Aquest serà l'any de la sentència del judici al procés per l'1-O, però també ha de ser l'any del judici a la Mesa del Parlament. Quan tot just fa ara 24 mesos que el Parlament de Catalunya va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, la Mesa del Parlament que va permetre la votació continua esperant com es resol el seu cas.

Ha anat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Tribunal Suprem, i del Suprem de nou al TSJC. Al novembre del 2017, Pablo Llarena va reclamar la causa al TSJC per unificar els processos. Però al final de la instrucció i ja quan estava a punt d'obrir-se el judici oral, Manuel Marchena va decidir retallar i enviar a Catalunya els membres de la Mesa que només se'ls havia de jutjar per desobediència. 

Així, el mateix dia que va començar el judici al Suprem, el 12 de febrer, el TSJC va rebre la causa de la resta de processats: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Anna Simó, Joan Josep Nuet, i amb ells, l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.

Amb totes les declaracions preses, i fins i tot fet l'escrit d'acusació de la fiscalia, el Tribunal Superior de Justícia va designar la sala que els ha de jutjar i va començar els tràmits finals per al judici. Jesús María Barrientos, Mercedes Armas i Carlos Ramos encaren el tram final i estan ara mateix esperant la resposta de les defenses pel que fa a la fase de prova. Esperen que els advocats reafirmin els testimonis que ja tenien demanats o bé facin algun canvi.

Després d'aquesta resposta dels advocats, ja quedarà tot a punt per obrir judici oral. Estem, per tant, davant el darrer tràmit del procés contra els membres de la Mesa. Darrer tràmit perquè els escrits de defensa on els advocats demanen l'absolució dels sis processats han entrat just ara, al setembre.

Escrits de defensa

Anna Simó, exsecretària primera de la Mesa del Parlament, argumenta en el seu escrit de defensa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que sempre va actuar d’acord amb el reglament de la cambra catalana i no es pot pretendre que la Mesa funcioni com a “filtre de legalitat o constitucionalitat de les iniciatives” que els grups presenten, ja que això suposaria una “intervenció de censura”.

Després de criticar la “coordinació” del Tribunal Constitucional (TC) i del govern de l’Estat per tal de “criminalitzar” l’activitat parlamentària catalana, la defensa de Simó argumenta que són els grups parlamentaris els que són “protagonistes de tota l’activitat parlamentària”, mentre que la Mesa “dirigeix tècnicament” aquesta activitat. “Són els grups els que defineixen què es debat, quan i com”, conclou.

Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó argumenten en els seus escrits de defensa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que van complir en tot moment amb allò que preveu el reglament del Parlament com a membres de la Mesa de la cambra, i van actuar sempre per preservar el debat polític. Insisteixen que els membres de la Mesa es limiten a admetre a tràmit les iniciatives polítiques, però són aliens al seu contingut.

Les funcions de la Mesa, remarquen, “no poden seguir criteris de discrecionalitat, opinió o oportunitat, sinó que s’han d’exercir de manera reglada i d’acord amb el reglament del Parlament”.

Corominas, Barrufet i Guinó reclamen els testimonis d’Antoni Bayona, lletrat major del Parlament en aquella època; Xavier Muro, secretari general de la cambra en aquells moments; Ernest Benach i Núria de Gispert, expresidents del Parlament; Pere Sol, lletrat i exsecretari general, i Joan Vintró, exlletrat i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.