La màxima autoritat del PSOE és ara Javier Fernández (Mieres, 1948), actual president d'Astúries. Presideix també la comissió gestora que es cuida del partit fins al congrés extraordinari que elegirà una nova directiva. Sap molt bé que la seva tasca principal és evitar unes terceres eleccions, per la qual cosa haurà de fer una màgia que permeti formar govern a Mariano Rajoy sense alienar-se la seva militància. És més complicat que canviar el seu suport a Pedro Sánchez.

A mitjans de juliol, Fernández encara es negava amb energia a atorgar el PP "vots i estabilitat" perquè les eleccions del 26-J havien "obert una fractura [entre PSOE i PP] d'una dimensió alarmant". Aquest dissabte, però, Fernández, ja era part dels conspiradors que van fer caure Sánchez.

Fill de la conca minera, nascut en una família de llarga tradició socialista, Javier Fernández havia estat partidari d'un acord entre PSOE, Podemos i Ciutadans per governar Espanya. D'allà ha evolucionat a sostenir que les úniques opcions són que el PP segueixi en el poder com a llista més votada, o convocar unes terceres eleccions.

Hi ha un punt, tanmateix, on la seva posició ha estat i és granítica i inamovible: el rebuig al dret a decidir.

Bronca a Iceta

Fernández ha marcat de prop i a l'home en aquest afer. L'última vegada el 9 de juliol d'aquest any, quan va esbroncar Miquel Iceta en un comitè federal a causa de la proposta de referèndum "a la canadenca" que circulava pel PSC. A porta tancada, Fernández va avisar: "Si els socialistes catalans continuen pel camí de la consulta haurien de replantejar-se la seva relació amb el PSOE". L'asturià va insistir: no entenia "per què [els socialistes catalans] s'han ficat en això" després que tots els socialistes acordessin a Granada que la sortida a "la crisi territorial" és una reforma federal de la Constitució.

Iceta va provar d'explicar-li que amb prou feines es tractava de la proposta per ser debatuda en el congrés del PSC del proper novembre, que no es pot prohibir el debat, etcètera. No hi va haver manera.

El passat 30 de setembre, quan ja es coïa a foc lent la revolta contra Sánchez, l'asturià va enviar més senyals del seu canvi de posició. Considerava impossible un govern alternatiu al PP perquè inclouria "components que no són d'esquerres". A més, "després del que ha passat al Parlament de Catalunya [la confiança al president Puigdemont], en cap cas el meu partit pot pactar amb aquells que per desconnectar d'Espanya han desconnectat també del dret i de les lleis, així que aquesta possibilitat jo la descarto".

Fernández és un mitiner de categoria. Sense papers, passeja per l'escenari, arremangada la camisa elegant i calçat amb sabates de sivella, acompanyant un discurs ben lligat amb un lleu bleix i un excel·lent joc de braços. El seu llenguatge és de qualitat. Ni es repeteix ni avorreix. Té l'audiència esbalaïda.

El 14 de juny, en un míting amb Pedro Sánchez a Oviedo, va explicar la seva oposició a dret a decidir, en el context de les crítiques a Podemos, qualificant-lo d'"insolidari". "Dret a decidir és el dret a dividir [...] Jo no sé si hi ha [nacions] a Espanya. El que sí que sé és que una cultura, una tradició, una llengua i una televisió poden convertir una multitud en nació. Però la ciutadania, els drets polítics, els civils, els socials, la llibertat i l'imperi de llei només ho justifica i reconeix l'Estat [...] Si s'autodeterminen Catalunya i Euskadi, si l'Estat es trenca [...] com garanteixes la sanitat, l'educació universal i de qualitat, si es trenca la caixa única de la Seguretat Social?".

La part on parla del dret a decidir arrenca al minut 2'28". Vídeo: PSOE

És un discurs de contingut similar —encara que amb menys quejío— al de les federacions socialistes del Sud d'Espanya. Aquesta és Susana Díaz l'11 de juny d'aquest any:

Al míting l'Oviedo, Fernández es dirigeix directament a Sánchez i li recorda (o l'adverteix) que Podemos "va pactar a Bilbao i a Barcelona amb els nacionalistes per pur oportunisme" (pactes que no es van fer). "Veure que s'accepta la secessió [...], que es planteja la reducció del territori de la solidaritat només per un avantatge electoral... això no pot fer-se, almenys en nom de l'esquerra."

