Assegut rere el vidre del locutori de Lledoners, Jordi Sànchez es mostra serè, ferm i convençut, disposat a plantar cara a un Estat que els ha tancat a la presó i a un Tribunal Constitucional que intenta impedir que la seva causa arribi al Tribunal Europeu de Drets Humans. Amb un historial d’activista, de lluites polítiques i socials a l’esquena, l’expresident de l’ANC i diputat de JxCat acaba de començar un nou pols des de la seva cel·la del centre penitenciari: una vaga de fam. Aquest dissabte és el primer dia.

El matí s'ha despertat gris i emboirat a Lledoners. Fa fred i, per arribar al centre penitenciari, cal penetrar en un inquietant núvol de boira que impedeix arribar el sol que a aquesta mateixa hora brilla a Barcelona. La major part de les cabines on els interns reben les visites estan buides. En les que estan ocupades, hi ha presos parlant amb familiars i amics. També hi ha canalla. Poca. Però no hi ha soroll. Una mare carreteja un nadó en braços. S’endevinen molts mons i molt diferents entre aquestes parets. També dins les cel·les dels presos independentistes.

La vaga de fam és la notícia del dia. La nit abans s’ha fet pública una fotografia dels set presos al pati del centre penitenciari. Hi apareixen tots set junts, somrients. És la primera imatge de tots ells junts dins de la presó. Al pati. La voluntat de la fotografia és precisament transmetre unitat. Els presos polítics es preparen per a un nou gir estratègic. Han de deixar clar que ho fan plegats.

presos polítics Òmnium

A la mateixa hora en què El Nacional parla amb Jordi Sànchez, el seu advocat Jordi Pina i el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, estan explicant en roda de premsa la voluntat de posar en marxa la vaga de fam.

L'expresident de l'ANC parla convençut. Tot està pensat. Res no s’ha improvisat. Ell i Jordi Turull van comunicar divendres a darrera hora al director del centre penitenciari i al director mèdic la seva decisió. Les presons tenen un protocol per aquests casos. Hi ha un seguiment. S’ha de comunicar al jutjat de vigilància penitenciària.

Com afronta aquesta situació? “Amb la màxima tranquil·litat. Sabem que no és un joc. És seriós. No són focs d’artifici”, assegura Sànchez. La tranquil·litat són l'equip de metges interdisciplinar que els controlen i que a partir d'ara es convertiran en referent de cadascun dels passos que emprenguin.

La vaga de fam és indefinida. No té data d’acabament. A partir d’avui només beuen aigua. Probablement algun altre pres s’hi afegirà en els propers dies. Qui està explícitament indicat que no s'hi sumi són Carme Forcadell i Dolors Bassa, que estan soles a Mas Enric i Puig de les Basses, la qual cosa desaconsella clarament una mesura tan dràstica com aquesta. La setmana vinent s’anunciaran altres iniciatives.

Tots són conscients que aquesta decisió només pot ser personal. No és una opció que es pugui adoptar de manera col·lectiva. “Això no és una secta. El respecte és absolut amb les decisions que prengui cadascú. És molt important”, insisteix. 

Remoure consciències

L’objectiu és, però, compartit: denunciar l’actitud del Tribunal Constitucional que bloqueja sistemàticament els seus recursos. Sànchez explica que per aconseguir-ho "des de la presó l'únic que queda és la vaga de fam". "I el moment de fer-ho és ara", subratlla, atès que amb les sentències la percepció serà molt diferent. Aquesta nova ofensiva es planteja, a més, enmig les celebracions del 40 aniversari de la Constitució.

“La voluntat és remoure les consciències i cridar l’atenció. Posar el focus en una situació injusta”, insisteix.

Jordi Sànchez té les idees molt clares, sap què vol fer i com fer-ho. Parla ràpid. El temps és molt limitat. Després de tretze mesos a la presó ja està entrenat en administrar moments. Les explicacions flueixen mentre observa amb ulls atents els seus interlocutors, escrutant les reaccions, escoltant les respostes.

L'exlíder de l'ANC està més prim, vesteix un polar gris i un jersei de coll alt també gris. Ha de parlar a través d’un telèfon. A l’altre banda del vidre, a més d'El Nacional, dos periodistes i el catedràtic de dret penal Joan Queralt, escoltem a través del petit altaveu dins de l'estret cubicle més aviat pensat per a dues persones.

En el box del darrera d’ell, donant-nos l’esquena però visible a través de les parets de vidre, hi ha Jordi Turull amb familiars. Al començament de la filera, Jordi Cuixart. Més enllà, Raül Romeva. Tots més prims. Tranquils. Contents de saludar cares conegudes. A través del vidre. Hi posen la mà al damunt, oferint el palmell. Des de l'altra banda, una altra mà recull la salutació en un xoc impossible. Intentant explicar moltes coses amb els ulls, amb l’expressió, amb un somriure... Amb una salutació estranyament intensa. Com si no hi hagués una barrera física. Però la barrera hi és. I ofega les veus i les paraules.

