"Fa 2.500 anys..." Així ha començat Jordi Sànchez el seu torn final de paraula. El que va ser president de l'ANC i que ara és diputat al Congrés per Junts per Catalunya ha lamentat que durant el judici "hem sentit banalitzar la violència".

Sànchez ha defensat l'activisme social, del qual sempre ha format part i en el qual es trobava "còmode" i on sempre ha imperat "el respecte i el diàleg i amb la convicció que no hi ha idees ni principis que cal ser silenciats i que amenacen els drets de manifestació i reunió".

L'1-O va ser una jornada de dissidència política

"La no-violència no és passivitat, no és quedar-se amagat; la no-violència és assumir les conseqüències com ho fa ver Sòcrates, encara que siguin injustes i causin dolor. I assumir-les sense voler crear dolor. El respecte a l'altre és fonamental en la no-violència i això és el que vam fer a Catalunya l'1-O i el que he fet jo en el meu modest activisme polític que he fet des dels anys vuitanta".

"A tota la gent que creu que el judici ha estat llarg, com se sentirien 604 dies tancats en una presó? La presó causa dolor", ha dit Sànchez recordant la seva família visiblement emocionat i aguantant el plor. 

Em considero víctima d'una injustícia de l'Estat

"La presó m'ha ensenyat moltes coses. Una d'elles, l'ús i l'abús de la presó preventiva. Un abús que és utilitzat pel ministeri fiscal per obtenir beneficis amb arguments probatoris molt lleus", ha dit Jordi Sànchez dirigint-se cara a cara al tribunal i als fiscals.

"És una evidència que en aquest judici s'ha parlat de política i de drets fonamentals i és injust per a aquest tribunal que hagi de resoldre un problema de naturalesa política. Vostès difícilment no poden resoldre un problema polític. Però tenen una responsabilitat que és no agreujar la situació política. No m'agradaria estar en la seva pell".

"De la seva sentència se'n desprendrà també la lectura de drets fonamentals", ha dit Sànchez reptant directament el tribunal que ha de dictar la sentència i fixar les condemnes o l'absolució.

Jordi Sànchez ha destacat que "el més sorprenent del judici ha estat la negació de la realitat" i ha repetit que "l'1-O no va ser una jornada de violència".

"El debat no només és el debat del dret a l'autodeterminació. Avui el problema és també de drets i llibertats", ha dit, afegint: "Crec en la política feta des de les institucions. M'importa com a valor, com a risc de categoria" i ha apel·lat al referèndum d'Escòcia com a solució a Catalunya.

"Llum als ulls i força al braç", ha dit Sànchez recordant els versos de Joan Maragall a El cant de la senyera per donar dos desitjos: "Els desitjo tota la llum per a aquesta sentència i els desitjo a tots els que han fet possible que estiguem aquí d'una manera digna i serena tota la força per seguir mantenint la mateixa dignitat que hem tingut fins ara".