La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, viu en una campanya política constant. Coincidint en la presentació d'un projecte per promocionar el turisme més enllà de la capital anomenat 'Madrid, de pueblo a pueblo', ha lligat l'actualitat política en el seu discurs per carregar contra el govern de Pedro Sánchez. Novament, un altre exemple clar de qui considera el seu rival directe Ayuso, La Moncloa i no pas l'oposició dels membres de l'Assemblea madrilenya.

“Veig sorprenent que puguis canviar de sexe o puguis avortar al marge dels teus pares i que no puguis optar a beques de batxillerat o Formació Professional si els teus pares tenen un nivell adquisitiu o un altre i que, per tant, el teu esforç, el teu mèrit i la teva superació, no expliquin”, ha declarat Ayuso. De retruc, lligant un tema amb un altre que no té res a veure, la presidenta madrilenya ha volgut justificar les seves polítiques cap a la privatització de les escoles on aposta per models que exclouen l'accés d'un menor depenent del barri on viu. Així ho constaten tots els informes però Ayuso ho contradiu. 

Les xifres i els sindicats constaten una altra realitat

Cal recordar l'oposició per la seva política d'ajuts a centres privats a través de xecs per a famílies que ingressen més de 100.000 a l'any, justificant que veu “sorprenent” que els menors puguin “canviar de sexe o avortar” al marge dels pares, però no puguin optar a una beca en funció del nivell adquisitiu. La Conselleria d'Educació ja va anunciar a l'abril que augmentaria la renda màxima per optar a una beca a batxillerat a centres privats de 10.000 a 35.913 euros per càpita.

No només les dades es giren contra Ayuso. Des de la secretària general de la Federació d'Ensenyament a Madrid, Isabel Galvín, recorda que els xecs d'ajudes que ofereix la Comunitat no suposen el 100% del cost dels cursos. “En lloc d'invertir en Formació Professional, obrir més centres, contractar més plantilla i donar sortida a la demanda creixent de FP pública, el que fan és posar un pegat, que és a més una eina per transvasar estudiants al sector privat. A la darrera dècada l'FP pública ha perdut un 22% de les seves places, i és per mesures com aquesta, que ataquen l'ensenyament públic de manera frontal”, ha criticat Galvín per Europa Press.