La llei de l'audiovisual es va convertir el desembre de l'any passat en la baula clau per garantir el suport d'ERC als pressupostos de Pedro Sánchez. I això no obstant, cinc mesos després aquesta llei s'ha aprovat aquesta tarda al Congrés amb el vot en contra del republicans i gràcies a l'abstenció de PP i Ciutadans, però també l'abstenció de Podemos, que per primer cop en aquesta legislatura no fa costat a un projecte del govern. La raó ha estat l'esmena tècnica introduïda al text pel PSOE, amb el suport de populars i Cs, que ha canviat la definició del que es considera com a productor independent, i que ha posat el sector en peu de guerra però també als socis del govern. El text s'ha aprovat finalment amb 131 abstencions, més que els vots a favor, que han sumat 130, essencialment de PSOE i PNB, i 83 vots en contra, on s'han trobat, des d'ERC, EH Bildu i Compromís, fins a Vox.
La llei fixa que un 5% dels ingressos de les grans plataformes s'han de destinar a finançar produccions audiovisuals europees i que, d'aquests fons, el 70% es dedicarà a produccions independents de l'Estat en castellà o llengües cooficials. D'aquí la importància de la definició de productor independent. El sector protesta perquè el text inicial descrivia com a productor independents aquells que no tenien vinculació directa amb les grans plataformes i cadenes, però la versió final ho limita a no treballar directament per a aquestes. Això, segons el sector, obre la porta a què productores de grans grups i plataformes puguin ser considerades independents si la contractació es fa a través d'altres prestadors de serveis.
"Es carreguen més Alcarràs"
"No deixarem tirats el sector de producció independents de Catalunya. Amb aquesta maniobra amb la dreta s’estan carregant que puguin sortir moltes més Alcarràs", ha retret el diputat d'ERC Joan Margall Sastre, en referència a la pel·lícula de Carla Simón guanyadora de l'Os d'Or a la Berlinale.
El diputat republicà ha denunciat que la setmana passada "d'amagades i sense avisar" el PSOE va introduir l'esmena per beneficiar els grans grups audiovisuals, que els socialistes s'han recolzat en el PP i que han fet saltar pels aires el pacte que van tancar per donar via lliure als pressupostos. "Vostès han dinamitat l'acord que tenien amb nosaltres, que ens va costar molt a molts, que vam defensar fins al final", ha lamentat per advertir tot seguit als socialistes que havien optat per "la gran coalició, el somni humit del règim del 78".
Podemos ha retret davant l'hemicicle que la llei no protegeix la producció independent arran d'una esmena "suposadament tècnica". "Al final això afavoreix al monopoli mediàtic? Sí sona una mica a règim del 78?", ha denunciat, a més de referir-se a la defensa de les llengües cooficials i a la necessitat de defensar els serveis informatius de les televisions públiques. "El nostre grup és lleial a aquest govern, forma part d'ell i assumeix però no seria honest no dir aquestes qüestions", ha reblat.
També Bildu ha denunciat que el PSOE s'havia plegat al poder de les grans plataformes. De fet, Podemos, ERC i Bildu han presentat una esmena conjunta per intentar revertir els canvis sobre la producció independent. Això no obstant, aquesta tarda l'esmena ha estat rebutjada amb els vots del PSOE.
Des de Junts, Pilar Calvo ha advertit que “aquesta llei és un escàndol, un fiasco, un revés al sector audiovisual i un greu retrocés per a totes les llengües de l’Estat”.
PP i Cs
El popular Juan Luis Pedroño, que ha recordat que la llei havia de servir per transposar la directiva europea sobre audiovisual, ha retret el "despropòsit" en què s'havia convertit la tramitació del text i ha explicat que el PSOE els havia demanat "un esforç perquè Espanya compleixi amb Europa". També Ciutadans ha criticat la forma com s'ha tramitat la llei i ha ironitzat que el govern havia fet de "triler" amb els seus socis.
Sí ha recolzat el text el PNB després que Joseba Agirretxea ha advertit que aquesta no és la llei que ells haurien volgut però ha assegurat que han aconseguit “salvar els mobles més importants”. “En el tema de les llengües som crítics, per descomptat”, ha advertit però ha valorat que s’ha passat de no haver cap referència a les llengües minoritàries a ser presents, encara que de manera insuficient.