Just quan el secretari general de Junts per Catalunya (JxCat), Jordi Sànchez (Barcelona, 1964), mantenia aquesta entrevista amb ElNacional.cat des de la presó de Lledoners va rebre la notícia que se'ls tornava a concedir el tercer grau. Un tercer grau esperat, admet, des que les Juntes de Tractament l'havien proposat. Això permetrà els presos polítics participar en la campanya electoral per als comicis al Parlament del 14 de febrer, una altra incògnita que ha quedat esbandida aquest divendres per la decisió del Tribunal Superior de Justícia. Sànchez assegura que Laura Borràs garanteix un nou lideratge al Govern, i davant l'operació Illa adverteix que "no és el mateix un govern amb independentistes que un Govern independentista".

Què representa el tercer grau?
El tercer grau vol dir continuar complint condemna. I aquest és un element important. La condemna també la farem, no és que se'ns doni la llibertat, però la farem amb unes mesures diferents. Estarem obligats a tornar a dormir a la presó de dimarts a dijous i durant el dia estarem tots desenvolupant les tasques que ens hem compromès a fer i de les quals la presó fa el seguiment que correspongui.

El darrer cop els van tombar ràpidament el tercer grau. Quant temps creu que els durarà aquest cop?
No ho sabem. Estic convençut que el tercer grau en el nostre cas és una mesura raonable, ajustada a normativa i a dret i llegint la decisió del Tribunal Suprem que es va fer pública a començaments de desembre era molt evident que la decisió de treure’ns el tercer grau era exclusivament política i venjativa. Utilitzava un concepte indeterminat, que era que el tercer grau era prematur quan ni el reglament ni la llei penitenciaria contempla aquesta dimensió per denegar-lo.

El Suprem intenta convertir el compliment de la nostra condemna en una segona condemna

Pensen que tindrà més recorregut aquest cop el seu tercer grau?
No ho sabem, en qualsevol cas, esperem i exigim que tant la Fiscalia, com el jutjat de vigilància penitenciària, com el Tribunal Suprem escoltin i respectin els professionals de la presó i no converteixin el compliment de condemna en una segona condemna, com el Tribunal Suprem està intentant fer amb nosaltres. La condemna ja va ser dictada, no pot ser que el tractament penitenciari sigui utilitzat com una segona eina de repressió contra nosaltres. Com molts altres interns a Catalunya, tenim dret a poder exercir l’ús del tercer grau.

El govern espanyol utilitza l’indult com un instrument de negociació política -no amb JxCat- amb clau electoral

Està també pendent el procediment de l’indult. En tenen alguna notícia?
No. Jo mantinc que l’indult no és la solució. Però, més enllà de si l’hem demanat o no, el que és escandalós és la utilització que des del Tribunal Suprem s’està fent de la tramitació de l’indult en el sentit de retenir tots els tràmits, guardar-los en un calaix, per endarrerir qualsevol possibilitat d’aplicació d’aquesta mesura. També sorprèn molt que l’Advocacia de l’Estat, que depèn directament del Govern espanyol, encara no hagi emès el seu informe. Per tant, també ens està indicant que el govern espanyol utilitza l’indult com un instrument de negociació política -en tot cas, no amb JxCat- i amb una mirada sempre posada amb clau electoral. El govern espanyol s’ha omplert la boca de declaracions que no s’han arribat mai a concretar. Han gesticulat però no han materialitzat res.

Pel camí també ha sortit la sentència de Bèlgica sobre Lluís Puig on es diu que el Suprem no era el tribunal que li corresponia jutjar aquest cas...
Efectivament. És inequívoca, agafa el principal argument que esgrimien les nostres defenses per demanar la suspensió del judici i la nul·litat de tot el procediment i l’han elevat a la categoria de resolució judicial. I aquest argument és que el Suprem no era l’òrgan competent per jutjar-nos a persones que no érem aforades. Per tant aquest judici no ha complert amb un element bàsic que és que les persones que hem de fer front a una causa judicial ho fem amb un tribunal que ens pertoqui d’acord amb al pròpia legislació. Hem tingut un tribunal d’excepció, que no era el que ens pertocava i ja no ho diuen només les nostres defenses sinó que ho diu un tribunal europeu.

