El diputat de JxCat Jordi Sànchez mantindrà l'escó del Parlament i està disposat a tornar-se a presentar a la investidura per ser president de la Generalitat si així li ho demanés el seu partit. Així ho ha assegurat el seu advocat, Jordi Pina, que va estar amb Sànchez aquest dissabte, un dia després que el Comitè de Drets Humans de l'ONU dictés mesures cautelars i instés a Espanya a garantir els seus drets polítics, com per exemple el de presentar-se a la investidura.
En aquest sentit, Pina ha informat que aquest migdia el seu equip de defensa ha presentat un escrit al jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena on se li donen a conèixer les resolucions de l'ONU i se li demana que Sànchez pugui sortir de la presó en cas de tornar a ser proposat com a candidat.
Pina també ha assegurat que Sànchez no deixarà de moment l'acta de diputat, tot i haver-se mostrat obert a fer-ho en la declaració que va fer davant el jutge Pablo Llarena el passat dimarts. Aquest canvi de parer respondria al fet que la demanda presentada a l'ONU hagi tingut una resposta favorable. De fet, el seu advocat ho ha considerat un "èxit".
L'advocat Jordi Pina ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa acompanyat de l’advocat internacional Nico Krisch, qui va presentar la demanda a l'ONU, que ha explicat que la resolució del Comitè de Drets Humans és vinculant perquè Espanya ha ratificat el Pacte de Drets Polítics i Civils.
En aquest sentit, ha explicat que, tot i no tenir conseqüències directes, el no compliment de les resolucions del Comitè de Drets Humans son una violació del dret internacional i això té efectes sobre la reputació d'Espanya. "Els estats que vulneren els drets humans es posen en una situació vulnerable", ha conclòs.
Després de la roda de premsa ha parlat el vicepresident del Parlament, Josep Costa, que s'ha mostrat molt satisfet per la resolució de l'ONU i ha avisat que si Espanya no compleix amb aquesta resolució del Comitè de Drets Humans, això podria ser presentat com a prova de vulneració de drets en el cas dels polítics catalans que estan pendents de ser extradits a Espanya en diversos països europeus. És a dir, podria ser un aval de què Espanya no garanteix el compliment dels drets humans i un motiu per no executar l'extradició.