Entre el centre penitenciari de Soto del Real i la seu de l'agència EFE a Barcelona hi ha 657 quilòmetres. En una habitació entre els murs de la presó, Jordi Sànchez, dos tècnics, una taula, un micròfon recolzat en un peu, un telèfon mòbil amb un trípode, uns auriculars i una càmera. Bé, i una foto del Rei i una bandera espanyola. A la sala Can Tiana de la delegació d'EFE a Catalunya, una pantalla gegant, una seixantena de periodistes i uns quants tècnics més, sense els quals la roda de premsa que ahir a la nit va autoritzar la Junta Electoral Central no s'hauria pogut fer. 

El permís va arribar amb només dotze hores de marge, tocades les deu de la nit. De fet, es va fer públic tan tard que el mateix Jordi Sànchez no ha sabut fins que ha despertat aquest matí que després de 550 dies d'empresonament preventiu podria interlocutar i respondre a les preguntes dels mitjans de comunicació. Mentre li col·locaven els auriculars, ell mateix bromejava que "això de la Junta Electoral és sorprenent". Caldrà arbitrar les mesures oportunes perquè pugui efectuar-se la comunicació telemàtica, deia l'escrit de la JEC. S'activava així el contrarellotge. 

Més d'una hora abans de la convocatòria oficial, càmeres i periodistes ja omplien la sala d'espera de la seu d'EFE, a tocar de la plaça de les Glòries. Amunt i avall corrien els membres de l'equip de campanya de JxCat, els responsables de la secció de política de l'agència, els tècnics i els treballadors de seguretat de l'edifici. Ningú no les tenia totes que la comunicació pogués acabar materialitzant-se. És com connectar el segle XVIII amb el XXI, deia algú. La incertesa s'ha accentuat perquè als dos tècnics que el mitjà ha enviat a la presó de Soto del Real ―que va inaugurar-se ara fa 24 anys―, els han requisat els telèfons mòbils en entrar. Normes de la casa. Finalment, s'han emès dues senyals. Una, la del mòbil a través d'Skype. L'altra, la de la càmera d'EFE, per satèl·lit. 

Trepitjant ja l'hora prevista per començar, dos quarts de dotze del matí, el delegat general Leandro Lamor ha obert les portes a la premsa. Un, dos, tres, provant. El tècnic testejava que imatge i so arribessin bé. Els periodistes agafaven lloc i endollaven la respectiva tecnologia. I en ple embolic de cables, Jordi Sànchez ha aparegut a la pantalla. "Bon dia". El primer "bon dia" que dirigia en públic centenars de dies després.

La roda de premsa ha arrencat quinze minuts tard, tot un mèrit tenint en compte la feinada. Les normes restrictives del centre penitenciari no han donat opció de guanyar aquest quart d'hora per darrere. A dos quarts d'una, es tallava l'emissió, els reclusos no poden fer tard al menjador. Bé, llevat dels dies de judici, sembla. Leandro Lamor ha acomiadat Jordi Sànchez i la pantalla s'ha fos a negre. A la sala, un silenci etern, cosa impròpia dels periodistes, avesats a comentar la jugada immediatament després que hagi acabat. És clar que, avui, res no ha estat normal.