Els tentacles del rei emèrit s'estenen per un sense fi de trames obscures on els diners i les influències juguen un paper fonamental. Ara Público informa de com Joan Carles I va utilitzar la seva influència per intercedir en el cas de Els Albertos, com són coneguts dos empresaris, Alberto Alcocer i Alberto Cortina, els quals havien estat condemnats per estafa pel Tribunal Suprem (TS). La pressió de l'antic rei espanyol sobre aquest cas va provocar un enfrontament entre el Suprem i el Tribunal Constitucional (TC). 

Per començar cal posar-nos en antecedents. Els empresaris, i cosins, van acabar davant dels tribunals pel cas Urbanor, el qual rep el nom de l'empresa constructora que tenien en comú. Els van condemnar a principis dels 2000 per enganyar els socis minoritaris de l'empresa sobre el preu dels terrenys on es troben les Torres KIO (Madrid). 

La Justícia espanyola en un primer moment va mostrar molt poc interès per perseguir Els Albertos. L'any 2001 l'Audiència Provincial va intentar declarar prescrit el delicte d'estafa que penjava sobre els caps d'Alcocer i Codina escudant-se en què la querella que van presentar els afectats tenia un defecte de forma i aparcant el cas a l'espera que prescrivís. L'intent matusser de l'Audiència va ser frenat pel Suprem, que va ratificar que el mer fet de presentar la demanda atura el compte enrere perquè prescrigui el delicte. D'aquesta manera els empresaris i cosins van acabar amb una condemna en ferm del Suprem de tres anys i mig de presó, la qual van recórrer al Constitucional i va ser aquí on l'ombra del rei emèrit va aparèixer a la història. 

Admiradors i amics de l'emèrit

L'última bala que els quedava a Els Albertos per esquivar la presó era presentar un recurs d'empara al Constitucional, el qual el va acceptar i va assignar com a ponent de la sentència final al magistrat Pascual Sala Sánchez. "Pascual Sala era amic de Joan Carles I des de molts anys abans, i el rei el va pressionar perquè es pronunciés a favor de Els Albertos", ha assegurat una font anònima a qui ha tingut accés Público. La mateixa font ha afegit: "Sala no veia cap possibilitat de modificar la doctrina establerta pel Suprem i així li ho va indicar al sobirà. No obstant això, els cosins se les van enginyar perquè fos assignat com a lletrat adjunt, encarregat de redactar els fonaments de la sentència, un catedràtic de Dret Tributari que poc sabia de Dret Penal, però era un gran admirador del rei: Ángel Aguallo".

La font anònima ha assegurat que poca gent tenia fe en què Aguallo aconseguís lliurar els dos empresaris de la presó, però contra tot pronòstic així ho va fer. "Per a sorpresa de gairebé tots els juristes, inclòs Pascual Sala, Aguallo sí que va ser capaç de trobar una alambinada fórmula constitucional per aplicar la prescripció en el cas concret de Els Albertos", ha assegurat. 

Aguallo es va fer servir com argument que s'havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva -el dret a poder defensar-se de forma justa davant dels òrgans judicials- dels dos condemnats. Aquest argument va convèncer al Constitucional que va absoldre a Els Albertos, passant per sobre de les competències del Suprem.

Dos tribunals enfrontats

"La sentència del Constitucional que els va absoldre, sense posar en dubte la seva culpabilitat, va generar una autèntica commoció a la Judicatura i la indignació del Suprem, perquè entrava en un terreny que li corresponia exclusivament a l'Alt Tribunal", ha assegurat la mateixa font anònima. La sentència va enfrontar els dos tribunals. El Suprem va acusar el TC de "buidar de contingut" l'article 123 de la Constitució (que assegura que el TS és el màxim òrgan judicial a tota Espanya, amb l'excepció de matèries constitucionals), ja que considerava que havia entrat en el seu terreny de treball amb la sentència de Els Albertos. 

Tot plegat va ser un terrabastall judicial del qual ara se sap que Joan Carles I va estar implicat amb les seves pressions perquè els seus amics no acabessin a la presó per estafa. Aguallo, qui va tenir un paper fonamental per assolir aquest objectiu va rebre tres setmanes després una plaça a la Sala Contenciosa-Administrativa del Suprem, desplaçant amb el seu nomenament un altre jurista amb més credencials que ell, segons recorda Público.   

 

Imatge principal: El rei emèrit Joan Carles I durant la commemoració del 40è aniversari de la Constitució / Europa Press

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat