El Parlament ha estat durant anys casa seva. I se li notava a la cara. Jordi Turull ha entrat a la sala de grups on té lloc la comissió d'investigació del 155 amb un somriure d'orella a orella, entre aplaudiments i saludant a tort i a dret a diputats, periodistes i treballadors. L'última vegada que ell va ser al Parlament va ser el 23 de març de 2018, quan, com a candidat a la presidència de la Generalitat, va pronunciar el seu discurs d'investidura a l'hemicicle. L'endemà, sense opció de tornar a sotmetre's a la segona votació reglamentària, va ser empresonat. 

El seu discurs ha arrencat demanant "excuses" perquè aquell 24 de març no va poder ser-hi "per causes alienes" a la seva voluntat. És més, ha posat en dubte que el seu reingrés a presó -coincidint amb el debat d'investidura- fos una decisió exclusiva del jutge instructor i ha apuntat a pressions polítiques. "Hi ha una 'X' que em falla", ha assenyalat. "Surt als diaris que seré candidat i es precipita un auto de processament. Què passa aquella setmana que només criden als que vam seguir en política activa? Això va ser només a iniciativa del jutge d'instrucció o aquí hi ha alguna cosa més?", s'ha preguntat. 

L'exconseller de la Presidència i portaveu ha estat molt més breu que no pas Junqueras, però no ha desaprofitat l'oportunitat per dirigir-se a companys de viatge i rivals polítics. Aprofitant l'ocasió, ha sortit al pas de la pluja de retrets que ha rebut el govern Puigdemont, a qui des de diversos sectors, independentistes i no independentistes, s'acusa d'haver estafat els ciutadans. "No vam enganyar ningú", ha replicat. I ha defensat: "Estàvem preparats per ser un estat, si després de l'1-O l'Estat no ens hagués reprimit". És a dir, que si el govern espanyol hagués "acceptat els resultats" del referèndum, Catalunya podria haver funcionat com a estat independent "en tres o quatre mesos". 

Per il·lustrar-ho, s'ha servit d'una comparació muntanyenca. Ha explicat que és com si digués que demà pujaran al Pedraforca. Estarien preparats per fer-ho, ara bé, si ve una tempesta, haurien de recular. 

Crida a l'ordre a JxCat i ERC

Igualment contundent ha estat amb el seu missatge cap als grups independentistes, específicament a Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, a qui ha traslladat la "tristor" que els genera veure i viure des de la seva cel·la "episodis com els d'ahir". Després de la consumació del divorci, arran de la inhabilitació del president Torra, Turull ha recordat als socis de govern que "tenen l'obligació" de persistir amb "l'esperit d'anar a l'una, d'unitat, de lleialtat, de fermesa, de civisme, de determinació". Perquè ha recordat que "fent-ho així s'ha demostrat que podem fer possible el que és impossible". Durant la part final del seu al·legat, ha posat de manifest que "és massa el que hi ha en joc" i que "persistir en l'objectiu iniciat el setembre de 2017 té més sentit que mai". D'aquí la crida als partits independentstes a "deixar l'orgull i agafar la bandera de la unitat i la dignitat".

Per això, ha defensat que "no hi pot haver resposta des de la contemplació, no hi ha espai per a la renúncia i la resignació, al contrari, encara que costi sacrificis per a alguns". En aquest sentit s'ha mostrat convençut que "les futures generacions agrairan els sacrificis" que ell i els seus companys estan suportant per aconseguir la independència. 

Cs, "uns mal educats i covards"

Sens dubte, la part més àcida de la intervenció de Turull ha anat dedicada a Ciutadans, que així com amb Junqueras han fet acte de presència, un cop aprofitats els cinc minuts per interrogar-lo, han marxat, plantant-lo a ell i a la resta de compareixents als quals han mencionat. 

"Són uns maleducats i uns covards –ha sentenciat Turull– davant les càmeres són molt valents". Amb més de 700 dies de presó a l'esquena, ha convidat Lorena Roldán a visitar-lo algun dia, i a parlar-li "a la cara dels privilegis a la presó". "Els que som a la presó només en voldríem un de privilegi, que quan una filla necessita el seu pare hi pugui parlar", ha afirmat. Però no s'ha quedat aquí. I ha insistit que "l'única cosa que saben fer a banda de difamar és que quan hi ha una proposta dels seus oponents polítics, córrer a les faldilles de les togues judicials per frenar-la". 

Turull ha acabat la seva menció especial a Ciutadans comparant-los amb una sèrie antiga que ha tornat a veure a la presó, La casa de la pradera. Ha explicat que el partit taronja li recorda un dels personatges, que "tot i tenir-ho tot de cara sempre regalima amargor per tot arreu". I ha recordat una frase que repeteix l'esmentat personatge, "cridaré i cridaré fins a emmalaltir", aplicable segons ell a l'actitud de Roldán i companyia. 

Diàleg sí, però "real"

En ple debat obert al si de l'independentisme sobre la conveniència d'obrir una nova etapa de negociació amb el govern espanyol del PSOE i Podemos, Turull –gat vell en això del parlamentarisme– ha destacat que la Generalitat sempre ha mostrat "voluntat de pacte amb el govern espanyol". I ha posat com a exemple que "fins i tot l'octubre de 2017, el president Puigdemont va proposar obrir una etapa de negociació i diàleg". És més, ha posat en valor que "fins i tot ara s'està disposat al diàleg". 

Això sí, hi ha volgut posar noms i cognoms. Des del seu punt de vista és imprescindible que aquest sigui un "diàleg real, no per fer bullir l'olla, no per marejar la perdiu, perquè la perdiu de tan marejada ha fet com la gallineta i ha dit prou". 

Sobre el concepte específic de debat de la comissió, el 155, s'ha mostrat convençut que aquest article "s'hagués aplicat igualment en la seva màxima dimensió per apartar aquells que no els agraden". L'exconseller empresonat definit el 155 com un bypass a través del qual, l'Estat espanyol passa "d’intervenir la Generalitat a intervenir directament les urnes". I no s'ha estalviat crítiques cap a l'actitud de les institucions espanyoles envers el conflicte català. "La resposta sempre ha estat la mateixa –ha lamentat–, reduir l'autogovern, l'amenaça i la resignació com a proposta per a Catalunya".

També ha volgut tenir un gest amb els comuns, a qui ha agraït les mostres de suport i la defensa de la llibertat dels presos al llarg de tot aquest temps. De fet ha demanat que es faci arribar aquest agraïment a Ada Colau, Jaume Asens i Xavier Domènech.