El diàleg és una condició necessària però no suficient, cal negociació. Sense una amnistia no arribarem enlloc

A l’amnistia quines possibilitats li veu?
Si mirem l’aritmètica al Congrés de diputats i escoltem el que han dit les formacions majoritàries, PSOE i PP, l'amnistia té possibilitats escasses, però no per això podem renunciar a plantejar els objectius. El que sabem segur és que si no mantenim l’amnistia com una bandera damunt la taula, no la guanyarem mai. No hi ha mesura millor que l’amnistia per permetre un nou escenari de relacions polítiques entre Catalunya i Espanya que permeti encarar una negociació, no un diàleg només. El diàleg és una condició necessària però no suficient; la negociació és la condició suficient per resoldre el conflicte. Sense una amnistia no arribarem enlloc. Ha de permetre realment fer un punt i apart de tots els excessos judicial i policials que s'han fet des del 2014, des del 9-N. Això no ho resol una reforma del Codi Penal, ni els indults, només l’amnistia.

El clima preelectoral s’ha notat entre els presos polítics de Lledoners?
No. No s’ha notat més enllà de les ironies que ens fem els uns als altres, que són inevitables. Ja fa molt de temps que sabem que el debat polític és imprescindible i el tenim, però hem evitat que pugui debilitar les relacions personals que tenim a Lledoners. Per tant, en aquest sentit, les eleccions són un element més però no distorsionen en absolut res del nostre dia a dia ni de les relacions que tenim.

Hi ha una operació d’Estat per foragitar l’independentisme, i el factor Illa tenia els seus temps materialitzats en la data del 14-F

Què li ha semblat de la incertesa sobre el calendari electoral i que la decisió hagi quedat en mans del TSJC?
És evident que hi ha una actitud impròpia del TSJC de deixar oberta la incertesa sobre la data electoral quan la campanya ha ja començat. Sorprèn que no s’hagin contemplat les mesures de Salut que recomanaven no haver anat [a eleccions] el 14 de febrer, però un cop ja se li ha cedit, ara el que toca és concentrar-nos en anar a votar, sense por, confiant que les mesures seran suficients, i que el 14-F cap vot independentista deixi de trobar el seu espai a les urnes. És molt evident que hi ha una operació d’Estat per foragitar l’independentisme del Govern de la Generalitat. I el factor Illa és una operació molt ben calculada que tenia els seus temps i que ara s’intenta materialitzar en la data del 14 de febrer. És una operació dibuixada des de la Moncloa amb tota la implicació de bona part dels interessos dels qui defensen l’unionisme i la unitat de l’Estat.

La incertesa provocada pel TSJC pot afavorir l'operació Illa desmobilitzant part del nostre electorat

Creu que la intervenció del TSJC se situa com un element més d’aquesta operació d’Estat que denuncia, per complir el calendari dissenyat des de la Moncloa?
En qualsevol cas, el que és indiscutible és que la decisió del TSJC va en la direcció que aquest calendari de l’operació Illa estava buscant. No m’atreveixo a dir si hi actuen o no supeditats, però és evident que aquesta decisió del TSJC té dues característiques, facilita l’agenda i el calendari de l’operació Illa per desallotjar l’independentisme de les institucions del país, i dos, genera incertesa en els ciutadans de Catalunya i a les institucions perquè comencem la campanya electoral sense saber encara del cert si el dia 14 hem d’anar a votar o no [com finalment ha decidit el TSJC]. Aquesta incertesa a que ens ha condemnat el TSJC pot afavorir d’alguna manera l’operació Illa, perquè pot desmobilitzar una part del nostre electorat. És aquí on diem que el principal enemic de l’independentisme en aquestes eleccions és l’abstencionisme. Si tots anem a votar, estem convençuts que guanyarem, i que revalidarem la majoria i que podem ser més del 50%.

El Govern va gestionar bé la suspensió de la convocatòria electoral? Hauria de fer autocrítica?
Segur que sempre hi ha elements d’autocrítica i espais de millora, però hi va haver consens polític al Parlament per endarrerir les eleccions. A més, el TSJC en cap moment qüestiona el decret ni la capacitat del Govern per fer-lo; qüestiona l’interinatge en què es troba el Parlament i el Govern, fruit d’una decisió, que també s’ha de dir, provocada pel TSJC i el Suprem, inhabilitant el president Torra. No hi ha ni una paraula que desautoritzi el decret, cosa que demostra que el TSJC bàsicament el que fa és una lectura política del moment, una lectura inapropiada, en considerar que l’interinatge que es produeix a les institucions fruit de la destitució del president Torra no es pot allargar més en el temps. I ho diu un organisme que depèn d’un altre, que és el Consell General del Poder Judicial, on la immensa majoria dels integrants estan fora de termini i haurien d’haver estat renovats igual que el Tribunal Constitucional. És paradoxal i diria fins i tot insultant a la intel·ligència democràtica de qualsevol ciutadà.

