L'intent de la cofundadora de Vox de desmentir la violació grupal de dos de menors d'edat li ha acabat passant factura. Cristina Seguí, efímera dirigent dels ultradretans al País Valencià, està sent investigada pel Jutjat d'Instrucció número 6 de València per la publicació d'un vídeo de les dues menors que van denunciar una violació grupal a la localitat de Burjassot (Horta Nord) el passat 16 de maig. En el marc del cas es va detenir set menors d'entre 15 i 17 anys i un jove de 18 per la seva presumpta relació amb les agressions sexuals, encara que tots ells van quedar en llibertat vigilada. Aquell mateix mes de maig, la secció de delictes d'odi, dirigida per la fiscal Susana Gisbert, va iniciar les diligències d'investigació penal contra Seguí per la difusió del vídeo tant en el seu compte de Twitter com en la de Telegram, en els quals era possible identificar les menors. La investigació penal de la Fiscalia es va sumar a la denúncia de l'associació de consumidors Facua davant de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
Seguí va difondre vídeos de les víctimes menors
En el vídeo pel qual s'investiga l'exdirigent de Vox Cristina Seguí, apareixen les dues menors i una altra nena amiga d'ambdues, també menor, en un directe a Instagram que va ser gravat per l'entorn dels presumptes violadors i difós. La ultradretana hauria publicat les imatges a fi de 'desmuntar' la denúncia de les víctimes menors. En aquest enregistrament, les nenes comentaven que el seu cas havia sortit en televisió, que probablement hi hauria un judici i que una d'elles segurament seria citada com a testimoni. Segons Facua, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va requerir a Seguí que esborrés els missatges en els quals havia inserit el vídeo, on s'esmentava el nom d'una de les menors i el primer cognom d'una altra, apareixia el nom d'usuari a Instagram d'una de les víctimes i, durant un moment, podien veure's les cares de dues de les nenes que conversaven.
Investigada per delictes d'intimitat i odi
"Encara que la denunciada va esborrar alguns dels missatges, va tornar a publicar una altra versió del vídeo, aquesta vegada amb les imatges pixelades, la qual cosa en qualsevol cas no impedia que les menors poguessin ser reconegudes per la resta de dades personals que apareixien en ell", assenyala aquesta organització de consumidors. La Fiscalia de València considera que els fets podrien ser constitutius d'un delicte contra la intimitat, tipificat a partir de l'article 197 del Codi Penal, i un delicte d'odi, recollit a l'article 510.1. Facua, segons ha informat aquest divendres, va aportar a la Fiscalia certificats digitals dels missatges publicats per la denunciada a Twitter i Telegram.