La fiscalia ha reprès l'interrogatori a Jordi Cuixart després de la pausa de mig matí centrada a demostrar si Òmnium va cridar a la mobilització per garantir el referèndum i va organitzar els actes de les escoles obertes per protegir els locals de votació.

"Amb el que es van comprometre els parlamentaris que van aprovar les lleis era que el resultat del referèndum s'havia d'implementar", ha explicat Jordi Cuixart quan la fiscalia ha entrat en la prohibició del Tribunal Constitucional de la votació.

El moment àlgid de la declaració, un Cuixart ferm denunciant l'"a por ellos".

La declaració de Cuixart ha acabat amb un enfrontament dialèctic amb el fiiscal i el jutge Manuel Marchena i un interrogatori tens sobre la violència de l'1-O. Cuixart només reconeix la violència de la policia i una defensa dels drets fonamentals per part de la ciutadania que hi havia als col·legis.

Sobre les càrregues a l'escola Ramon Llull, Cuixart ha emfatitzat Roger Español, que va perdre la visió d'un ull, com a lesionat, i ha atribuït a la força de les càrregues, les lesions del 17 policies, que a més estan investigats per un jutge de Barcelona.

El fiscal incapaç de demostrar violència

"Per un principi de conviccions pacifistes, davant un senyor que va armat fins a les dents, com li he de dir a uns ciutadans que s'hi enfrontin violentament?", ha respost Cuixart davant la insistència del fiscal de fer veure que Òmnium va animar la massa a aixecar-se contra la política l'1-O.

Jordi Cuixart ha hagut d'explicar diverses vegades que no es va fer una crida per enfrontar-se a la policia i que els ciutadans seguien tenint el dret de protesta, de manifestació i als drets fonamentals com el d'autodeterminació: "Nosaltres no cometem cap il·legalitat perquè no hi ha cap tribunal que ens interpel·li com a ciutadans ni com a president d'Òmnium. No es prohibeixen drets fonamentals, ni el dret a la manifestació. Vostè veu un intent d'escenari de violència i jo li dic que aquest escenari de protesta és una mostra d'exercici d'autodeterminació"

"Nosaltres mostrem que estem disconformes sortint al carrer i fent servir els drets fonamentals de la manifestació i la llibertat d'expressió", ha insistit davant un fiscal obcecat. "L'1-O és l'exercici de desobediència civil més gran que s'ha fet mai a Europa. Un referèndum no és gens delictiu", ha conclòs. 

L'1-O és l'exercici de desobediència civil més gran que s'ha fet mai a Europa. Un referèndum no és gens delictiu

L'advocada de Jordi Cuixart ha preparat el relat de la desconvocatòria i de com no hi va haver en cap moment cap intenció de provocar aldarulls. I ho ha fet a partir dels vídeos del dia.

La fiscalia no ha entrat en cap moment en preguntar si Cuixart va entrar dins el Departament d'Economia, ni si va mediar amb la policia. Ho ha aclarit més tard, a unes preguntes de Marina Roig, quan ha explicat que va entrar dues vegades per cortesia i que no es va moure del vestíbul. "No hi havia cap sensació de rebel·lió, sedició, ni armes. No hi ha res del que s'està intentant crear", ha explicat Cuixart.

També ha negat que incités ningú a provocar danys als vehicles dels cotxes i que cap convocatòria es va fer per pressionar la justícia que acabava de detenir 17 alts càrrecs de la Generalitat.

Cuixart ha acabat la seva delcaració recitant el "No passaran" d'Apel·les Mestres.

Un referèndum no és il·legal

El fiscal Jaime Moreno ha volgut fer una comparació entre el 9-N i l'1-O que només ha provocat que Cuixart digués que es farien tants referèndums com fessin falta. 

Cuixart li hagut d'explicar al fiscal que cap tribunal els va comunicar que no podien fer el referèndum, tornant a remarcar que ni Òmnium ni ell mateix treballen per la Generalitat ni pel govern espanyol, ni podien organitzar res: "És impossible que el president dÒmnium Cultural participi en la organització del referèndum. És que no podem. Tenim el codi ètic i la responsabilitat de preservar l'entitat d'intervencions polítiques".

Cuixart ha reiterat que "davant el dilema del compliment d'una suspensió del TC i l'exercici dels drets fonamentals vam decidir exercir els drets fonamentals, entre altres coses perquè en cap part interpel·la la societat catalana. Mai cap tribunal va interpel·lar que no participessin en cap esdeveniment, sigués un referèndum o les activitats que es van organitzar". 

El president d'Òmnium cultural ha apel·lat que les prohibicions no afectaven la ciutadania i ha seguit defensant els drets fonamentals: "La desobediència civil mai ataca l'ordenament jurídic. El principi Gandhi i Luther King diu que assumim els actes de la desobediència civil, sense violència i reconèixer que no es desacata per un ordenament jurídic".

"L'única manera de mostrar la disconformitat era assumir la desobediència civil. Aquest mateixa  sala s'ha pronunciat a favor de l'exercici de la desobediència civil. Benvingudes les sentències d'aquesta sala que defensen la desobediència civil. És un instrument que tenen les societats per progressar socialment", ha conclòs.

Cuixart ha explicat que com més gent anés als col·legis més es veuria que el 80% de la població volia un referèndum per exercir el seu dret a decidir. "Haguessin pogut aconseguir el mateix objectiu tenint més paciència", ha exposat en relació a les càrregues policials.

"Volíem mostrar la disconformitat davant una situació de suspensió", ha dit Cuixart negant que la mobilització pretengués enfrontar-se amb la policia que va irrompre armada als col·legis.

"Em semblaria presumptuós pensar que jo puc moure totes les masses. No feia falta que jo fes molts tuits perquè la congregació de persones ja era molt multitudinària. De fet les actuacions policials ja s'havien produït", ha explicat Cuixart sobre la situació que es va viure a l'institut Ramon Llull i Balmes, "casualment són els dos centres on hi va haver més acarnissament de la policia". "Quan jo dic cul a terra i resistència pacífica no hi ha gaire dubte", ha insistit.

"Aquell dia el que es destacava era l'actuació policial desproporcionada", ha exposat Cuixart explicant els tuits que la fiscalia li ha anat mostrant.