L’investigador principal de la trama Gürtel, Manuel Morocho, ha assegurat davant l’Audiència Nacional que durant aquella investigació va detectar “indicis” que el seu despatx podria haver estat microfonat i que el seu vehicle havia estat seguit. “Vaig ser objecte de seguiments i vigilàncies. Se m’ha investigat per veure si la meva conducta era ètica o no i, si haguessin trobat quelcom, m’haurien fet un xantatge”, ha declarat Morocho en la seva segona compareixença com a testimoni en el judici del cas Kitchen, la presumpta operació parapolicial destinada a espiar l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, i recuperar documentació incriminatòria en el marc de les investigacions sobre la trama Gürtel i la caixa B del partit.
Interrogat per la defensa de José Luis Olivera —que va ser el seu superior a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF)—, Morocho ha mostrat a la sala un plàstic amb els indicis que el van alertar. “Trobem al despatx una bossa amb cargols, un trepant i matrícules oficials de la Policia”, ha explicat. Davant d’aquella troballa, el jutge instructor Pablo Ruz li va preguntar com interpretar-ho, i Morocho va ser taxatiu: “Jo no ho sé, però qui ho pogués fer és probablement qui ho ha posat”. La por de ser espiats va portar Ruz a adoptar mesures de precaució, com treballar amb un portàtil extern per evitar “fuites d’informació” i reservar les converses més sensibles per a espais fora del despatx. Malgrat tot, l’inspector ha subratllat que el seu objectiu principal, així com el dels jutges, era que “la investigació avancés”, encara que fos “a empentes i rodolons”.
Una “estratègia buscada” per desmantellar la investigació
Per segon dia consecutiu, Morocho ha tornat a posar el focus en les pressions que va suportar durant la investigació de la trama Gürtel i els papers de Bárcenas, unes pressions que van arrencar pràcticament des del primer moment, el 2009, però que van fer un “salt de qualitat” quan, segons les seves paraules, “el Partit Popular entra al govern espanyol i pren la batuta de la policia”. L’inspector ha descrit una “estratègia buscada” per desmantellar el seu equip: el 2013 va perdre tres membres, el 2014 va marxar un subinspector clau i el 2015 cinc investigadors més van ser atrets cap a llocs amb millor remuneració. El resultat, ha lamentat, va ser que van quedar informes sense elaborar “perquè no hi havia capacitat per investigar”.
A més, preguntat per l'interès que suscitava la seva persona, pel càrrec que li va oferir Olivera a Lisboa, Morocho ha manifestat que un superior, Manuel Vázquez, va arribar a dir que Mariano Rajoy coneixia “el seu nom”. La defensa d’Oliveria ha qüestionat Morocho per haver fet diversos viatges internacionals per abordar els problemes de la pirateria a alta mar, una funció que segons Morocho era un "treball addicional molt ocasional" que va partir amb un “regal” d'Olivera: anar a Kenya a una trobada on no volien anar els seus superiors.
La defensa d’Olivera ha intentat també explorar si Morocho actuava mogut pel ressentiment, preguntant-li si estava “descontent” per la manca de suport institucional davant les set querelles que va acumular durant aquella etapa. L’inspector, però, ha emmarcat aquelles querelles “en la dinàmica que tenien els dirigents del PP per atacar la investigació”. A més, Morocho ha vinculat Olivera amb Fernández Díaz, amb qui el seu superior tenia una relació prèvia forjada quan havia exercit de conductor del polític del PP a Barcelona, i amb l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez, també assegut al banc dels acusats, de qui el seu cap li va dir que era amic seu.