La delegació de Ciutadans al Parlament Europeu ha enviat una carta als representants dels estats membres de la Unió Europea avisant que el català, l'euskera i el gallec "no són llengües oficials del país" i que la demanda del govern espanyol d'oficialitzar el català a la Unió Europea "obeeix a necessitats de política interna d'un executiu en funcions". D'aquesta forma els diputats de Ciutadans intenten boicotejar l'acord entre Junts per Catalunya i el PSOE en el marc de la investidura de la presidenta del Congrés, Francina Armengol.
El partit taronja, que ja no té representació al Congrés dels Diputats, assenyala que les llengües proposades pel govern espanyol "no són oficials com exigeix la normativa europea per elevar el seu estatus". Ciutadans també assegura que seria necessari un "canvi constitucional", tenint en compte que actualment la Constitució les reconeix com a cooficials.
Ciutadans interpreta que la Constitució estableix que l'única llengua oficial de l'Estat és el castellà, malgrat que la mateixa carta magna assegura que "les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts". Els eurodiputats del partit de Jordi Cañas asseguren que "han d'iniciar un procés d'esmena constitucional, reunir el consens polític necessari en el Congrés que, fins avui, no existeix".
Demana als 27 d'abstenir-se del debat
Per això, en la seva carta insta als vint-i-set estats a abstenir-se de "convertir-se en una plataforma per a debatre sobre assumptes de política interna espanyola". També critiquen que el govern espanyol està en funcions i opinen que "segueix motivacions polítiques amb aquesta mesura". Malgrat negar l'oficialitat del català a la Unió Europea, Ciutadans subratlla un suposat compromís compartit entre la UE i Espanya per al multilingüisme. També recorden com el català, l'euskera i el gallec ja s'utilitzen a les institucions de la Unió Europea des del 2005, quan es va establir l'ús oficial de llengües suplementàries al Consell i, potencialment, en altres òrgans, com pot ser el defensor del poble europeu, el Comitè Europeu de les Regions, el Comitè Econòmic i Social Europeu i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
El pròxim 19 de setembre els 27 estats de la que formen part del Consell General de la Unió Europea votaran sobre l'oficialitat del català després de l'acord entre Junts i el PSOE en el marc de la constitució de la Mesa del Congrés, que va acabar amb la socialista Francina Armengol al capdavant de la cambra baixa. A més, també van pactar que la mesa permeti debats en català al Congrés i les comissions d'investigació dels atemptats de la Rambla i de l'Operació Catalunya i Pegasus. A més, el president a l'exili, Carles Puigdemont, va aconseguir que el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, registrés formalment la petició al Consell General de la UE abans de la constitució de la cambra baixa.