Ha plogut molt, massa, des d'aquell 2 de novembre de 2017 en què l'Estat espanyol va empresonar més de la meitat del govern de la Generalitat. Aquell dia, Joaquim Forn -conseller d'Interior destituït pel 155- encetava un dietari personal amb dues paraules: "Tinc por". Des de llavors ha passat un any i tres mesos, 456 dies amb totes les seves nits, entre les reixes d'Estremera i Lledoners. Aquest divendres, Forn ha ingressat en una nova presó, a Madrid, com els altres 8 presos i preses polítiques. Confessa a El Nacional que entoma la nova etapa, la del judici al Suprem, amb força i ganes. Mentre empaqueta roba, llibres i els documents per al judici, troba encara una estona per dedicar a aquesta entrevista. Hi parla del seu projecte per Barcelona, i del per què ser candidat el fa sentir més lliure. 

Entrevistar Quim Forn, avui, requereix disseccionar-lo en tres dimensions: el candidat, l'encausat i la persona. Permeti’m començar per aquesta última... Com es troba, físicament i anímica?
Em trobo bé. Estic animat i preparat per afrontar el judici. Molt aviat ens traslladaran a Madrid. Hi anem serens i determinats a no claudicar i a denunciar la injustícia que patim.

Què és el que més troba a faltar, aquell moment, aquella imatge a la qual recorre en la intimitat.
El que trobo més a faltar és la família i els amics. Els trobo a faltar però alhora són els qui em donen més força per seguir endavant. A la presó he après a no pensar en el que no tinc i a valorar aquelles coses positives que visc. Cada nit, quan sentim les persones que s’apleguen fora i que ens desitgen bona nit, ens sentim afortunats. Ens sentim acompanyats i estimats. A Madrid els enyorarem.

Afronto el judici amb plena consciència i responsabilitat. Hi anem a no claudicar

Com afronta el trasllat a Madrid? Fa por? Vertigen? Respecte?
Estic tranquil. Potser els dies que hagi de declarar estaré més nerviós, però ara mateix estic serè. Tinc ganes d'anar a judici. Porto 15 mesos en presó preventiva i tinc la sensació que començo una nova etapa que serà bastant definitiva pel nostre futur. Afronto el judici com una oportunitat, convençut de la meva innocència i de la legitimitat de les nostres accions. Les meves conviccions estan fermes i encaro el judici amb plena consciència i responsabilitat.

S'endú coses a Madrid?
Ens podem endur fins a 25 quilos d’equipatge. Això vol dir: roba, el material del judici, llibres... També ens endurem l’ordinador on guardem tota la causa del judici.

Aniran a Soto del Real. Pel que els han explicat els Jordis, que van ser-hi durant nou mesos, temen estar pitjor que a Estremera?
Els qui vam ser a Estremera no vam estar malament. En Sànchez i en Cuixart ens han explicat que els darrers mesos a Soto del Real van estar prou bé. La veritat és que ens han animat. El que més em preocupa és el menjar i el fred. De tota manera hi ha un fet positiu i és que tenim moltes possibilitats de ser tots 7 al mateix mòdul.

Centrem-nos en el judici. Demanarà declarar en català? Per què?
Els advocats ja ho han demanat. Sembla que el Tribunal Suprem no acceptarà la traducció simultània i que oferirà traducció consecutiva. Això té molts inconvenients. Quan la resposta del Suprem sigui definitiva, decidirem el que fem.

Ningú renunciarà a una defensa política

No sembla que l'estratègia de defensa dels dotze acusats vagi a la una. Per exemple, el seu advocat, Xavier Melero aposta per una via més pragmàtica que contrasta amb la idea d'anar a acusar a l'Estat. Vostè opta per una defensa tècnica o política?
Hi ha molts punts comuns entre les nostres defenses, però és lògic que cadascú posi l'accent en les seves especificitats. Per desmuntar els delictes de rebel·lió, de sedició o la malversació calen arguments tècnics. No hi ha cap advocat que renunciï a una defensa tècnica. Hi ha arguments jurídics per desmuntar aquest relat i no tindria cap sentit renunciar-hi. Com tampoc ningú renunciarà a una defensa política. Sabem perquè som a la presó, sabem quin relat s'ha construït en base als atestats del CNP i de la Guàrdia Civil i en farem una denúncia política. Tenim una oportunitat per denunciar la vulneració dels drets civils i de les llibertats ciutadanes i la sabrem aprofitar.

Un cop acabi el seu judici arrencarà a l’Audiència Nacional el de la cúpula d’Interior i el major Trapero. Quina influència creu que hi tindrà la declaració que vostè faci al Suprem?
Hi ha molts punts en comú entre els dos judicis. De fet, ja en el seu moment es va demanar poder acumular els dos judicis al Suprem. Espero poder ajudar amb la meva declaració, a totes les persones processades a l’Audiència Nacional.

