"No hi ha constitució sense democràcia; no hi ha democràcia sense la participació ciutadana". Marina Roig, l'advocada de Jordi Cuixart, ha fet una defensa del dret constitucional que empara el dret de reunió, tesi de la seva defensa, i ha apel·lat a "l'esperit lliberal de la Constitució, fruit de la lluita antifranquista".

Roig ha començat fent un resum crític dels arguments de la fiscalia i del relat "tergiversat" de les acusacions. "No és possible fer una ponderació entre la unitat d'Espanya i els drets fonamentals", ha dit Roig durant la seva introducció.

Però l'advocada de Cuixart ha centrat la seva intervenció en la defensa dels drets fonamentals, pels quals sempre ha treballat Cuixart i que Òmnium considera i defensa que s'han vulnerat en aquest procés.

Roig ha centrat tot el seu informe final en la mobilització ciutadana, que és, de fet, en el que es basa l'acusació contra Jordi Cuixart.

L'advocada també ha qüestionat el desconeixement de la Guàrdia Civil i el CNP sobre les dinàmiques de la policia a Catalunya, com ara la unitat de mediació dels Mossos o els protocols a l'hora d'actuar per dissoldre la massa, amb referència directament als cops de porra que la policia espanyola va clavar per sobre de la cintura i, en alguns casos, directament al cap.

S'ha tergiversat el relat per fer encaixar la conducta de Cuixart en els delictes de l'acusació

"Els fets no es poden tractar alhora de dret fonamental i de delicte", ha remarcat Roig, i ha exposat que els tractats internacionals anteposen els drets al delicte. "La desconfiança prèvia en el paper dels organitzadors del 20-S va derivar en la mala interpretació de les seves paraules i dels seus fets", ha afegit.

Marina Roig també ha destacat que no s'ha provat el delicte de què s'acusa el president d'Òmnium: "La paraula cop d'Estat queda buida de contingut si es confronta amb les proves presentades en aquest procés".

Drets fonamentals

L'advocada de Cuixart ha fet una classe sobre els drets humans i els drets fonamentals, i ha començat amb un de tan "obvi" com és el dret de reunió: "En comptes de veure en les manifestacions un dret legítim en democràcia, determinades acusacions les conceben com una amenaça, i això és un intent de reprimir aquest dret".

"Hi ha agents que han concebut les manifestacions com desafiaments o amenaces a l'autoritat", ha afegit. Roig ha apel·lat a l'ONU per explicar els drets fonamentals i les normes internacionals aplicables, i unes recomanacions. 

I ha afegit: "Els organismes internacionals de drets humans van criticar l'actuació policial de l'1-O i han demanat que s'investiguin els fets". I ha remarcat que als concentrats davant dels col·legis de l'1-O se'ls havia de protegir pel dret de reunió.

Té la mateixa legitimitat una protesta contra el poder executiu que una protesta contra el poder judicial

"Cuixart sempre va cridar i va insistir que la concentració fos pacífica", ha començat a explicar Roig sobre els fets del 20-S. "Va expressar i exhortar explícitament la ciutadania que no es comportés de manera violenta", ha dit Roig, i ha tret importància al que ha estat la principal prova de càrrec, la desconvocatòria damunt dels cotxes de la Guàrdia Civil: "És irrellevant que per pujar al cotxe de la Guàrdia Civil per desconvocar per segon cop la manifestació es diguin frases com ara 'en aquest majestuós altar'".

"El 20-S hi va haver protestes, però cap intent d'assalt ni violència generalitzada. Jordi Cuixart va fer crides de tranquil·litat, serenitat i mobilització pacífica", ha afegit.

"No és possible concebre els fets de l'1-O com un moviment tumultuari", ha dit Roig sobre el dia del referèndum, i ha qüestionat "l'alçament" que defensa la fiscalia. L'advocada de Jordi Cuixart ha qualificat la mobilització de l'1-O de "desobediència civil col·lectiva" i ha remarcat que "l'objectiu de la ciutadania era poder votar".