Els acusats del cas ADIGSA, de corrupció urbanística, estan arribant a un acord que podria deixar en res el judici pel cas 3% que va destapar Pasqual Maragall quan era president de la Generalitat.

De moment el judici, que havia de començar avui, ha quedat suspès perquè el Tribunal s'ha oblidat de citar un dels responsables civils subsidiaris. L'altre responsable civil, ni tant sols s'ha presentat i la vista ha quedat ajornada fins el 16 de maig. 

Fa 9 anys que s'investiguen els fets que en un primer moment van tenir com a imputat l'ex president d'ADIGSA, ara  Secretari General de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó, que finalment va quedar fora de la causa.

Ara les parts negocien amb la Fiscalia una rebaixa de les penes que ara són de fins a 10 anys de presó i 20 d'inhabilitació. Només hi ha un dels acusats que no vol arribar a cap pacte. És el constructor José Antonio Salguero, que va admetre haver inflat factures per aconseguir les adjudicacions de les obres de pisos. Salguero es considera perjudicat, víctima, i per això no vol arribar a cap acord.

El que no està clar és si no arriben tots al pacte, el judici queda suspès per tots o només per als que arribin a l'acord. L'advocat de Salguero manté que si ell va a judici, la resta, també. Però el tribunal pot decidir en sentència sobre l'acord al que han arribat o bé resoldre en les qüestions prèvies. 

Entre els acusats hi ha diversos càrrecs del Govern de Jordi Pujol que s'asseuran al banc dels acusats pel presumpte frau comès el 2003 amb la gestió de plans d'habitatge per a joves promoguts per Adigsa, empresa pública de la Generalitat per a la promoció d'habitatges socials.

La Fiscalia demana deu anys de presó per al que era conseller delegat d'Adigsa, Josep Antoni Fontdevila, i cinc anys per al supòsit fals tècnic Jose María Penin, ambdós militants de CDC, que serà jutjat juntament amb cinc acusats a l'Audiència de Barcelona.

De què se'ls acusa?

Segons la Fiscalia, Fontdevila va imposar en l'estructura d'Adigsa l'"estranya intervenció" de Penin com a suposat tècnic extern per decidir l'adjudicació a empresaris d'obres de rehabilitació als pisos destinats a habitatge jove: les adjudicacions es feien a mida i es dilapidaven fons públics en benefici de Penin i els empresaris acusats.

Els acusats van establir un sistema de contractació paral·lel per al pla jove d'habitatge, encapçalat per Penin i secundat per Sala i el cap de l'àrea tècnica d'Adigsa, Jordi Huguet, amb el qual suposadament adjudicaven a dit les obres als empresaris acusats: Jose Antonio Salguero, Jordi Honrubia i Ángel Egido, que s'enfronten a penes d'any i mig a cinc anys de presó.

Penin, amb l'aval de Fontdevila, li encarregava de forma informal i amb expedients a mida les obres de rehabilitació a aquests empresaris sense que importés gaire si es feien bé i que, segons una auditoria d'Adigsa de 2005, tenien un sobrecost mitjà d'un 15%.

El frau tenia un altre front: Fontdevila, suposadament, va ordenar "capritxosament i injustificadament" pagar a Penin entre 3.000 i 4.000 euros per taxacions que mai no van existir i es van dissimular amb factures falses, tot això amb el coneixement de l'encarregat d'Adigsa Xavier Sala, que s'enfronta a nou anys i mig de presó.

Penin va cobrar d'aquesta manera 28.895 euros per treballs que no va fer i, a més, no tenia ni coneixements ni formació acadèmica necessària per a una tasca per a la qual Adigsa ja disposava de tècnics interns formats i amb aquestes funcions.

El pretès 'pla jove'

Es tractava d'habitatges que Adigsa comprava de segona mà amb la finalitat de destinar-les al lloguer amb l'objectiu de solucionar l'oferta d'habitatges i que es va publicitar com un pla jove per facilitar el lloguer de pisos per a aquest sector de la població.

Tanmateix, el fiscal sosté que, dels 23 expedients del pla jove, només en un es va respectar el procediment correcte, mentre que en els altres 22 —relatius a 34 habitatges— la tramitació dels expedients d'adjudicació d'obres "va ser intencionadament arreglada en favor d'un sistema de contractació paral·lel".

Bàsicament, el que feien era fer factures amb imports superiors al cost de les obres dutes a terme "amb què l'adjudicatari s'enriquia en perjudici de l'erari", i després s'accelerava el pagament de manera extraordinària en favor dels empresaris acusats.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat