no era important concretar el moment i el lloc de l’enregistrament de les imatges, sinó tan sols “mostrar el clima general”.

L’informe també apunta que “en alguns casos es van indicar dates errònies, canviant els dies –es va indicar que corresponien al 3 d’octubre de 2017, imatges de la vaga del 8 de novembre, per exemple–, o les ubicacions –confonent imatges de la Conselleria d’Economia amb les de la seu del partit polític CUP”.

Com a únic aspecte positiu, els observadors internacionals celebren que el Suprem no hagi admès com a prova documental “els informes de la Guàrdia Civil”, com també “els escrits de denúncia, les notícies de premsa fent valoracions sobre els fets i les diligències preprocessals del Ministeri Fiscal o determinades interlocutòries del jutjat d’instrucció 13, per tractar-se d’actes processals sense transcendència en termes de valor probatori”. La ITW considera que es tracta d’una decisió “en sintonia amb la jurisprudència sobre què s’entén per prova documental”.