La nova presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, ha anunciat durant el seu discurs de presa de possessió que un dels seus primers compromisos serà que es pugui utilitzar el català, l'euskera i el basc —al marge del castellà— a les intervencions que es facin a la cambra baixa. L'anunci té efectes immediats, ja que Armengol ha concretat que es permetran fer servir des de la sessió constitutiva d'aquest dijous. Aquest fet, que ha estat acordat amb Junts i ERC, suposa una fita històrica, atès que després de més de 45 anys es podran emprar les llengües cooficials per primera vegada al Congrés, posant fi als reiterats advertiments i fins i tot retirades de torn de paraula a aquells diputats que no intervinguessin en castellà.

D'aquesta manera, el PSOE ara s'ha obert a permetre que les diferents realitats lingüístiques de l'Estat tinguin cabuda a la principal institució legislativa del país, però al llarg de molt de temps han negat de manera sistemàtica que això fos possible. Tant és així que, fa menys d'un mes, ElNacional.cat va entrevistar Meritxell Batet, l'antecessora de Francina Armengol al càrrec. Batet va protagonitzar nombroses topades per aquest fet amb diputats de la bancada independentista i, preguntada per la periodista Marta Lasalas sobre quina explicació tenia el fet que no es poguessin parlar les llengües cooficials de l'Estat en una cambra que representa tots els ciutadans de l'Estat, la socialista apuntava que el reglament del Congrés dels Diputats "no preveu l'ús de les llengües", de manera que "no es poden utilitzar" com "tampoc es podia fer al Senat". En aquesta línia, la cap de files del PSC al Congrés apuntalava a la via de la reforma del reglament per poder autoritzar l'ús d'aquests idiomes en les intervencions a la cambra. Aquest 17 d'agost, Francina Armengol ha esmenat aquest plantejament i ja ha permès que es puguin fer servir aquestes llengües sense necessitat de fer cap reforma: "Vull manifestar el meu compromís amb el castellà, català, euskera i gallec i la riquesa lingüística que suposen", ha expressat la balear.

 

Armengol llegeix un fragment d'un poema de Salvador Espriu

De fet, la mateixa Armengol ha llegit en català un passatge del poema 'La pell de brau' de Salvador Espriu: "Recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills". Per a qui ja és la tercera autoritat de l'Estat, la pluralitat lingüística "s'ha de reflectir a la cambra per apropar-se molt més a l'Espanya real, que és diversa, plena de colors i carregada de matisos".

Hi ha hagut diversos diputats catalans que han promès o jurat el seu càrrec en llengua catalana. També alguns diputats de Bildu han fet servir l'euskera, motiu que ha provocat les queixes de Pepa Millán (portaveu de Vox) i Cuca Gamarra (portaveu del PP), que han demanat a Francina Armengol invalidar aquestes fórmules d'acatament. La proposta ha estat rebutjada per Armengol, que ha afirmat que tothom ha adquirit la condició plena de diputats i que les fórmules emprades s'han "ajustat" tant al reglament de la cambra com a allò que recullen diverses sentències del Tribunal Constitucional.