Joan Carles I, que va fugir a Abu Dhabi fa quatre mesos, ha presentat una declaració davant de l'Agència Tributària per regularitzar la seva situació fiscal, segons avança El País. L'escrit no està relacionat amb els seus béns a l'estranger, sinó amb l'ús de targetes bancàries amb fons opacs per part del rei emèrit i els seus familiars.
L'advocat de Joan Carles I, Javier Sánchez-Junco, ha enviat la declaració a Hisenda, que l'està analitzant i dirà en els pròxims dies si accepta la regularització o sol·licita aclariments, i quin és l'import a pagar.
La Fiscalia del Tribunal Suprem investiga l'ús —per part del rei emèrit i el seu entorn— de targetes de crèdit vinculades a comptes corrents de les que no és titular. Els diners pertanyien a l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, que l'hauria posat a disposició de Joan Carles I, que no ho va declarar a Hisenda.
Hauria defraudat més de 120.000 euros
L'ús de les targetes es va produir entre el 2016 i el 2018, quan el rei emèrit ja havia abdicat i perdut la immunitat. L'import defraudat superaria els 120.000 euros en alguns exercicis, límit a partir del qual es considera delicte fiscal, castigat amb fins a cinc anys de presó.
La Fiscalia ja ha interrogat l'empresari mexicà amic del rei emèrit i el coronel de l'Exèrcit de l'Aire Nicolás Murga Mendoza —que està sent investigat per la Fiscalia com a presumpte testaferro del rei emèrit—, que disposava de les targetes per pagar regals i despeses personals de Joan Carles I i els seus familiars.
La presentació d'una declaració voluntària per regularitzar la seva situació amb Hisenda és sobre la taula des que Corinna Larsen va declarar que Joan Carles I li va regalar 65 milions d'euros procedents d'una donació que li va fer el rei de l'Aràbia Saudita, Abdalá bin Abdelaziz.
65 milions amb beneficiari ocult a Suïssa
D'altra banda, a finals de novembre es va destapar que un dels comptes que Joan Carles I tenia a Suïssa, la que va obrir la fundació Lucum a la banca privada Mirabaud & Cie i on es va rebre un ingrés de 65 milions d'euros provinents del Ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita, ocultava el nom del seu beneficiari, guardat en una caixa forta a la qual només tenien accés alguns membres de la cúpula del banc.