És l'home de moda. La declaració de Jordi Cuixart, dimarts al Tribunal Suprem, és en boca de tots. Qui li ho hauria dit, al nen Cuixart i sobretot als seus pares, que asseguren sense embuts que "no tenia fusta de líder". És un dels fragments del llibre "Tres dies a la presó", un diàleg sense murs entre Gemma Nierga i Jordi Cuixart, presentat aquest dijous al vespre a Barcelona. 

L'obra compila -i resumeix- en 200 pàgines 12 hores de converses entre la periodista i el president d'Òmnium Cultural a la presó de Lledoners. Va sortir a la venda dimecres i aquest dijous al vespre ja és número 1 en vendes a Amazon.

No és -només- un llibre polític. De fet, hi pesa més el vessant personal del personatge. Ja en les primeres pàgines es dibuixa el Cuixart d'EGB, el nen poruc, que un dia, quan amb 10 anys els seus amics li van girar l'esquena va decidir empoderar-se. I fins avui. Cuixart explica, per exemple, com viu la relació amb la seva parella i el seu fill Amat que va néixer pocs mesos abans que l'empresonessin. En un passatge, Cuixart fa el càlcul....i confessa "si sumo totes les hores que he estat amb l'Amat des que estic a la presó, he estat amb ell quatre dies i mig".

Malgrat tot, del llibre es desprèn que Cuixart no viu la privació de llibertat com un trauma. Reconeix que els primers dies va passar por, molta, com la que passava quan era petit, però ara, diu, "sóc feliç". Cuixart comparteix amb Nierga com "a la presó ha trobat la llibertat", com "he fet realitat el somni de la meva vida: lluitar pel meus ideals. No podria ser enlloc més que aquí ara mateix". 

La "tensa" confrontació d'idees

L'últim dels tres capítols del llibre és el que aborda més directament la situació política. I on apareixen i es reviuen les tensions que la pròpia Nierga ha reconegut que van mantenir ella i Cuixart en determinats moments de la conversa. Per exemple, quan la periodista deixa pas a la seva experiència personal i retreu a Cuixart el mal que va fer-li que un dia els seus fills li preguntessin arran d'un cartell de Junts pel Sí penjat a la carretera que deia "Vull que la meva àvia tingui una pensió digna", si allò anava per l'àvia de Còrdova o la de Sant Feliu. I li pregunta per què si el 70% dels catalans són de fora de Catalunya, els independentistes no lluiten per les àvies d'aquests catalans. "És una pregunta diabòlica", conclou Cuixart. 

Nierga ha explicat que aquell dia, en marxar, Cuixart no va girar-se per fer-li adéu amb la mà, com havia fet en totes les altres visites. L'endemà, però, va rebre una carta a casa. Era un escrit seu que deia que "no puc estar tranquil amb mi mateix si no deixo escrit que empatitzo amb la preocupació que sentien els teus fills per la seva àvia de Còrdova. Entenc el seu neguit i malestar i em dol profundament". 

La presentació ha reunit perfils tan diversos com Marcel Mauri, Andreu Mas-Colell, Eulàlia Reguant, Antoni Abad o Gerard Pisarell. Ahir, el llibre va presentar-se al Circulo de Bellas Artes, a Madrid, amb Évole, Farreras i Pepa Bueno. Tot un mèrit per a algú que quan va néixer no tenia fusta de líder.