La intel·ligència militar i les forces de seguretat de l'Estat van detectar des de les primeres hores de l'entrada massiva de migrants a Ceuta una actitud de passivitat per part de les autoritats marroquines. Un informe del Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS) del 30 de juliol considerava "molt probable" que el Marroc no estigués afavorint activament l'onada migratòria, però sí que hagués actuat fins aleshores de manera "negligent i passiva". L'informe també obria la porta a una possible motivació política darrere de l'actitud marroquina i assenyalava que "no es pot descartar cert nivell de descontentament" a Rabat per la visita del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Algèria. El document afegia que tampoc es podia excloure que el Marroc intentés aprofitar la crisi oberta a Ceuta "en benefici dels seus interessos estratègics".
L'informe vinculava també la menor presència de les forces de seguretat marroquines a la frontera amb la celebració de la Festa del Tron, que tenia lloc entre el 29 i el 31 de juliol a Castillejos, a només nou quilòmetres de Ceuta, i a Tetuan, a uns 40 quilòmetres. Segons el document, aquest esdeveniment havia comportat el desplaçament de part del dispositiu policial marroquí cap a aquestes ciutats, en detriment de la vigilància a les proximitats de la frontera ceutina. El CIFAS preveia, de fet, que la implicació de les forces de seguretat del Marroc augmentaria a partir de l'1 d'agost, un cop acabada la festivitat, i apuntava així que la coincidència temporal entre la celebració i l'increment dels intents d'entrada podia haver contribuït a reduir la capacitat de control en els moments més crítics de la crisi.
El mateix informe admetia, però, que les informacions disponibles sobre l'actuació de les forces de seguretat marroquines no eren homogènies. Mentre a Melilla es descrivia una "actitud activa" en el manteniment de la seguretat i el control fronterer, a Ceuta els serveis espanyols detectaven "passivitat davant l'allau migratòria", fet que hauria facilitat els accessos irregulars tant per mar com per terra.
L'efecte crida
L'informe també assenyalava que l'èxit dels primers intents d'entrada va alimentar ràpidament noves convocatòries a través de les xarxes socials. Segons el document, van començar a proliferar publicacions en què s'organitzaven grups per efectuar noves sortides i es compartien consells sobre com arribar fins a la costa espanyola. El CIFAS relacionava aquest moviment amb la sentència del Tribunal Suprem del 29 de juny, que establia que les persones que accedissin nedant a territori espanyol no podien ser objecte de rebuig a frontera. L'anàlisi considerava que aquesta resolució havia suposat, a la pràctica, una "limitació d'acció decisiva" per a les forces de seguretat espanyoles i situava els intents d'accés com una conseqüència directa del nou escenari jurídic.