Compara el patriotisme dels líders de Podemos amb el d'"un subtinent de regulars" i parafraseja Manuel Azaña: "Jo no sóc patriota! Només sóc espanyol pels quatre costats! Jo no tinc emoció espanyola però tinc passió per Espanya!". L'asturià es deixa anar enmig dels aplaudiments: "contra les pàtries! contra les identitats prefabricades! […] A favor dels homes i de les dones lliures i iguals!". Lliures i iguals. Com el manifest.

Fernández és militant de la Federació Socialista d'Astúries des del 1987. El novembre de 2000 en va ser elegit el secretari general. Des d'aleshores ha estat reelegit al 2004, 2008 i 2012. Presideix Astúries des de maig del 2012.

En la seva primera elecció com a candidat a la Junta (2011), Fernández va deixar el PSOE, que venia de governar, en tercera posició, per darrere del Foro Asturias de Francisco Álvarez-Cascos i del PP. A les anticipades del 25 de març de 2012, els socialistes van guanyar sense majoria absoluta. Va arribar a la presidència amb el suport d'IU i UPyD i l'abstenció de Foro i PP.

A les eleccions de maig del 2015 va obtenir una altra majoria simple. Es reelegí president amb els vots d'IU i l'abstenció de Podemos. Aquest curs s'ha vist obligat a prorrogar els Pressupostos després de fracassar les negociacions amb Podemos, de qui s'ha distanciat a causa del clima de rivalitat electoral intensa del qual cap d'ambdós partits no n'ha pogut sortir des de finals de 2015.

En aquest punt també coincideix amb Susana Díaz i altres crítics socialistes: els de Pablo Iglesias són el principal enemic contra qui el PSOE s'ha de reconstruir. Això pensen també els socialistes d'Extremadura i Castella-la Manxa, on s'han trencat els acords entre socialistes i podemites. Les federacions que han aconseguit pactar amb Podemos (les del centre al nord i nord-est), en canvi, s'inclinen per buscar el mateix tipus d'acord per rellevar Mariano Rajoy i el PP a La Moncloa. Fernández haurà de sumar als uns i als altres.

La resta de la gestora

Fernández tindrà a la gestora a dues persones de confiança de la lideressa andalusa. La més notable és el portaveu del PSOE al Parlament andalús, Mario Jiménez. La segona andalusa de la gestora és María Jesús Serrano, diputada per Còrdova i exconsellera de la Junta.

La secretària general del PSOE de Sevilla, Verónica Pérez, ja ha expressat el seu suport a Javier Fernández: "No hi havia ningú millor per presidir la gestora que ens dugui al Congrés del Partit Socialista", diu en un tuit.

La federació d'Extremadura també hi té dos representants: Ascensión Godoy i Soraya Vega. La resta de vocals són José Enrique Muñoz Lladró (portaveu adjunt a les Corts valencianes i líder de les joventuts d'aquesta comunitat); Dolors Padró (Canàries); Francesc Antich (l'expresident de les Balears); Francisco Ocón (La Rioja) i Ricardo Cortés (Cantàbria). Aquestes tres últimes federacions són més pròximes al sector Sánchez.

Francesc Antich ja ha assegurat aquest diumenge que defensarà la consulta a la militància si es vol canviar el mandat del Comitè Federal de rebutjar la investidura de Mariano Rajoy. "Hi ha un acord molt clar del Comitè Federal, que ha dit 'no' a un Govern del senyor Rajoy (...) si això s'ha de canviar (...) s'hauria d'escoltar a la militància", ha dit.

El PSC decidirà si incorpora un membre a la gestora després del seu congrés de novembre, en el qual es dilucidarà el lideratge del partit entre l'actual primer secretari, Miquel Iceta, i l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon.

 

Amb informació d'Efe i d'Europa Press