Amb posat ferm i transmetent la sensació d'estar segur de si mateix, Jordi Cuixart ha comparegut davant el tribunal i ha defensat que no té cap tipus de "penediment" i que "ho tornaria a fer". En l'al·legat final en el judici al procés, i malgrat que la fiscalia demana per a ell 17 anys de presó, Cuixart ha defensat que no ve a defensar-se ni a demanar "una reducció de la pena" i ha defensat que accepta els seus "actes i les conseqüències". "La meva prioritat no és sortir de la presó, encara que sigui il·legítima", ha defensat, recordant que serveix com a "altaveu immillorable" per denunciar la vulneració de "drets fonamentals".
També s'ha queixat que la fiscalia li retregués les seves crides a les manifestacions i a la desobediència civil, i ha volgut fer una nova crida a la "mobilització permanent" sempre "pacífica i democràtica". "Si la violència policial no va poder amb l'1-O, algú creu que els catalans deixaran de lluitar pel dret a l'autodeterminació?", ha preguntat, a la qual cosa ha afegit: "Ho tornarem a fer i ho seguirem fent: pacíficament, serenament i amb tota la determinació del món". "No caurem en la frustració i no deixarem de lluitar pel dret a l'autodeterminació", ha exclamat.
Cuixart, que ha esgotat els 15 minuts que li ha donat el tribunal, ha defensat que el problema no és la "desobediència civil" sinó l'"obediència civil" davant les injustícies, i ha posat com a exemples tant els desnonaments com la passivitat d'alguns demòcrates davant els fets que els mantenen al banc dels acusats amb una fiscalia que està "braç a braç" amb l'extrema dreta de Vox. Encara en l'àmbit polític, ha denunciat que el Rei va renunciar a la "concòrdia" amb el discurs del 3-O i que va "perdre l'oportunitat" de denunciar la brutalitat policial de la jornada del referèndum.
Finalment, el president d'Òmnium ha defensat que es nega a perdre l'"esperança" i ha volgut recordar els seus fills, els dos grans, el petit que té dos anys i el que naixerà a l'octubre, pels quals ha demanat que puguin viure en un "país lliure". També ha assegurat que, malgrat tot, no aconseguiran un enfrontament entre "pobles d'Espanya", ha lloat el caràcter "transversal i divers de la societat catalana" i ha defensat que es nega a tenir "enemics" i a "odiar a ningú".