Els inspectors d'Hisenda apugen el to contra el govern espanyol per l'acord sobre el finançament singular a Catalunya. L'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE) ha assenyalat aquest dimecres que és "impossible" aplicar l'acord de finançament singular aconseguit entre el govern espanyol i la Generalitat, un pacte que, consideren que suposa el principi de la "desaparició de l'Estat" si s'estén a la resta de comunitats autònomes. Els inspectors han tornat a exigir la dimissió de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Així ho han afirmat en un informe presentat
Així ho han manifestat en un informe presentat en l'Associació de la Premsa de Madrid (APM), on han assegurat que també implicaria la "desaparició" de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), que quedaria "trossejada" i "repartida" entre totes les regions. Els investigadors consideren que es trencarien alguns "principis bàsics" de la Hisenda espanyola, com que el sistema d'informació ha de ser únic, que ha d'existir una caixa única i que la gestió de les retencions s'ha de fer de forma "integrada", han argumentat.
Lluita contra el frau fiscal
El col·lectiu considera que la gestió del 100% de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) prevista per a 2026 resultaria "impossible" perquè, consideren que no és "realista", ja que no es podria conciliar la informació d'una base de dades nacional i una altra catalana. Amb això, la "rapidesa" a l'hora de fer les devolucions en les declaracions de la renda cauria de manera dràstica. I afegeixen que "resultaria impossible enviar als contribuents les dades fiscals, ja que la informació estaria en dues bases de dades diferents. També es veurien afectats els encreuaments d'informació per a detectar riscos fiscals".
Malgrat que no han donat dades del que deixarien d'ingressar les arques públiques espanyoles, si han indicat que, en relació amb les últimes dades disponibles que són del 2022, els impostos catalans suposen el 19,35% del total nacional. Aquest any, l'Estat va recaptar 255.463 milions d'euros, dels quals 49.434 provenien de Catalunya. A més, argumenten que el pacte tindria "conseqüències" en la lluita contra el frau fiscal, pel fet de repartir les dades entre la hisenda espanyola i la catalana. "Una informació fraccionada en dues bases de dades no pot produir els resultats actuals en la lluita contra el frau", han apuntat.