L’exlíder de l’Assemblea nega en rodó que sigui l’ANC qui ha proposat aquesta vaga. "És mentida", sentencia visiblement disgustat. També ho ha negat públicament la presidenta de l’organització, Elisenda Paluzie. Saben que aquesta mena d’intoxicacions informatives formen part de l’estratègia per esquerdar la unitat de l’independentisme. Per desprestigiar el moviment. La batalla dels presos tenen molts fronts. I massa trinxeres.

Els presos polítics es reuneixen a la presó, habitualment els dissabtes, per preparar el judici. Va ser en aquest context on va sorgir la idea de plantejar aquesta estratègia de denúncia. A partir d’aquí hi va haver la reflexió col·lectiva i, sobretot, la voluntat de deixar clara la imatge d’unitat.

Els partits polítics han estat informats en el darrer moment. El president Carles Puigdemont i el president Quim Torra ho sabien des de fa pocs dies.

Els dies crítics

Tens por? “No és un tema de por. No n’he fet mai de vaga de fam i no saps què t’hi pots trobar”.

Sap que els dies més crítics seran diumenge i dilluns. Que passats aquests tres primers dies la sensació de gana queda adormida perquè el cos s’acostuma a no ingerir aliments sòlids. Sap que el reglament de la presó els obliga a anar igualment al menjador a l’hora de dinar.

No obstant, insisteix que estan preparats, que tenen un equip de seguiment, amb els metges del centre, a més dels doctors Jaume Padrós i Jordi Vilarasau. “Res està improvisat. No és un joc”, assegura Sànchez. Tampoc pretenen –ni ho voldrien- que això desencadeni una onada de vagues de fam, tot i que saben que es repetiran els dejunis de fa un any.

La decisió és contundent. I té un risc enorme. Això no obstant, Sànchez subratlla que no és un salt al buit, que no pretenen emular Bobby Sands, en referència al militant de l’IRA mort el 1981, als 27 anys, després de 66 dies de vaga de fam. “No pretenem posar en risc les nostres vides. No ens hem begut l’enteniment”, assegura.

L’important serà calibrar les forces. Admet que no es plantegen una vaga de 60 dies, però deixa clar que a banda d’aquesta determinació, l’única cosa que els faria desistir seria que el TC tragués del calaix els seus recursos i els resolgués o bé els inadmeti per permetre desbloquejar el camí de les seves gestions cap a instàncies europees.

Estratègia de bloqueig

Aquesta és la raó de la vaga: denunciar una estratègia de bloqueig del TC que aparca tots els seus recursos per entorpir l’accés al Tribunal Europeu dels Drets Humans, al qual no es pot acudir fins que aquest tribunal no s'ha pronunciat. L’objectiu de l’Estat, denuncia, és dilatar aquests procediments per aconseguir que quan hi hagi sentències internacionals que facin costat als independentistes, els presos ja siguin al carrer, com ha passat en el cas Otegi. “L’impacte que volen evitar és veure's obligats a obrir les presons”, sentencia Sànchez.

Són conscients que també al Tribunal Constitucional tot està pensat, que hi ha un magistrat al darrera, Cándido Conde Pumpido, que des de l'alt tribunal coordina tots els escrits del procés, que s'admeten a tràmit i no es resolen. Queden bloquejats. No és nou. Hi ha recursos de Bildu que han arribat a estar set anys amagats a algun calaix d’aquell tribunal.

És contra aquesta actitud dilatòria i bloquejadora que actuen. Volen denunciar que la mateixa partitocràcia que ha enfangat el CGPJ fins a col·lapsar-lo, està també enquistada al TC. “Volem que se’n parli, que la gent tingui consciència del que fa el TC, igual com han vist el que passa al CGPJ”, adverteix.

Una veu avisa des dels altaveus que només queden cinc minuts de visita. I les darreres paraules es precipiten a empentes mentre s’esgota el temps de la trobada.

Jordi Sànchez confessa que es prepara per passar el segon Nadal a la presó i sense judici. Lluny de la família. De fet, és la família el que més el preocupa en aquest moment i davant d'aquesta nova decisió. El Nadal serà amb vaga de fam.

S'acaba el temps i toca marxar. En les cabines s'intenta de nou comiats impossibles.

Al sortir del centre penitenciari la boira i els núvols s’han esvaït. Les mateixes persones que ens hem trobat a l’entrada tornem a sortir pels mateixos passadissos, travessant un pati. Sense soroll. El nadó s’ha quedat adormit als braços de la mare. Fa sol. Però el fred continua.