La cita que avui tenia Jordi Pujol a la llibreria Ona de Barcelona no era una més. Pujol va escriure a començaments dels anys seixanta a la presó de Saragossa el seu primer llibre, Des dels turons a l'altra banda del riu. Va ser el primer i acabaria sent el seu llibre més important. Aquest vespre, la reedició d'aquesta obra s'ha convertit en un acte d'autoreivindicació del veterà polític, arraconat de la vida pública després de la confessió de l'existència de la deixa del seu pare, però també en una mena d'absolució civil mentre espera el dictamen judicial.
L'acte ha congregat alguns dels rostres que han compartit la trajectòria política de Pujol, com el president Artur Mas, els expresos polítics Josep Rull i Quim Forn, o l'exsecretari general de CDC Miquel Roca. Però també s'hi han presentat responsables polítics que avui ocupen la primera línia, com l'actual conseller d'Universitats i en el seu dia rival de Pujol a la cursa a la presidència de la Generalitat, Quim Nadal, o el també conseller de Pere Aragonès Carles Campuzano. Amb ells, ocupaven els llocs més destacats exconsellers que formen part de l'executiva de Junts com Jaume Giró, Victòria Alsina, Lourdes Ciuró o Violant Cervera.
La presentació a la sala d'actes, desbordada, ha obligat a instal·lar pantalles a la llibreria perquè els assistents poguessin seguir la presentació del llibre que, sota la batuta de Joan Safont, recull diferents textos de Pujol, alguns dels quals inèdits. Entre els assistents, els fills del president i alguns dels seus nets. També la seva germana, Maria, amb la qual s'ha fos en una abraçada quan ha entrat entre aplaudiments.
"Noto que el país està viu"
Pujol ha demostrat que no ha perdut l'habilitat per dirigir-se a un auditori, tot i que les empremtes de l'ictus que va patir el passat setembre són evidents. "Tinc 93 anys, he de fer que la gent a vegades m'ajudi a escriure. Soc un home gran i estic content. Content d'estar aquí", ha assegurat en prendre la paraula i mentre remenava les butxaques intentant trobar unes ulleres que no apareixien. Finalment, amb el full a la mà, ha hagut de constatar amb certa impotència que no hi havia ulleres a les butxaques. L'editor, Joan Sala, li ha ofert les seves. No servien. L'autor del llibre, Joan Safont, ha fet el mateix intent. Tampoc. Finalment han aparegut a l'escenari unes ulleres del públic que sí que li permetien llegir el text que havia preparat, les del seu fill Pere. I Pujol ha pogut consultar les seves notes. Tot just un guió, perquè les ulleres sovint acabaven a la mà dibuixant cercles a l'aire mentre embastava reflexions en què passat i present es fonien repetidament.
El president ha explicat la història que el va portar a escriure el seu primer llibre, l'experiència mil vegades contada de pujar al Tagamanent en acabar la Guerra Civil. "Soc un home que estic temptat per la tristesa. Jo que he viscut tots aquests anys, noto que el país està viu. I això ens ha de donar molta esperança. És la base de la nostra acció", ha assegurat. De nou, passat i present.
"M'he fallat"
Pujol s'ha reivindicat, ha reivindicat el seu llibre, els seus textos, la seva obra. Fins i tot, ha reivindicat l'atractiu de la fotografia del jove Pujol que il·lustra la portada, però alhora ha confessat que la imatge que avui ofereix, i que també apareix il·lustrant la tapa del llibre, li resulta decrèpita. I ha confessat que no està satisfet. "M'he fallat, he fallat al jove que jo era. El jove que jo era que estava ple d'il·lusió i entusiasme ara no viu exactament igual. Tinc convicció, fe, esperança, però no puc acabar d'estar del tot content ni amb mi mateix ni amb molta gent", ha revelat.
El guió ha jugat males passades a Pujol, que en alguns moments perdia el fil, la qual cosa provocava llargs silencis. També quan ha hagut de recórrer a l'ajuda de l'escriptora Montserrat Dameson, que l'acompanyava a la presentació, per passar els fulls. Però no se n'ha amagat. Ni de la poca traça, ni de la sordesa que li impedia sentir els seus acompanyants. "Us he de confessar que el discurs no m'ha sortit bé. El meu fill Oriol sap quin discurs feia. No m'ha sortit bé, oi?", ha consultat al seu fill, assegut entre el públic. Pujol, sabedor que encara és capaç d'atrapar l'atenció d'un auditori, ha jugat amb els seus defectes per recordar les pàgines del seu passat que més l'enorgulleixen i que avui ha volgut reivindicar.