Falta molt judici encara. Tot just estem en la fase inicial i ni tant sols han acabat de declarar els acusats. Però les qüestions prèvies i els interrogatoris, sí que poden donar una idea de quines cartes jugarà cada part.

Sentir la veu dels acusats i els seus arguments ha generat un estat emocional triomfalista. Però per molt que els processats tinguin sortides iròniques o en algun moment la Fiscalia sembli quedar fora de joc, a la Fiscalia no la jutgen. I menys encara a l'Advocada de l'Estat que és la diana fàcil de les crítiques davant intervencions cada cop més justes i buides de contingut i mancades, sembla, d'objectiu. Jutgen els membres del govern, els jordis i a Carme Forcadell. I el tribunal està pendent del que diuen ells, no de com pregunten els altres.

Això sí, són innocents fins que no es demostri el contrari. I són les acusacions qui han de demostrar la culpabilitat. Com a les pel·lícules? bé, com diu el codi penal i la llei d'enjudiciament criminal.

Per això és important veure el judici com un relat d'anar provant els delictes. Ni es tracta d'un programa de televisió, per molt que s'emeti en directe, ni d'un ple del Parlament. Aquí els acusats tenen dret a mentir i la Fiscalia a rebaixar el delicte o pujar-lo en funció del que vagi quedant provat en el judici.

I aquesta és la clau. 

De moment, i a l'espera de veure la prova i els testimonis, la Fiscalia s'ha limitat a intentar provar la malversació, quan es tracta del Govern.

Amb el cas de Jordi Sànchez és diferent. Els jordis estan en presó preventiva per animar les masses el 20 de setembre i incitar a la sedició, segons l'escrit d'acusació. Estan processats per rebel·lió i la Fiscalia necessita provar la violència. Per això l'interrogatori de Javier Zaragoza del dijous a Jordi Sànchez no es va moure gaire de davant del departament d'economia. Tenen uns cotxes i una multitud xifrada en 60.000 persones que per moltes cançons de la Trinca que cantin la Fiscalia veu un risc i una prova d'incitació a la violència. Des del primer moment sabíem que l'acusació més feble és la dels jordis i els arguments per mantenir-los a la presó, escassos.

 

 

L'interrogatori a Jordi Sànchez, ha estat l'únic intent que ha fet el ministeri públic per provar la violència. En els interrogatoris al Govern, ni ho va intentar. Una pregunta va fer només als acusats. Però es va centrar en la malversació. 

La publicitat, Unipost i TV3

L'obsessió de l'acusació és la campanya de publicitat. Perquè no han trobat res d'urnes. Les paperetes es van requisar el 20-S i els sobres amb les notificacions als components de les meses també. Els havia de repartir Unipost. Per això, l'empresa de missatgeria surt cada dia de judici. Però no s'han trobat factures.

Hi ha una factura de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Algunes fonts apunten que es fa després que el jutge d'instrucció del 13, que també estava obcecat amb les campanyes de publicitat, interrogui els responsables de la corporació. Mesos després de l'1-O. Però no hi ha proves que es pagués res. La factura es va veure durant l'interrogatori a Jordi Turull.

De fet, tots els consellers expliquen que hi ha un acord que permet les campanyes gratuïtes quan son institucionals. I aquesta ho era.

Expedient Montoro

L'altre fet complex que ha de combatre la Fiscalia si vol demostrar el delicte de malversació és provar que l'Estat no va intervenir els comptes bé o va tenir fuites. Perquè des del mes de juliol que els comptes de la Generalitat estaven intervinguts i el Ministre d'Economia Cristóbal Montoro va preservar el seu departament molt clarament al Senat quan exposa que l'1-O no s'ha pagat amb diners públics. 

 

 

També hi ha un informe d'Hisenda que es aportar primer al jutjat d'Instrucció 13 i després al Tribunal Suprem que nega que es gastessin diners públics amb el referèndum.

A Montoro el sentirem dimarts al judici. I l'informe d'Hisenda sortirà en el moment de presentar la proves. 

Santi Vila va donar pistes en la seva declaració de com s'hauria pagat el referèndum burlant l'Estat i eximint de responsabilitats els seus companys de Govern.

 

El delicte de malversació està penat entre 2 a 8 anys de presó segons la gravetat. Si arriba a demostrar-la, suposaria una rebaixa considerable de les penes que es demanen ara i veuria justificat canviar una acusació de màxims per una de mínims.

La malversació és el comodí si no es demostra la violència necessària per argumentar la rebel·lió i per això els interrogatoris dels consellers han estat centrats en aquest delicte i en la insistència que la firma del decret del referèndum mostra una forma col·legiada d'actuar. Com volent demostrar que encara que no hi hagués una despesa concreta en cada algun departament, la malversació i l'organització del referèndum era imputable a tots els seus membres, fessin o no fessin res.

I si tampoc hi ha malversació?

Si cau la malversació, què li queda a la Fiscalia? Provar la sedició o la conspiració per a la rebel·lió.

I per tant és molt possible que al final del judici, en l'espai que hi ha per fer aquest tràmit, l'acusació, faci una reinterpretació dels delictes i les penes.

El llindar mínim per a  conspiració per a la rebel·lió està en 4 anys. Podrien acabar rebaixant penes de 17 anys a 4? És possible. 

A banda de la forquilla de penes que conten el Codi Penal, també preveu la rebaixa en un o dos graus la pena per rebel·lió si no es demostra la violència i acaba en un mer intent. I això vol dir que penes com la de Oriol Junqueras de 25 anys poden baixar un grau, a 12 anys i mig, o dos graus, a 6 anys. O penes com les de la gran majoria de consellers que són de 17 anys, poden baixar fins a 8 i mig o fins a 4. 

Després hi ha tot el que preveu el sistema penitenciari. Que és poder sortir en llibertat amb el 50% de la pena complerta. 

Els presos fa més d'un any que són a la presó, alguns d'ells, a la tardor en complir dos. Això vol dir que un cop surti la sentència, si hi ha penes de 4 anys, hi pot haver una sortida immediata d'alguns d'ells. 

Però queda molt judici encara. Tot just estem a les portes d'acabar les declaracions dels acusats. I falta una part molt important: la prova. I la Fiscalia encara pot sorprendre fent un canvi d'estratègia o aportant la "prova del delicte". Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal fa temps que no surten a la sala de vistes. Veurem les properes jornades si el que han fet fins ara era un simple escalfament per la banda o bé la línia d'acusació que mantindran fins al final.