Com interpreten les enquestes que s'estan fent públiques?
El que ens diuen és que hi ha una possibilitat ben real que l’independentisme torni a guanyar, i pugui formar un govern. Però que aquestes possibilitats no estan assegurades. L’única opció que en aquests moments garanteix que el proper govern de la Generalitat sigui un govern independentista, és Junts. Ho dic perquè altres partits també independentistes ja han fet propostes i bandera de la necessitat d’un govern no independentista. No és el mateix un govern amb independentistes que un govern independentista. Estem absolutament convençuts que en el moment en què a Catalunya tinguem un govern no independentista, tot l’escenari de l’impuls cap al reconeixement en l’exercici del dret a l’autodeterminació quedarà posposat en el temps. Posposar la recuperació i el guany d’espais de sobirania plena, és condemnar bona part de la població a un govern deficitari amb uns recursos insuficients i probablement un mal govern en el sentit que no disposarà de tots els elements que en aquests moments requerim.

Aquestes eleccions queden molt polaritzades: l’operació d'Estat amb Illa o el que representa Junts amb Laura Borràs

I com valoren la recuperació de JxCat que assenyalen els sondejos?
N’estem contents perquè s’han capgirat algunes tendències que s’apuntaven encara no fa un any. En aquests moments les eleccions són una qüestió a tres, entre JxCat, ERC i el PSC, i això també ho hem de tenir molt present. Aquestes seran unes eleccions on quedaran molt polaritzades dues posicions: la que representa l’operació d’Estat amb l’exministre Illa o el que representa Junts per Catalunya amb Laura Borràs, com un element d’impuls i de regeneració d’un govern amb voluntat d’unes majories fortes i sòlides per governar i continuar avançant cap a la construcció de la república.

Parla de majories fortes i solides després d’una legislatura en què les tensions entre els socis han estat una constant. Com es podrà evitar que això torni a passar a la propera legislatura si hi hagués, com vostè demana, una victòria de JxCat i s’arribés de nou a un acord amb ERC?
Tots sabem que un govern és un equip, i un equip funciona entre d’altres factors per un lideratge. El lideratge de Laura Borràs és clar i és el que pot provocar un canvi en allò que certament no ha estat satisfactori en aquesta legislatura. El lideratge que té Laura Borràs com a candidata, posat al servei de la presidència de la Generalitat, ens permetrà disposar d’un govern amb altres formacions, particularment amb ERC, que ens doni no només una estabilitat sinó sobretot un full de ruta, una acció política que permeti obviar escenaris que realment no han estat satisfactoris aquests últims anys. També és veritat que aquesta última legislatura ha vingut molt marcada per la repressió del 17 d’octubre. Però hem de tenir capacitat d’anar forjant nous lideratges i hem de suposar que a partir del proper govern aconseguirem tots plegats fer emergir i consolidar aquests nous lideratges, que van haver de crear-se a partir del desembre del 2017 d’una manera molt precipitada, i probablement no han acabat d'arrelar amb prou convicció. Crec que aquest és un factor fonamental, no hi ha hagut lideratge suficient i ho estem veient ara al Govern. Crec que Laura Borràs pot donar aquest lideratge. Ho pot fer des de la presidència. I això segur que és un element de consolidació i estructuració d’un equip que eviti situacions com les que hem viscut en algun moment d’aquesta última legislatura.

Confiem que tots hem après la lliçó i no tornarem a supeditar actuacions del Parlament o el Govern als poders de l’Estat

Per tant, el problema el situa en la presidència de Quim Torra? No va garantir suficient lideratge?
No. Dic que un factor que tindrem és lideratge nou, que serà molt més fort. Un segon factor és la repressió. Vull recordar que aquesta legislatura no va començar amb el millor peu quan el 30 de gener es va impedir que el Parlament pogués celebrar la sessió d’investidura del candidat que tenia possibilitats reals de ser investit, que era el president Carles Pugidemont. Que va continuar amb la impossibilitat que jo mateix pogués participar en el ple d’investidura. I exactament el mateix amb Jordi Turull, quan la seva investidura va quedar trencada per la meitat en ser empresonat per ordre del Tribunal Suprem. Per tant, la repressió ha jugat un paper clau que ha generat tensions entre els socis de govern i que ha dificultat una part del treball del govern. Hem de confiar que tots hem après les lliçons i no tornarem a supeditar algunes actuacions al Parlament o el Govern en funció de com ens apuntin els poders públics de l’Estat. Això també ajudarà a trobar aquesta força a l’hora de poder governar la propera legislatura.

