El principal investigador del grup d'investigació de The CitizenLab, Elies Campo, ha comparegut aquest divendres al Parlament en el marc de la comissió sobre el Catalangate per aportar informació sobre aquest cas d'espionatge a més d'una seixantena de polítics i destacades personalitats de la societat civil vinculades a l'independentisme. El també redactor del document que donava detalls sobre tota aquesta operació ha destacat durant la seva intervenció que aquest cas ha donat peu a documentar que hi ha hagut "una crisi de democràcia" a l'Estat. Segons ha sostingut Campo, ells no analitzen "l'àmbit legal del país afectat, sinó que certifiquem allò que ha passat, que és que hi ha hagut una crisi democràtica amb l'abús d'aquest tipus de 'software' —en referència al programari de Pegasus i Candiru per espiar— en societat civil".
Elies Campo, que ha fet la compareixença en qualitat de testimoni a la comissió d'investigació sobre l'espionatge de representants polítics, activistes, periodistes i els seus familiars per part de l'Estat amb els programes Pegasus i Candiru del Parlament, ha denunciat la "desinformació constant" que hi ha hagut sobre tot aquest cas. "És el cas més gran quant al tipus de desinformació, al seu abast i a la seva durada, que es va generant gairebé diàriament", ha afegit. Alhora, Campo ha criticat que es vulgui "desprestigiar i desacreditar" els investigadors de CitizenLab i la pròpia organització.
De fet, l'investigador ha precisat que, tot i que sempre han trobat "el mateix patró de reacció" en diversos estats que han practicat espionatges d'aquesta mena, és "de les ordres de magnitud més grans" el volum de desinformació que hi ha hagut amb el Catalangate, des del punt de vista d'Elies Campo. El redactor de l'informe sobre l'espionatge a dirigents independentistes ha explicat que, normalment, "primer els governs o agències d'intel·ligència ho neguen, després ho accepten parcialment i, al final, hi ha una justificació dubtosa del perquè".
L'Estat tenia "especial interès" a investigar algunes de les persones espiades
Un dels aspectes en què el compareixent ha fet èmfasi és en el fet que hi havia "especial interès" del govern espanyol per investigar alguna de les persones que van ser espiades. Aquest espionatge, ha afirmat, es va vincular a "una o més entitats" de l'executiu estatal, destacant que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) té la llicència per fer ús de Pegasus. Per últim, Elies Campo ha instat a "fer una investigació oficial per trobar la part responsable" davant la "gravetat i extensió" del que van poder descobrir i revelar sobre l'espionatge de telèfons mòbils d'independentistes, que es va practicar des del 2015 fins al 2020.