La primera sentència del cas Gürtel va provocar un terratrèmol polític que va acabar amb el cap de Mariano Rajoy. Però allò només era l'inici. Aquest dilluns, els anomenats papers de Bárcenas arriben finalment a judici a l'Audiència Nacional. La vista oral arriba amb el cop d'efecte, a mode de confessió, de Luis Bárcenas, el principal acusat. L'extresorer relata fins a tres dècades d'un sistema de finançament il·legal, amb caràcter estructural, que permetia anar dopat a les eleccions i repartir sobres amb sobresous als principals dirigents del partit (també a "M. Rajoy"). De tot plegat n'haurien estat plenament coneixedors els expresidents del partit i del govern espanyol, José Maria Aznar i Mariano Rajoy. Tots dos passaran per la sala de vistes, però com a testimonis. En canvi, el PP com a organització ho torna a fer al banc dels acusats. Aquestes són les principals claus del judici que arrenca avui, que pot tenir més conseqüències per a la formació. Començant per les eleccions catalanes del 14-F, en les quals aspiraven a millorar resultats i evitar el sorpasso de l'extrema dreta de Vox. El ventilador de Bárcenas també ho sacseja tot amb desenes de proves de la corrupció sistematitzada.

Què es jutja?

L'objecte d'aquesta peça és el pagament de la reforma d'una part de la seu del Partit Popular, al carrer Génova 13 de Madrid, amb 900.000 euros de diner negre procedents de la caixa B del partit, on entraven ingressos irregulars de grans empreses i també en sortien sobresous als principals càrrecs del partit. Una comptabilitat paral·lela que es va prolongar, com a mínim, dues dècades. El judici també busca esclarir si el PP va cometre delicte fiscal en no declarar les donacions presumptament il·legals d'empresaris i si Luis Bárcenas, llavors tresorer de la formació, va quedar-se amb una part d'aquests diners. Està previst que el judici s'allargui fins al mes de maig. 

Qui està acusat?

Luis Bárcenas és el principal acusat. Complint ja una condemna de 29 anys de presó per la primera època de la Gürtel, ara s'enfronta a cinc anys més pels delictes d'apropiació indeguda, contra la Hisenda Pública i falsedat documental. L'acompanyaran al banc dels acusats l'exgerent del PP Cristóbal Páez i tres responsables de la constructora que va dur a terme les obres de Génova. Però el PP com a organització s'enfronta a una nova condemna com a responsable civil subsidiari dels delictes investigats. En canvi, no s'asseuran al banc dels acusats, però sí al dels testimonis, persones clau com els expresidents José María Aznar i Mariano Rajoy; els exsecretaris generals María Dolores de Cospedal, Javier Arenas, Francisco Álvarez Cascos i Ángel Acebes, o l'expresident del Senat Pío García Escudero, entre altres. No estan acusats, però Bárcenas apuntarà previsiblement contra ells.

Què denuncia Bárcenas?

En un cop d'efecte, l'extresorer del PP va enviar la setmana passada un escrit de confessió a la Fiscalia Anticorrupció. En el document, Bárcenas relatava com el partit conservador va finançar-se il·legalment durant gairebé tres dècades, entre els anys 1982 i 2009. Ho feia a través de donacions d'empreses –que sobrepassaven els límits legals de la llei de partits– i algunes d'aquestes tenien contraprestacions a canvi de suculents contractes públics. I assenyalava directament l'expresident Mariano Rajoy, que ho sabia tot: "De totes aquestes actuacions, Mariano Rajoy n'era totalment coneixedor, fins al punt que, a principis del 2009, vam tenir una reunió en el seu despatx, en la qual li vaig mostrar els papers d'aquesta comptabilitat B i em va etzibar que com podia continuar conservant tota aquesta documentació comprometedora, que va acabar, personalment, destruint-la en la màquina destructora de papers, sense saber que jo guardava còpia d'aquesta documentació, gran part de la qual m'ha estat sostreta de l'estudi de la meva dona quan van entrar a robar-hi".

Què hi diu el PP?

Inicialment, quan el cas dels papers de Bárcenas va esclatar a les pàgines del diari El País, el Partit Popular va negar-ho tot rotundament. Tot i que, en la seva oratòria imprevisible, el llavors president Mariano Rajoy va deixar una de les seves frases per a l'hemeroteca: "Tot el que figura allà (als papers de Bárcenas) no és cert... Excepte alguna cosa que ja han publicat els mitjans". De fet, alguns membres del PP van admetre els sobres amb comissions. L'actual generació del PP, però, ha canviat d'estratègia. La direcció estatal de Pablo Casado ha passat de dir que és fals a dir que forma part del passat i que s'ha fet net. Tot i això, molts dels qui apareixen en aquells papers de Bárcenas i dels qui voltaven per Gènova 13 avui continuen a la primera línia del partit. En les últimes hores, Bárcenas també ha confessat, en entrevista amb El Mundo, que "va negociar enterrar la destral" amb l'actual direcció. L'entorn de Casado ho nega rotundament perquè "no parla amb delinqüents".

És el punt final?

No. El setembre d'aquest any també està previst que arribi a judici la segona època del cas Gürtel, l'etapa que va del 2006 al 2009. A tot això cal sumar-hi el cas Kitchen, que ja s'investiga a l'Audiència Nacional i també al Congrés dels Diputats. En paraules del magistrat instructor de l'Audiència Nacional, els "òrgans superiors i directius de l'Administració General de l'Estat" van crear un "operatiu parapolicial" que va actuar, al marge de la llei, "almenys entre els anys 2013 i 2015". El seu objectiu, aconseguir "material documental comprometedor d'alts dirigents" en mans de Bárcenas i així neutralitzar les amenaces polítiques al govern de Mariano Rajoy. Un delicte per encobrir més delictes.