El pols independentista dels darrers anys va tenir com un dels principals camps de batalla el Parlament de Catalunya. I la successió de batusses han deixat ferides en la institució que han alterat el seu funcionament. Joan Ridao, lletrat del Parlament, exdiputat i exsecretari general d'ERC, ha fet repàs d'algun d'aquests impactes i de les seves conseqüències en l'acte de presentació del seu darrer llibre Dret parlamentari de Catalunya aquest dimecres al paranimf de la cambra.
Segons Ridao, la doctrina del Tribunal Constitucional ha modificat de manera molt àmplia la regulació i funcionament del Parlament els darrers anys. Ho ha fet a partir del 2014, a conseqüència de diferents iniciatives que troben el seu "punt d'ignició" en la resolució 5/10 del 2013 sobre el dret de decidir. A partir d'aquell moment, el Constitucional "canvia la seva doctrina", que sempre havia defensat que al parlament s'hi ha de poder parlar de tot. De cop i volta declaracions i resolucions merament declaratives i sense cap eficàcia política comencen a rebre l'etiqueta d'inconstitucionals. La raó argumentada? "Perquè contravenen la Constitució. Quan sempre s'havia defensat que la Constitució era plenament reformable i que qualsevol aspiració política era plenament defensable", ha subratllat.
Modificació de l'activitat parlamentària
Amb la utilització de l'article 161.2 de la Constitució -que fixa que el govern espanyol pot impugnar davant del TC les resolucions dels òrgans autonòmics, les quals quedaran suspeses-, amb l'ús del recurs d'empara, amb l'atribució a la Mesa de funcions de qualificació i admissió de les iniciatives, i traslladant al Parlament incidents d'execució davant l'incompliment de resolucions prèvies del tribunal s'ha anat creant, segons Ridao, "tot un magma de qüestions que han modificat àmpliament l'activitat del Parlament".
Ridao parla amb coneixement de causa. Coneix la institució com a lletrat que és i com a lletrat major que ha estat, però també per la condició de diputat d'ERC que va ostentar entre el 1995 i el 2008, etapa durant la qual va participar en la redacció de l'Estatut, abans de fer el salt al Congrés dels diputats. Hi ha fet gairebé tots els papers de l'auca, la qual cosa el situa com una de les veus més autoritzades per pronunciar-se sobre el funcionament de la cambra i l'empremta que la sacsejada política dels darrers anys ha deixat damunt de la institució.
Defensa del Parlament
Des d'aquesta posició i amb aquest recorregut, Ridao ha aprofitat la presentació per fer una defensa del Parlament, que els darrers anys s'ha vist embolicat en diferents polèmiques. Ha admès que la democràcia és "molt cara" però ha puntualitzat que el Parlament de Catalunya li surt barata al contribuent català, "li costa molt" poc, tot just el 0,16% del conjunt del pressupost de la Generalitat. En aquest punt, ha defensat que els diputats tinguin una bona retribució, "entre altres coses perquè això és una autèntica vacuna per determinades actituds poc exemplars", i s'ha remès a un estudi de la fundació Hay derecho, per concretar que el cost de funcionament dels parlaments a Espanya és un terç del cost de l'Assemblea Nacional francesa o el Bundestag alemany.
El president del Parlament, Josep Rull, que s'ha encarregat d'introduir l'acte i que a cada ple es veu obligat a actuar com a àrbitre en especial davant de Vox o AC, ha pres bona nota quan Ridao ha advertit que "la llibertat d'expressió empara el dret a ofendre" i que, en l'esfera parlamentària aquest dret és encara més qualificat. Tot i assenyalar els límits referits a l'odi contra determinats col·lectius o la defensa del terrorisme, ha assenyalat que fins i tot el Tribunal Europeu de Drets Humans ha recollit en una sentència la doctrina liberal nord-americana per concloure que en l'esfera parlamentària la crítica empara el dret a expressions inconvenients.
L'ús del decret llei
Al llarg d'una conversa amb la periodista Ariadna Oltra, Ridau ha advertit sobre el reforçament detectat en el paper dels executius des del 2007, en una dinàmica especialment reforçada per la pandèmia. Aquest reforçament de l’Estat ha portat el govern a emergir amb molta força, "fins i tot competint amb el parlament en l’exercici d’una de les seves funcions clàssiques com és la legislativa", a través d'instruments com el decret llei. "Això ha vingut per no marxar. El govern condiciona els parlaments. El parlament el que ha de fer és posar tallafocs", ha alertat. Una dada, avui al Congrés dels diputats hi ha més decrets convalidats que lleis.
A l'acte hi han assistit, entre d'altres, diputats i exdiputats; el president del Consell de Garanties Estatutàries, Enoch Albertí, i un dels seus membres d'aquest òrgan, Joan Vintró, que és autor del pròleg del llibre, així com lletrats de la cambra, i professionals de l'àmbit jurídic i universitari.