Als seus 87 anys, aquest 2025 és un any omplert d'efemèrides per al rei emèrit Joan Carles I. El 22 de novembre es compliran els 50 anys de l'inici del seu regnat amb la proclamació per les Corts Generals espanyoles, després de la mort tan sols dos dies abans del dictador Francisco Franco, qui el va elegir com a successor com a cap d'Estat en qualitat de rei recuperant així la línia de successió borbònica que es va saltar al seu pare, Joan de Borbó, i que va ser interrompuda per la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura. El juny també va ser una data assenyalada: l'onzè any després de la seva abdicació en favor del seu fill, Felip VI, després de 39 anys de regnat i coincidint amb un dels pitjors moments de la imatge de la Corona espanyola i en una etapa de crisi política del bipartidisme i del sistema instaurat per la Constitució de 1978.
I una cita destacada més: Joan Carles fa aquest diumenge cinc anys fora d'Espanya, des que s'autoexiliés a Abu Dhabi (Emirats Àrabs) l'estiu de 2020, després dels seus successius escàndols que havien afectat la imatge de la Corona, ja llavors en mans de Felip VI. Aquell agost postpandèmic va comunicar a l'actual rei la seva decisió, després que aquest decidís retirar-la l'assignació i renunciar a l'herència que li pogués correspondre personalment de pare a fill. El monarca, una de les figures més rellevants de la història política recent espanyola com a peça clau de la Transició, i alhora controvertit pels escàndols fiscals i embolics de faldilles, va anunciar la seva marxa després de les diverses informacions publicades sobre una societat 'offshore' vinculada a una donació de 65 milions d'euros de l'Aràbia Saudita. Es va saber que tenia part del seu milionari patrimoni a l'estranger, encara que la Fiscalia va arxivar el cas en haver prescrit els fets o per haver passat abans de 2014, quan estava protegit per la inviolabilitat com a cap de l'Estat.
"Guiat pel convenciment de prestar el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu com Rei, et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d'Espanya. Una decisió que prenc amb profund sentiment, però amb gran serenitat", va ser el missatge que Joan Carles I va comunicar per carta al seu fill, Felip VI, per oficialitzar el seu comiat. Després, va afirmar que "per voluntat pròpia", havia decidit establir la seva residència habitual a Abu Dhabi "per raons personals" en trobar en l'emirat àrab la "tranquil·litat" necessària per afrontar la seva vellesa. A més del país del golf Pèrsic, passa temporades a Londres i Ginebra. No va descartar tornar a residir a Espanya eventualment, cosa que no s'ha produït més enllà de les visites esporàdiques que van començar dos anys després de la seva partida, el març del 2022.
Sense que hi hagi cap pla de retorn definitiu, en els últims mesos Joan Carles I ha tornat fins i tot en quatre ocasions a Espanya, sempre a Pontevedra, allotjant-se a casa del seu amic Pedro Campos, president del Reial Club Nàutic de Sanxenxo. És la localitat en la qual hi ha amarrat el 'Bribón', el vaixell del qual és patró. La seva última visita va ser a mitjans de juliol, una ocasió en què no va veure el seu fill, Felip VI, ni a la seva neta, la princesa Elionor, encara que aquesta va arribar a Galícia, a la base de l'Escola Naval de Marín, a bord del vaixell Juan Sebastián de Elcano; i el rei Felip va anar al lliurament dels despatxos militars. Cada vegada més recurrents, els seus viatges a Espanya ja s'han normalitzat, lluny de la primera visita del 2022, plena d'expectació i soroll polític, que va acabar en una tensa visita a la Zarzuela en la qual Felip VI li va demanar discreció. Des d'aleshores, ha tornat per a reunions familiars puntuals, com a aniversari o funerals.
Història "robada"
També es trobava a Pontevedra el rei emèrit el mes de maig passat quan es va celebrar a Santander l'acte de conciliació amb l'expresident de Cantàbria Miguel Ángel Revilla, que va acabar sense acord, per la qual cosa Joan Carles I pot presentar una demanda per dret a l'honor per les "expressions calumnioses i injurioses" que considera que ha vessat Revilla contra ell i els seus escàndols en diversos mitjans de comunicació els darrers anys. Aquest ha estat un dels motius pels quals el nom de Joan Carles I ha tornat a la premsa recentment, juntament amb la demanda que va presentar contra Corinna Larsen per vulneració de l'honor arran de les acusacions que havia vessat ella pel cobrament de suposades comissions, donacions milionàries i assetjament.
Després dels escàndols i els rius de tinta en la premsa del cor, el rei emèrit ha expressat als seus pròxims que li "roben la seva història" i per això va anunciar que publicarà les seves memòries a finals d'any sota el títol 'Reconciliació', una obra escrita en primera persona, per a la qual cosa ha col·laborat amb la historiadora francesa Laurence Debray. "Ha decidit donar compte de la seva història després de gairebé quaranta anys de regnat perquè l'exili a Abu Dhabi, parteix de l'opinió publicada i, per què no, els errors propis han acabat per enfosquir la seva trajectòria i les seves aportacions fonamentals a l'èxit de la democràcia espanyola", detalla l'editorial que ho publica, Planeta. Veurà la llum el 22 de novembre, coincidint amb el mig segle de la seva proclamació.