Parla de lideratges i des de JxCat han responsabilitzat sovint el president del Parlament de decisions que s’han adoptat. Es pot fer una acord que funcioni en què torni a haver els mateixos protagonistes, el mateix president del Parlament?
Crec que és prematur en aquest moments començar a plantejar persones i posicions de responsabilitat en la propera legislatura. Sí crec que un revulsiu per fer coses diferents és tenir lideratges nous, i el lideratge de Laura Borràs ajudarà. Ella mateixa té una capacitat d'entesa i diàleg amb molta gent, una relació fluida amb Pere Aragonès. Per tant no hi haurà un obstacle per què això es pugui reformular. Crec que ara és prematur parlar de quines han de ser les persones i quines les responsabilitats.  En qualsevol cas, estic convençut que de la mateixa manera que Junts ha reflexionat al voltant d’aquest tema també ho ha fet ERC, i la voluntat de trobar un acord sòlid permetrà trobar les millors persones per tirar-ho endavant.

El nostre adversari electoral no és ERC. El nostre adversari és el PSC i el nostre enemic, l’abstenció

No obstant, aquesta campanya hi haurà un nou pols entre independentistes. ERC parla de via àmplia a la independència i la seva portaveu, Marta Vilalta, va explicar que això els diferencia dels que volen ser pocs i purs, en referència a vostès. Aquestes dinàmiques no complicaran un acord?
Segur que no. Una campanya electoral sempre serveix per diferenciar-se. Cadascú dissenya la campanya com millor considera. Nosaltres sabem què és el que volem explicar, defensem el fer i ser. Tenim la convicció ferma que aquest país necessita un govern independentista. En allò que s’hagi pogut dir en una campanya no hi entrarem. El nostre adversari electoral no és ERC. El nostre adversari és el PSC i totes les formacions que volen desallotjar els independentistes del govern de la Generalitat i de les institucions del país per fer clarament un canvi radical en la dinàmica política del país. I el nostre enemic és l’abstenció. Nosaltres rivalitzem contra l’abstenció i volem retenir una majoria enfront l’unionisme. A partir d’aquí, la resta són elements matisables als quals no hem de donar més transcendència.

Què passarà si l’independentisme supera el 50% dels vots?
Si superem el 50% dels vots el primer que passarà és que s’evidenciarà que aquest país, malgrat la repressió, no ha renunciat a un horitzó de plena sobirania. Això obligarà les formacions polítiques del Parlament a evidenciar amb veu institucional aquesta majoria, i posar damunt la taula un recorregut que ens permeti avançar amb tota la rapidesa que siguem capaços a fer concret i viable el mandat que va sorgir de l’1-O. Aquí hi haurà diversos fronts de treball. Sabent que per a què el país acabi culminant el mandat de l’1-O les institucions són absolutament necessàries però no suficients. Per tant, haurem d’acabar també articulant aquesta majoria social, mobilització ciutadana, democràtica, no violenta, que ens acompanyem mútuament, institucions i ciutadania, per recuperar no només aquella il·lusió que vam tenir la tardor del 2017, sinó aquella capacitat per conquerir espais de llibertat.

Una majoria independentista amb JxCat s'haurà de materialitzar amb un programa de legislatura per al reconeixement de l’autodeterminació

Vol dir que faran un nou full de ruta independentista?
És obligat. El que és indiscutible és que una majoria independentista on participi JxCat s’haurà de materialitzar amb un programa de legislatura, un full de ruta, que doni estabilitat i seguretat als propers 4 anys i concreti les aspiracions d’avançar, guanyar tot el terreny perdut per fer quan abans possible el reconeixement al dret a l’autodeterminació. Això no serà només responsabilitat de JxCat. Si JxCat tingués el 51% dels vots seria un escenari; si JxCat participa d’una majoria tindrà la força que tingui dins d’aquesta majoria. Per això, el primer objectiu és que l’independentisme guanyi les eleccions, el segon és que dins d’aquesta victòria independentista Junts sigui com més forta millor perquè és qui haurà de marca la pauta per fer passos de recuperació de la sobirania que desitgem des de les institucions en els propers anys. 