Des que acabi el judici fins que es conegui la sentència poden passar mesos. Confia que els tornin a presons catalanes durant aquest temps d'espera?
No hi ha cap raó per la qual no puguem tornar a una presó catalana després del judici. Pot passar força temps entre la finalització del judici i que es conegui la sentència. El més normal seria un retorn immediat a Catalunya.

Què espera del Govern i de la societat civil si els acaben condemnant?
No parem de repetir que l'única sentència que contemplem és l'absolució. Si aquesta no es produeix hi haurà una resposta per part del govern i de la societat civil. Ningú entendrà que se'ns condemni, com tampoc s'han entès els mesos de presó preventiva, i les acusacions per rebel·lió i sedició, i malversació.

El Forn encausat, conviurà els pròxims mesos amb el Forn candidat per Barcelona. Com es combina la il·lusió d'un projecte així amb la privació de llibertat i l'amenaça de 16 anys de presó?
No puc viure limitat, disminuït per cap amenaça. Si he fet el pas de presentar-me és perquè estic convençut de la meva innocència. És evident que no sóc lliure i aquest fet no és irrellevant. Em presento perquè puc aportar la meva experiència i el meu coneixement de la ciutat. Perquè em veig capaç de formar una llista de ciutat, transversal, amb homes i dones solvents, competents, amb idees pròpies per construir una alternativa a l'actual model de ciutat.

Com farà campanya?
Hauré de trobar altres maneres de fer campanya. És evident que estaré limitat físicament, però com deia, puc aportar les meves idees, la meva experiència i puc ajudar a formar un equip solvent de persones que siguin el motor del canvi que necessita Barcelona.

Artadi, Mascarell, Munté... com van les converses per tancar la llista?
Neus Munté ja forma part de la llista. Encara no hem tancat les incorporacions d’Elsa Artadi i de Ferran Mascarell. Ja he dit en reiterades ocasions que m'agradaria molt fer-ho. Són persones que sumen, amb experiència en la gestió pública i que donarien un valor a la nostra candidatura.

La llista unitària garantiria governar Barcelona. Renunciar-hi em sembla un error

Ernest Maragall ja li ha dit que no a una candidatura unitària. Argumenta que per separat sumen més, que cadascun de vostès ha de treballar al màxim pel seu projecte de ciutat i en tot, cas passades les eleccions ja s'entendran.
Respecto la decisió que prengui Ernest Maragall. Quan em pregunten sobre la llista unitària a Barcelona, intento posar en valor un element que em sembla important. En unes eleccions municipals ser el partit més votat, encara que sigui per un sol vot, és un factor gairebé determinant per governar. Una llista sobiranista unitària garantiria amb tota probabilitat ser els més votats i governar a Barcelona. Renunciar a això em sembla un error.

Té sentit seguir insistint quan ja els han tancat totes les portes?
No és que m'agradi insistir, però quan veus que tens aquesta oportunitat a tocar i no l’aprofites, em preocupa.

Som capaços de governar a la Generalitat i no serem capaços de governar junts a Barcelona?

En què es diferencia el seu projecte per Barcelona del d’Esquerra?
Segur que si volem fixar-nos en les diferències, les podem trobar. Jo prefereixo fixar-me en aquelles coses que ens uneixen i avui el que ens uneix és més important del que ens separa. Avui la gent ens demana unitat. Som capaços de governar a la Generalitat i no serem capaços de governar junts a Barcelona?

La relació entre comuns i republicans ha millorat des de la sortida d’Alfred Bosch, la prova és l’acord pel tramvia. Tem que ERC triï Colau i no Forn després de les eleccions?
No temo res. Cadascú fa els acords amb qui se sent més còmode. És cert que respecte al tramvia hi ha hagut un canvi de discurs. No sabem si és un fet puntual o respon a un canvi estratègic.

El temps a la presó m'ha fet evolucionar. Si renuncio a la política dono la raó als qui em volen silenciar

Ara fa un any va decidir renunciar a l’escó i apartar-se de la primera línia política. Què ha canviat?
El temps a la presó m’ha fet evolucionar. El gener de 2018 vaig renunciar al meu escó al Parlament. Més tard vaig decidir no presentar-me a les eleccions primàries. Després d’aquests mesos a la presó, he sofert una evolució. Les meves conviccions es mantenen fortes i considero que puc fer aportacions al debat sobre el model de ciutat. Per què hauria de renunciar a les meves idees, a l’activitat política? Si hi renuncio, acabo donant la raó als qui em volen silenciar. Quan arribo a aquesta conclusió és quan em convenço que malgrat la meva situació de presó no puc renunciar als meus drets. Podria ser més còmode apartar-me de l’activitat política, però donar aquest pas, em fa sentir més lliure.

Hem d'abandonar les estratègies partidistes i passar de proclamar la unitat a practicar-la

No deixem d’escoltar proclames d’unitat. Al congrés de la Crida va ser una constant. Vista la realitat, però, sembla que la prediquen més que no pas practicar-la...
La gent ens demana unitat, ara els partits hem d’estar a l’alçada d’aquesta demanda; hem d’abandonar les estratègies partidistes i passar de proclamar-la, a concretar-la i practicar-la.