El Jutjat d'Instrucció número 4 de Castelló (País Valencià) ha dictat una interlocutòria de procediment abreujat contra qui va ser president de la Diputació d'aquesta província Carlos Fabra.

Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, hi ha indicis que assenyalen que Fabra va amagar el patrimoni del qual comptava per tal d'evitar que la Justícia i l'Administració Tributària executés la seva condemna per delictes fiscals, per percebre suborns i blanquejar diners.

Més causes contra la família de Fabra 

L'instructor ​​també porta la causa contra la dona de l'expresident, María Desamparados F.B., així com dos dels seus fills, un gendre, cinc empresaris i cinc societats mercantils com persones jurídiques. Per contra, ha decretat l'extinció de responsabilitat penal per prescripció dels delictes per a set investigats més i el sobreseïment provisional de les diligències per altres onze.

La interlocutòria dona per conclosa la fase d'instrucció i emplaça a la Fiscalia i les altres acusacions al fet que sol·licitin en el termini de 10 dies l'obertura de judici oral, l'arxiu de procediment o, excepcionalment, la pràctica de diligències complementàries.

Un pla per amagar els béns patrimonials

El comunicat també revela que el magistrat-jutge d'Adscripció Territorial que exerceix com a substitut al Jutjat d'Instrucció 4 de Castelló ha relatat en la resolució que Fabra i la seva dona, "van ordir i van portar a la pràctica un pla per ocultar la major part dels seus ingressos i béns patrimonials".

L'objectiu era evitar un eventual embargament judicial pels gairebé 920.000 euros que Fabra deu, encara a dia d'avui, a l'Agència Tributària arran d'una condemna per delictes fiscals. 

Un pla per l'execució del qual van comptar amb "amb l'auxili" dels seus fills Borja i Claudia F.B. i del marit d'aquesta, Fernando C.I., segons declara el TSJ.

Uns ingressos de més de 2,7 milions d'euros

El jutge ha al·legat que la "situació d'aparent penúria econòmica" que exhibia l'investigat no concorda amb el fet d'haver rebut entre els anys 2007 i 2017 abonaments en efectiu en comptes titulats al seu nom per import de gairebé 2,7 milions d'euros.

En la mateixa línia, també resulta contradictori el fet d'"haver mantingut una intensa activitat bancària organitzada per ell, amb uns abonaments bancaris bruts superiors als 26 milions d'euros a través de diverses operatives continuades en el temps, no aplicats finalment a satisfer el deute pendent amb l'Administració".

Transferències de fons camuflades

I no només això, també es parla d'operacions com els lliuraments de diners per part d'alguns encausats en aquestes diligències cap a Fabra, entre ells el president del Villarreal Club de Futbol SAD, Fernando R.A., o l'administrador de Facsa, Enrique G.E.

Presumptament, les transferències de fons s'havien camuflat en alguns casos com a préstecs personals privats o opcions de compra en relació amb immobles, tot i ser realitzades a petició de Fabra "en consideració a la seva persona, per ser o haver estat president de la Diputació Provincial de Castelló i, en qualsevol cas, ostentar una posició d'influència política a la província", assenyala la interlocutòria.

Delicte de frustració de l'execució

El jutge atribueix indiciàriament al polític, la seva dona, els seus dos fills, el seu gendre i els empresaris Alejandro L.H., Miguel P.F., Fernando R.A. i Fernando R.N. un delicte de frustració de l'execució, el primer en concepte d'autor i els altres com a cooperadors necessaris.

Delicte de suborn i blanqueig

També es fa referència a uns indicis de la comissió d'un delicte continuat de suborn contra el mateix Fabra, així com de delictes del mateix tipus penal, "si bé puntuals i no continuats", en l'actuació de Fernando R.A., Fernando R.N., Miguel P.F. i Enrique G.E.

Per últim, es creu que els fets poden ser constitutius d'un delicte de blanqueig de capitals amb relació a l'expresident, com a autor, i respecte a seus quatre familiars i Alejandro L.H. com a cooperadors necessaris, segons conclou el document.

 

 

Imatge principal, Carlos Fabra / EFE