Cal blindar la sobirania de les institucions, defensar-les amb una capacitat que aquesta legislatura no ha estat prou reeixida

En què s’ha de concretar?
Òbviament, nosaltres ens mantenim on érem, creiem que cal blindar la sobirania de les institucions, saber-les defensar amb una capacitat que fins ara no hem pogut fer i que en aquesta legislatura no ha acabat de ser prou reeixida. Segon, si tenim més del 50% caldrà demanar als organismes internacionals la seva participació per resoldre el conflicte. Per descomptat haurem d’emplaçar l’Estat a una negociació a partir d’una posició de fortalesa, i per tant fer front a tots els atacs, menyspreus i vulneracions de la sobirania que des dels organismes públics de l’Estat s’han vingut succeint. Són constants. Ara mateix, tornem a tenir al TC la suspensió d’un decret d’habitatge i de desnonaments. És constant l’actuació dels poders públics de l’Estat per desballestar les institucions nacionals i l’actuació del Parlament. I aquí hem de produir un tomb. Portem massa temps que no posem el focus sobre una evidència, que és el dèficit fiscal. Si avui Catalunya disposés d’una part dels recursos que no ens retornen cada any, aquests més de 40 milions diaris d’euros, 16.000 milions d’euros anuals, per poder fer front a una actuació per combatre la pandèmia i donar suport als sectors econòmics del país que estan patint les mesures que s’han hagut de prendre, la situació seria molt diferent. Hem de recuperar aquesta argumentació, aquest relat que ens acompanya i ens legitima per poder conquerir aquests nous escenaris.

Però això vostès ho van aparcar, per prioritzar el procés, i aixó és també el que sovint se'ls critica...
Segur que les coses es poden fer millor. No és incompatible mantenir l’horitzó del procés de concreció i materialització de l’exercici del dret a l’autodeterminació amb l’exigència de recuperar bona part d’aquells recursos que, des de fa molts anys, surten i no tornen a Catalunya. Aquest no és un discurs ni insolidari ni mancat d’empatia amb altres zones de l’Estat. I aquest ha de ser un tema central. No per anar a negociar amb l’Estat espanyol un nou model de finançament, sinó per posar el focus en totes aquelles situacions d’injustícia social, econòmica i política, i per descomptat també de vulneració de drets i llibertats a les quals l’Estat espanyol ens està sotmetent d’una manera constant.

Davant actituds irresponsables, Junts ha fet el que tocava: actuar ràpidament i suspendre de militància

JxCat ha hagut d’expulsar una persona de les seves llistes abans de començar la campanya. Què passa? No avaluen prou bé el perfil de les persones que incorporen a les seves candidatures?
És evident que el Twitter la gent l’utilitza d’una manera absolutament generosa i irresponsable moltes vegades. Ho sabem. I certament, nosaltres i crec que cap formació política, analitza els seus candidats, i més quan venen de processos de primàries amb tot un historial sobre les seves actuacions. Però, i aquesta és la diferència, quan tenim coneixement d’unes actituds que són irresponsables perquè ens arriben, perquè se'ns denuncien internament o perquè surten públicament, JxCat ha fet el que tocava: actuar de manera diligent, ràpida, prendre una decisió de suspensió de militància i en aquest cas si no vaig equivocat la mateixa persona que anava al lloc 65 del lloc de la llista -també hem de situar aquestes polèmiques on pertoca- ha renunciat a qualsevol presència a les llistes. Simplement voldria recordar que persones de molta més rellevància política amb actituds molt més preocupants i atemptadores contra els drets humans i la dignitat de les persones, continuen tenint un protagonisme molt superior al que ha tingut aquesta persona que estava a lloc 65.

A qui es refereix?
Penso en el ministre Marlaska, que ha estat directament assenyalat per tribunals europeus per no haver investigat situacions de tortura i continua sent ministre d’un govern socialista i de Podemos; o la alcaldessa Ada Colau que continua estant a l’alcaldia de Barcelona gràcies al suport d’una persona que quan tenia responsabilitats polítiques al govern de França va actuar de manera irresponsable i clarament xenòfoba contra determinats col·lectius com el del poble gitano. Per tant, si el que es tracta és de fer un esforç que totes les formacions polítiques siguin exigent per fer fora persones que mantenen actituds que atempten contra la dignitat d'altres, JxCat hi és des del primer moment i si no hem estat prou curosos, com a secretari general en demano disculpes. Però també dic i em comprometo que cada denúncia que tinguem sobre la taula i que es comprovi que està argumentada i ben justificada JxCat no mirarà cap a un altre costat i actuarà. I també demano que la resta de formacions polítiques actuïn en conseqüència.

