L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol es manté estable i sota els efectes de la medicació sedant, a l’espera que al llarg d’aquest dimecres se li faci una prova d’imatge cerebral per avaluar les seqüeles que li ha deixat l’ictus que va patir dilluns. L’expresident continua ingressat a la Unitat d’ictus de l’Hospital de Sant Pau en observació i el seu estat clínic no ha variat significativament respecte al de dimarts. Es preveu que segueixi ingressat tota aquesta setmana per observació i per valorar l’evolució del seu estat neurològic. Pujol va ingressar dilluns a les 17:00 hores a Urgències de Sant Pau procedent de l’Hospital de Barcelona per un ictus isquèmic. Els símptomes van començar a les 11:00 hores del mateix dia amb un trastorn del llenguatge. Després de fer-li un TC cranial, se li va fer un tractament endovascular, amb un cateterisme via femoral per aspirar l’obstrucció. Es va observar un bon flux de l’artèria obstruïda.
Els riscos de la intervenció
L’expresident Pujol va ingressar dilluns a les urgències del centre al voltant de les cinc de la tarda per avaluació i tractament d’un ictus. A la seva arribada - d’acord amb al protocol hospitalari -, es va fer un TC cranial que va detectar la presencia d’una obstrucció d’un segment intracranial de l’artèria cerebral. Després de valorar el cas de forma multidisciplinària, i donat que els símptomes persistien i estàvem dins de les primeres vuit hores, d’acord amb la família es va decidir fer un tractament endovascular. Es va realitzar una trombectomia mecànica mitjançant cateterisme via femoral. El procediment va confirmar una obstrucció aguda de l’artèria cerebral i es va procedir a l’extracció del trombe mitjançant aspiració. El procediment va aconseguir la recanalització del vas amb un bon flux de l’artèria obstruïda.
El doctor Martí-Fàbrega va titllar el procediment d’”exitós”, remarcant que creuen que Pujol podrà recuperar “tot o part del dèficit de llenguatge”. Tot i això també va admetre que el procediment pel qual es va optar tenia un cert “risc”, sobretot per les possibles complicacions en pacients “fràgils”. “El risc és l’edat, però cada vegada hi ha més persones de 80 i 90 anys amb un bon estat funcional i cognitiu”, va recordar. De fet, en un primer moments aquests tractaments “es limitaven”, però ara es basen en una estimació “biològica”. En el cas de l’expresident es va determinar – d’acord amb la família – que es trobava en un bon estat. “Molts malalts de la seva edat no serien candidats a fer-ho”, va concloure.
Què és un ictus isquèmic?
Cal diferenciar entre un ictus isquèmic —que bloqueja una artèria— i un ictus hemorràgic —que deriva del trencament d'un vas sanguini al cervell i provoca una hemorràgia—. Així doncs, els símptomes principals d'un ictus isquèmic són la dificultat per parlar i articular les paraules; confusió; paràlisi de la cara, braç o cama o entumiment d'aquestes parts; problemes de visió; dificultats per caminar i mantenir-se dret o un mal de cap agut que també pot generar mareigs que poden derivar en la pèrdua d'equilibri o de coordinació. L'ictus isquèmic és l'accident vascular cerebral més freqüent. Els vasos sanguinis queden bloquejats o bé s'estrenyen i hi ha una reducció considerable del flux sanguini. Els motius d'aquest bloqueig dels vasos sanguinis acostumen a ser l'acumulació de greix o altres coàguls sanguinis que es desplacen per la sang fins a arribar als vasos sanguinis del cervell, donant peu a la isquèmia.