El tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, ha assegurat aquest divendres que  Lluís Corominas (PDeCAT), Lluís Guinó (PDeCAT), Ramona Barrufet (PPeCAT), Anna Simó (ERC) i Joan Josep Nuet, i l'exdiputada de la CUP Mireia Boy, jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  per desobediència van "renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la ruptura amb la legalitat, i van anunciar i executar la desobediència". El fiscal ha assegurat havien d'haver entrat a valorar el fons de les iniciatives parlamentàries perquè coneixien els advertiments del Tribunal Constitucional.

 

En el seu informe final, Ariche ha dit que el procés judicial per aquests fets no és un judici polític ni a una ideologia, ja que no s'han impugnat ni estatuts de partits ni programes electorals. També ha recordat que tots els acusats van prometre acatar l'ordre constitucional des del seu càrrec, i això no suposa "submissió ideològica a la Constitució", ja que hi ha vies legals per reformar-la. "No es jutja l'independentisme, no és una causa general", ha dit, i ha afegit que tampoc es jutja el poder legislatiu, però ha recordat que "cap poder de l'estat està per sobre de la resta". De fet, considera que el fet que alguns polítics se situïn per sobre d'altres poders de l'estat i es vantin públicament de desobeir resolucions judicials, s'apropen a "l'autocràcia i l'autoritarisme". Les decisions judicials "no són dogmes de fe, poden ser criticades però indubtablement s'han de complir", ha resolt.

Interpretació esbiaxada

Els exmembres de la Mesa van fer, al parer del fiscal,  una "interpretació esbiaixada" del reglament del Parlament, que s'ha d'interpretar, ha destacat, segons la resta de la normativa legalment superior. Així, ha dit que totes les iniciatives parlamentàries havien de passar per la Mesa abans d'arribar al ple i s'havia d'entrar al seu contingut si eren "palmàriament" inconstitucionals, més encara si hi havia advertiments del TC. La conducta dels acusats, ha dit, no està emparada en la inviolabilitat parlamentària, ja que cap dels tres poders de l'estat és il·limitat.



Ariche ha manifestat en l'exposció de les seves conclusions definitives que tot i que els juristes de la cambra van al·legar durant la vista que la jurisprudència del Tribunal Constitucional havia canviat el 2014, això és força habitual en dret i ho havien de tenir en compte. També ha dit opinat que no tenen el mateix valor els informes que van fer els juristes per a la Mesa advertint del possible xoc amb els requeriments del TC, que els informes d'al·legacions presentats al TC per respondre a aquests requeriments, que eren "informes de part" per defensar la postura de la cambra catalana.

judici mesa parlament tsjc EFE

Imatge de la sala de vistes del TSJC on es jutja la Mesa del Parlament. Tot: EFE

Evitar la paralització

Pel que fa al ple del 6 i 7 de setembre, el fiscal ha dit que la Mesa va perdre la seva imparcialitat i ha enumerat les que segons ell van ser les diverses irregularitats, il·legalitats i vulneracions de drets, com tramitar les lleis de desconnexió per lectura única, desobeir el reglament o obviar el tràmit d'informe del Consell de Garanties Estatutàries. Segons ell, la ràpida tramitació només era per evitar que el TC les paralitzés abans de ser aprovades.

Sobre la votació de la DUI el 27 d'octubre, ha recordat que no es va votar la part declarativa, on es parlava de la independència, i que només va ser una "'performance'".

Pel que fa als presidents dels grups parlamentaris, ha dit que no funcionen de forma assembleària, i per tant els seus líders assumeixen la responsabilitat del que signen davant de la Mesa. També ha assegurat que no cal un requeriment previ i concret del TC per cometre el delicte de desobediència. Per això, tampoc veu viable que el tribunal absolgui els acusats per l'eximent de compliment del deure o exercici d'un dret, com al·leguen les defenses.

En resum, ha conclòs que els acusats "van renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat, en favor de la ruptura amb la legalitat estatal i la legalitat pròpia de Catalunya, van anunciar la desobediència i la van executar".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat