El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha demanat no fer "alarmisme" per la possible afectació de la sequera en el turisme, l'endemà que el Govern hagi declarat la fase d'emergència per sequera a 202 municipis més, que afectarà a prop de 6 milions de persones. Hereu, que s'ha reunit aquest divendres amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a la capital catalana, ha considerat que fer alarmisme no ajuda a afrontar l'adaptació a l'emergència. "Venim de temporada turística molt bona i el 2024 també serà bo, haurem de fer un esforç d'adaptació, però ens en sortirem", ha assegurat. Per la seva banda, l'alcalde ha apuntat que espera que l'emergència per sequera afecti "el mínim" a l'activitat econòmica i ha considerat que el sector hoteler "ho està fent bé". Ambdós, han fet una crida a la "responsabilitat" ciutadana i dels sectors econòmics per a l'estalvi d'aigua.

Les declaracions d'Hereu es produeixen només vint-i-quatre hores després que el president del Gremi d'Hotels de Barcelona, Jordi Clos, advertís que les restriccions derivades de la sequera obren la possibilitat que la ciutat pateixi "una pèrdua de visitants considerable".

El turisme a Catalunya

Jaume Collboni ha recordat que el consum per habitant a Barcelona es troba per sota del que estableix la Generalitat. En aquest sentit, ha indicat que la ciutat continuarà fent inversions i espera que la situació de sequera afecti "el mínim possible" qualsevol activitat econòmica. A més, ha reconegut l'esforç del sector hoteler de la ciutat per estalviar aigua. En la mateixa línia que Hereu, el batlle ha dit que "no s'ha de ser alarmista" amb l'impacte de la sequera en l'arribada de turistes. "S'ha d'estar molt atent i ser conscient del moment greu pel qual estem passant des del punt de vista d'abastiment d'aigua, esperem que afecti el menys possible a l'activitat econòmica de la ciutat", ha conclòs. 

Precisament sobre l'activitat turística, Hereu ha valorat les dades publicades per l'INE aquest divendres que indiquen que al conjunt d'Espanya durant el 2023 hi va haver 85,1 milions de turistes internacionals, un 18,7% més que el 2022, i que durant el 2023, els turistes estrangers van gastar un total de 108.662 milions d'euros, un 24,7% més que l'any anterior. Per al ministre de Turisme les dades indiquen que l'aposta per un model turístic en què "la qualitat" està per sobre de la quantitat. En concret, Catalunya va ser el destí més visitat pels turistes internacionals de tot l'estat. En concret, entre gener i desembre van venir 18 milions de turistes estrangers, un 21,2% més que el 2022, que van gastar un total de 20.878 milions d’euros, una xifra que dispara en un 26,7% la despesa de l’any anterior. De mitjana, cada turista internacional va gastar a Catalunya 1.160 euros (+4,51%), amb una despesa diària de 207 euros (+10,12%). En canvi, les estades es van reduir fins als 5,6 dies. La segona comunitat més visitada van ser les Illes Balears, amb 14,4 milions de turistes, i les Canàries, amb 13,9 milions.

Manca d'inversions a Catalunya

Jaume Collboni i Jordi Hereu s'han mostrat molt crítics amb la manca d'inversions en els darrers anys per tenir unes infraestructures que permetin fer front a la sequera. L'alcalde ha assegurat que l'actual crisi hídrica està relacionada amb la manca de pluges, però també amb el fet que "no s'havien fet les previsions". En aquest sentit, ha tret pit afirmant que Barcelona sí que va fer els deures i sí ara pot fer-hi front és en part gràcies a les inversions fetes per a l'ús d'aigua freàtica.

Per la seva banda, Hereu ha recordat que té "gravat a foc" la imatge del vaixell que va portar aigua fins a Barcelona la primavera del 2008, quan també es va viure un episodi de sequera, i ha afirmat que és una "llàstima" que es repeteixi una imatge com aquesta. L'exalcalde ha criticat el temps que s'ha perdut i ha apel·lat la Generalitat a reforçar l'estratègia i tirar endavant una política "integral". Hereu ha assenyalat que la sequera és un element "estructural" i cal afrontar amb "serenitat però proactivitat" una adaptació. "S'hauran de trobar solucions alternatives de proveïment", ha apuntat tot concloent que Catalunya ha de tenir "una estratègia de país". Ara, espera poder afrontar una estratègia de resolució "definitiva"."Hi ha tecnologies i s'ha d'invertir, confio que això podrem afrontar-ho i en sortirem reforçats", ha assenyalat.