Doncs hi ha partits que han deixat clar que tenen intenció de continuar estirant aquest fil i assenyalen altres noms...
Que ho facin, i plantegin quines són aquestes persones. El que tampoc farem és caure a la trampa que davant qualsevol persona que tingui una opinió discrepant hem d'iniciar una cacera de bruixes. JxCat està obert a qualsevol crítica, som transparents i actuarem amb rapidesa: ho hem fet en altres casos, ho farem en el futur.

Canadell és una persona que té una capacitat de lideratge i de comunicar que preocupa a algunes de les persones que l'assenyalen

Un dels noms objecte de crítiques a les seves llistes és el número tres, Joan Canadell.
Vol dir que és una persona que té una capacitat de lideratge i de comunicar que preocupa algunes de les persones que l’assenyalen. La trajectòria de Joan Canadell, amb la qual no és imprescindible coincidir amb tot el que diu, igual com per ser secretari general no és imprescindible que tothom coincideixi amb el que jo dic, és inqüestionable. Els atacs polítics hi són i hi seran, formen part del joc i són lamentables. Però en aquest cas sóc molt conscient perquè Canadell és objecte d’una crítica oberta, alimentada no només pel PSC sinó per altres formacions, és perquè es tracta d'una persona que té capacitat de comunicar, liderar i fer propostes que preocupa als seus adversaris polítics. Serà un molt bon diputat i té tot el suport davant dels atacs que es puguin produir d’altres formacions polítiques.

I més enllà, què té previst per ell? Ha estat el més votat en la segona urna de les primàries i s’ha posat el seu nom sobre la taula en cas que hi hagués una inhabilitació de Borràs. Seria un dels noms que podria substituir-la?
Nego la major, em nego comprar el marc mental en què ens volen ubicats els tribunals espanyols, que és l’escenari d’inhabilitació i condemna de Laura Borràs. Aquest no és un escenari que tenim davant. A partir d’aquí, tota la resta són ganes d’especulacions. També ho ha dit molt clarament Joan Canadell, ve aquí per ajudar, per ser aquí, no se sent preparat per ser res més que el que està fent en aquests moments, vol ser diputat. Serà un bon diputat. I el que hem de fer és que Laura Borràs sigui la primera presidenta de la Generalitat.

Hi ha una piulada recent de Canadell que parla d’eliminar l’impost de successions tan aviat com es pugui. Hi està d’acord?
No hi estic d’acord. Però és normal que dins de JxCat, on hi ha sensibilitats diverses, hi hagi mirades diferents. Canadell té tota la llibertat de defensar aquesta proposta i JxCat decidirà si és una proposta que té recorregut o no. Personalment crec que en aquests moments no és el que pertoca, una reforma tributària en aquesta direcció. En tot cas, caldrà veure quina majoria tindrem. Quan surti el resultat electoral quedarà molt clara quina és la posició de JxCat.

El PSOE busca intercanviar el que ja té a Madrid i donar suport a un Govern on hi hagués partits independentistes encara que ells no hi fossin. L’operació d’Estat passa per aquí

Aquesta operació d’estat Illa que vostès denuncien, en què consisteix?
És molt clara. El PSC està supeditat a uns interessos del PSOE, ells volen conquerir les institucions autonòmiques catalanes, per poder dissenyar el seu model federal. Si a Catalunya avui som majoria els independentistes és perquè Espanya ha estat incapaç de reconèixer un altre model que no sigui l’unitari, centralista i el centralitzador. No creiem que la presència d’independentistes al govern de la Generalitat sigui suficient per garantir el recorregut cap a la independència. No és el mateix tenir formacions independentistes al govern que tenir un govern independentista. El partit socialista creiem que busca intercanviar el que avui té a Madrid: una legislatura suportada parlamentàriament per algunes formacions independentistes, creiem que els socialistes estarien en disposició de fer exactament el mateix a Catalunya, suportar un govern on hi hagués partits independentistes encara que ells no hi fossin. L’operació d’Estat pot passar per aquí: per un intercanvi de suports a governs respectius. I els comuns sembla que seria la ròtula que està tant al govern de Madrid com podria estar al govern de Catalunya. Aquest és un model, és legítim, però no és el nostre. Nosaltres defensem un govern exclusivament independentista i l’operació d’estat crec que en gran mesura passa per aquest escenari.