El respecte al lliure debat parlamentari i al paper de la Mesa com a garant d'aquest s'ha convertit en l'eix de les intervencions finals de les defenses i de la major part dels acusats en el judici contra els membres del Parlament que va presidir Carme Forcadell, que a primera hora de la tarda ha quedat vist per sentència. Aquest ha estat l'argument dels advocats de les defenses i també de les darrers intervencions de la major part dels acusats, després d'escoltar les al·legacions finals de la fiscalia i la resta de les acusacions.

L'exvicepesident de la Mesa Lluís Corominas ha denunciat que aquest cas no hauria d'haver tingut mai rellevància judicial i que aquesta només s'explica pel context polític; que el detonant del cas ha estat la pretensió que la Mesa fes una funció que no li pertocava per limitar el dret de participació dels diputats. “Esperàvem des de la Mesa del Parlament l’empara del poder judicial quan el poder executiu va iniciar els incidents d’execució, i no la vam trobar”, ha retret.

L'exsecretària primera Anna Simó ha assegurat que encara no pot entendre que s'hagi pretès usar la mesa per "coaccionar sobre els debats parlamentaris que es poden fer i els que no". "Es va decidir que fos la Mesa del Parlament qui fes la feina bruta contra el parlamentarisme català i es vulnerés els drets fonamentals de llibertat d'expressió i iniciativa parlamentària dels diputats i es trinxessin els principis de separació de poders i independència parlamentària", ha exclamat després recordar que per possibilitar-ho es va canviar la jurisprudència i que no hi ha similitud en l'entorn geogràfic d'un cas com aquest.

 

El vicepresident primer que va substituir Colominas, Lluís Guinó, a banda d'assegurar que no tenia intenció de delinquir en la seva activitat en l'òrgan de govern de la Cambra, ha demanat que es torni "la política a la política" i que tots els posicionaments es puguin defensar amb llibertat i respecte.

L'exsecretària quarta Ramona Barrufet s'ha limitat a agrair el tracta i el to del judici.

Boya: "No tinc por"

En canvi, la cupaire Mireia Boya ha denunciat que l'Estat espanyol ha reaccionat com un estat totalitari, que el règim del 78 obliga a desobeir perquè no hi ha una altra opció i és "legítim fer-ho". "Davant de les lleis injustes, la desobediència és un deure", ha advertit.

“Només em queda dir-li a la cara que no li tinc por”, ha conclòs, recordant Anna Gabriel -exiliada per evitar el judici-, dirigint-se a Barrientos i reivindicant tot el que van fer: “M’és igual la sentència que puguin dictar perquè això va dels drets i llibertats del meu poble”.

 

L’advocada de Corominas, Guinó i Barrufet, Judi Gené, ha advertit en el seu al·legat final sobre la vulneració que aquest judici pot representar en la separació de poders, atès que el poder judicial estarà limitant el poder legislatiu.

Gené ha alertat sobre la contradicció que representa que es parli de la inviolabilitat dels diputats per garantir que voten de manera lliure i independent, però en canvi no se’ls garanteix als membres de la Mesa que han de regular el debat.

Judit Gené judici mesa parlamentJudit Gené, advocada de Corominas, Guinó i Barrufet 

“Queda molt be retòricament: Diputats vostès són lliures a la seu del parlament per votar una llei inconstitucional, però quan vostès voten per permetre que es voti, aleshores no”, ha retret. En un contundent al·legat, Gené ha recordat que precisament l’objectiu de la inviolabilitat és protegir el poder legislatiu davant del judicial.

Racionalitat en la inhabilitació

Ha conclòs demanant l’absolució per als seus defensat, i ha advertit que la petició d'inhabilitació formulada és absolutament desproporcionada, que s'ha d'acotar a la funció que feien en aquell moment, en cas que entenguin que van desobeir i ha demanat "una mica de racionalitat". "Inhabilita Guinó per ser alcalde de Besalú?", ha preguntat referint-se al fet que Guinó és alcalde d'aquesta població mentre que Barrufet treballa com assessora del conseller de Territori i Sostenibilitat.

L’advocat d’Anna Simó, Raimon Tomàs, ha advertit també al TSJC que el debat obert en aquest judici gira al votant de si l’activitat parlamentària pot ser “limitada preventivament” i “censurada”. Ha advertit que la situació a què s’està sotmetent al Parlament va generar “inseguretat jurídica” pel que fa a la inviolabilitat i la garantia de protegir l’autonomia del Parlament.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat