L'últim maqui viu, Joan Busquets i Vergés, ha presentat aquest divendres a Barcelona la seva última iniciativa penal per aconseguir ser reconegut com a víctima de la repressió franquista. A 98 anys, s'ha querellat contra diversos funcionaris de la presó que es va instal·lar durant la postguerra a Sant Miquel dels Reis, a València, on va estar empresonat durant la dictadura per les seves accions en la guerrilla antifranquista. Segons el seu testimoni, va patir tortures, violència i desatenció sanitària durant els quinze anys que va passar en el penal valencià. Busquets, que resideix a Normandia, al nord de l'Estat francès, ha tornat aquest divendres a Barcelona per presentar l'acció judicial que es va formalitzar davant els tribunals d'instància de València el passat mes de juliol.
La querella, en què l'acompanya la CGT, identifica antics responsables i personal del centre, i planteja que els fets s'examinin com a crims de lesa humanitat. És l'última passa d'un llarg intent de Busquets de ser reconegut com a víctima del franquisme.
En el procediment judicial s'hi identifiquen diversos antics responsables del centre penitenciari establert en aquest antic monestir, entre els quals figuren Fernando Arano García i Agustín Gómez Escolástica, que en van ser directors. També hi apareixen altres funcionaris i personal del penal identificats per Busquets. El guerriller va néixer a la capital catalana l'any 1928 i durant la postguerra va formar part de la CNT, amb qui va retornar a Catalunya després d'un període d'exili a França per incorporar-se a la resistència armada contra la dictadura. La seva activitat guerrillera contra el franquisme va acabar amb la seva detenció l'any 1949, quan tenia 20 anys, per haver participat en una operació destinada a inutilitzar diverses infraestructures elèctriques a la ciutat de Terrassa.
Va rebre una condemna de mort després del judici sumaríssim, però la pena va ser substituïda per una pena de presó de vint anys. Els seus altres companys van ser condemnats a mort i afusellats al Camp de la Bota o a penes de presó de 30 anys. Durant aquest període, 15 anys els va passar a Sant Miquel dels Reis, etapa que centra l'actuació judicial que ara inicia. Durant aquell temps va intentar fugir de la presó, però va patir una greu fractura a la cama que, denuncia, no va ser tractada de forma adequada. Segons el relat de Busquets, les conseqüències de la lesió i de la falta de tractament es van prolongar durant dècades, amb una patologia que va acabar tenint efectes en la seva vida a França un cop finalitzat l'empresonament, on va ser declarat invàlid. La documentació presentada davant els tribunals assenyala diversos funcionaris i responsables penitenciaris en relació amb aquests fets, inclòs el personal sanitari del centre.
També demana un milió d'euros
Aquesta acció és paral·lela a una altra reclamació, aquesta econòmica, que va plantejar Busquets l'any 2024. En aquella ocasió, va sol·licitar una indemnització d'un milió d'euros davant els canvis legislatius l'any 2022 que van anul·lar les sentències franquistes com la que va condemnar el guerriller a vint anys i sis deis de presó entre 1949 i 1969. En un primer moment, la reclamació no va tirar endavant, ja que la llei de memòria democràtica de 2022 no recull indemnitzacions d'aquest tipus, però l'aportació de nova documentació ha tornat a reactivar el procés, en el qual també participa la CGT.
El guerriller demana que els fets que denuncia s'investiguin des del dret internacional i la consideració de crims de lesa humanitat i tortura en un context en el qual diverses iniciatives judicials vinculades a la reparació de la memòria històrica es troben amb traves davant la interpretació de la prescripció dels crims, la legislació d'amnistia i altres qüestions jurídiques.
Malgrat aquestes dificultats, Busquets manté la seva voluntat d’impulsar el reconeixement de les persones que van patir la repressió de la dictadura i, en particular, dels combatents antifranquistes. La seva trajectòria constitueix també una reivindicació de la memòria d’una generació que, després de la Guerra Civil, va continuar oposant-se al règim franquista des de la clandestinitat, l’exili i la guerrilla.