El currículum d'Isabel Díaz Ayuso (Madrid, 1978) és més humil que el de molts dirigents del seu partit. Ni màsters a Harvard-Aravaca, ni a la Universitat Rey Juan Carlos. Tampoc cap stage en grans multinacionals. Llicenciada en Periodisme, el primer cim de la trajectòria professional de la presidenta de la Comunitat de Madrid, abans de ser-ho, era justament haver estat la community manager de Pecas. Qui era Pecas? El gos d'Esperanza Aguirre, famós per haver acompanyat en moltes ocasions la seva polèmica propietària. Pecas va morir atropellat per un cotxe el 2015. Quatre anys més tard, la gestora de les seves xarxes prenia les regnes de lideressa i dama de ferro de la capital de l'Estat.

No es pot negar l'ascensor social a la Puerta del Sol: de portar el Twitter de Pecas Aguirre, acabant els missatges amb "¡guau!", a presidir la Comunitat de Madrid. Un ascens fulgurant, amb algun càrrec de segon nivell amb Aguirre i Cristina Cifuentes enmig. Li deu molt a Pablo Casado, irònicament, que justament la va treure de l'anonimat de les xarxes i la va situar de candidata, malgrat els actuals recels. I ara deu especialment al gran guru aznarista, el polèmic Miguel Ángel Rodríguez, o MAR, que l'ha acompanyat en tots aquests passos com a cap de gabinet i home a l'ombra. Si Pedro Sánchez té Iván Redondo, ella té MAR. És qui ha creat i modelat el monstre que inquieta a La Moncloa i, també, a Gènova.

En quatre anys va passar de community manager del gos d'Esperanza Aguirre a presidenta de la Comunitat de Madrid

Un monstre polític generador de titulars, que li han valgut desqualificacions com boja, inconscient o, simplement, IDA, el seu acrònim. Des de dir que "genèticament el coronavirus és una cosa que ens ha unit molt" fins a dir que "IFEMA ens ha demostrat que en els hospitals amb sostres alts els pacients es curen molt bé". També apuntant contra Catalunya: "Els nacionalistes es gasten només en TV3 303 milions d'euros, que equival a tres zendals". I contra l'esquerra madrilenya: "La sèrie Txernòbil, si alguna cosa ens demostra, és com un sistema corrupte en mans del comunisme va portar a la mort i la destrucció (...) Txernòbil no va succeir a la Comunitat de Madrid; va succeir governada per vostès".

Ni boja, ni inconscient; més aviat tot el contrari. El paper d'Isabel Díaz Ayuso està molt calculat. Tant a nivell ideològic com a nivell estratègic. Exbecària de la Fundació FAES d'Aznar, representa la mateixa fórmula de populisme castís de les seves predecessores: ultraliberalisme (a la madrilenya) i ultraespanyolisme. Bars oberts, però Madrid és l'única comunitat que no ha donat ajudes a l'hostaleria durant la pandèmia. I un "liberalisme" singular a Europa, que obre les portes de les institucions a l'extrema dreta ("Qui decideix que Vox és extrem? La Sexta i Podemos?"). Perquè Espanya està per sobre de tot. Tant que ha volgut garantir que a Madrid es pot estudiar en castellà, després de la Llei Celaá. Sempre seguint el seu propi estil, el mateix que la va portar a trencar amb Ciutadans, dissoldre l'Assemblea i convocar eleccions a meitat de mandat. Certament, les enquestes li somriuen. 

És la mateixa fórmula de populisme castís de les seves predecessores: ultraliberalisme (a la madrilenya) i ultraespanyolisme

La nova "dama de ferro" madrilenya posa les llums llagues, segons confirmen des del seu entorn. Té ambicions i metes que van més enllà de la Puerta del Sol. S'ha convertit en cap de l'oposició de facto a La Moncloa i en el principal maldecap de Pablo Casado, justament qui la va ascendir. Ha convertit les eleccions del 4-M en un autèntic plebiscit. Si Isabel Díaz Ayuso arrasa a les urnes, eclipsarà ja del tot el lideratge el president estatal del PP. En canvi, si Ayuso perd la joia de la corona dels populars, podria arrossegar també Casado amb ella. El que està clar és que, sota el lema polaritzador de "Comunisme o llibertat", la lideressa madrilenya té agenda pròpia.

"La van infravalorar i s'ha crescut"

En conversa amb ElNacional.cat, el periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira desgrana algunes de les claus del lideratge d'Isabel Díaz Ayuso. En primer lloc, l'expert en comunicació política destaca la seva "intuïció comunicativa", molt pròpia dels nous lideratges. "Sap molt de la importància de la comunicació, i no la menysté, sinó que li agrada", subratlla Aira. Però també té una "qualitat molt preuada" avui per a qualsevol candidat que vulgui triomfar: "És un personatge polític més que una persona política. No és un lideratge pla; és un personatge que no deixa ningú indiferent. O l'estimes o l'odies".

Per altra banda, apunta Toni Aira, comparteix amb altres líders com Pedro Sánchez, o en el seu moment Artur Mas, que "la van menystenir d'origen i ara s'ha crescut en resposta". Li ha passat el mateix, també, que a una de les seves predecessores: "Quan era ministra, a Esperanza Aguirre la tractaven de ximple, hi havia aquesta imatge en l'opinió pública. A Ayuso la tracten de boja". Finalment, un punt crucial, segons l'expert en comunicació política: que "no té manies a l'hora d'acceptar els consells dels seus estrategues", fent "confiança total" en Miguel Ángel Rodríguez. No cal oblidar que va ser MAR qui va portar José María Aznar a La Moncloa. Avís a navegants.