Elisenda Alamany, la portaveu de Comuns, ha dit que el discurs de Quim Torra representa una oportunitat perduda, però podria suposar una magnífica oportunitat política per al seu grup. Si jo fos Ada Colau, proposaria a Xavier Domènech, en tant que alcaldesa de Barcelona, que fes el discurs més crític i contundent de rèplica a Quim Torra i, a continuació, anunciés el vot afirmatiu de quatre, només quatre diputats Comuns, no tan per facilitar la investidura d’un candidat que no els agrada gens, sinó per forçar l’aixecament del 155 que tan perjudica el país en el seu conjunt.

Si els Comuns fessin això com un gest de responsabilitat institucional, l’alcaldessa de Barcelona apareixeria com la salvadora de l’autogovern, arrabassaria el protagonisme polític de la CUP en un àmbit de rivalitat i la seva carrera per a la reelecció adquiriria un ritme bastant més accelerat.

No seria necessàriament contradictori votar al mateix temps a favor i en contra d’un mateix candidat. Uns expressen el rebuig al programa del candidat i els altres quatre voten per quelcom tan prioritari per al país com l’aixecament del 155.

Al cap i a la fi, Xavier Domènech no s’ha cansat de demanar gestos per trencar l’enfrontament entre blocs, així que es podria apuntar el primer esforç transversal per recosir el país, en el benentès que el Govern de Quim Torra no rebria cap més suport dels Comuns sense que la majoria sobiranista canviés el xip.

Òbviament, una iniciativa tan audaç rebria enormes crítiques de la dreta espanyola i de l’esquerra claudicant, però això a Pablo Iglesias ja li ho retreuen cada dia al Congrés i no l'hauria de neguitejar. Podemos sense una Colau i uns Comuns a l’alça serà ben poca cosa. És precisament en l’àmbit republicà espanyol on l’esquerra a Espanya té més camí per córrer, atesa la renúncia del PSOE a representar els seus interessos i els seus somnis.