La Fiscalia demana nou anys i mig d'inhabilitació per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i vuit anys i set mesos més per a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, per prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en la consulta sobiranista del 9-N. El Ministeri Públic considera Mas l'autor dels fets i Ortega i Rigau, cooperadores necessàries. 

La Fiscalia els acusa d'haver desobeït intencionadament el TC i d'intentar fer creure que havien deixat l'organització de la consulta en mans de voluntaris: "Generar l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així", diu l'escrit d'acusació. I assegura que "els acusats eren plenament conscients que amb això trencaven l'obligat acatament a les decisions del Tribunal Constitucional".

El Ministeri Públic reclama, a més, a Mas una indemnització de 36.000 euros i a les conselleres de 30.000. En el tancament de la instrucció el jutge ja va retirar el delicte de malversació de diners públics que demanava la Fiscalia i que era el que comportava la pena més alta, més greu i més exemplificant: la presó.

Els delictes que s'imputen a Mas, Ortega i Rigau, però, només preveuen, en aquest cas, penes de multa i d'inhabilitació. A Mas el delicte de desobediència li costa 1,5 anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics. A Ortega i Rigau, un any i un mes. La pena més alta és per la prevaricació. A l'expresident li costa 8 anys i a les conselleres 7 anys i mig.

La Fiscalia es cura en salut i deixa molt clara per a quins àmbits demana la inhabilitació: "Inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a l'exercici de funcions de govern tant en l'àmbit autonòmic". Això, però, ho haurà de decidir el tribunal un cop se'ls hagi jutjat i es dicti sentència.

La Fiscalia ha presentat l'escrit d'acusació un dia abans que s'acabés el termini, tot i que ja el tenia a punt la setmana passada. La coincidència de dates, però, amb la qüestió de confiança a Puigdemont i l'obertura de l'any judicial, ha fet que el Ministeri Públic esperés fins avui a fer públiques les penes per als acusats.

El termini de presentació d'escrits, però, s'ha ampliat a petició de l'acusació particular. El jutge els deixa temps, ara, fins al 13 d'octubre.

Descarrega't aquí l'escrit d'acusació

L'estratègia del desafiament

El fiscal diu en el seu escrit d'acusació que Artur Mas "va articular una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional, que van conèixer el mateix dia en què es va dictar, el 4 de novembre del 2014. D'aquesta manera, l'acusat Mas, emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir raonablement en aparent font de normativitat, actuant amb plena consciència i voluntat, va deixar de suspendre oficialment la convocatòria".

Els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sanchez Ulled signen que l'expresident Mas "es va concertar amb la resta d'acusats per disposar efectivament, o deixar de truncar, la continuació de totes les actuacions públiques de preparació que ja estaven en marxa, així com totes les que s'anaven a produir en els següents dies per preparar i desenvolupar la votació assenyalada per al dia 9 novembre 2014".

En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia remarca que Mas, Ortega i Rigau "eren conscients des d'un principi de la possible impugnació de la mateixa per part del Govern de la Nació i de la conseqüent interdicció jurisdiccional, i van actuar disposats en tot moment a eludir el control jurisdiccional".

Govern opac

La Fiscalia es vanta en el seu escrit d'acusació de fer una investigació extensa gràcies a la qual s'ha pogut destapar l'operació opaca del Govern de la Generalitat.

"Per a un observador extern resultava pràcticament impossible constatar amb certesa la intensa utilització de mitjans públics durant el temps en què va tenir lloc la preparació i desenvolupament de la votació", diu el Ministeri Públic. 

Els fiscals Bañeres i Sánchez Ulled exposen que "això va contribuir decisivament que els principals treballs organitzatius, logístics i de suport fossin principalment encomanats a contractistes privats", i qualifica l'operació del Govern de "clima d'opacitat escassament compatible amb l'exercici responsable de les potestats públiques".

"El detall d'actuacions públiques encaminades a fer possible la votació no ha pogut ser conegut fins després de l'exhaustiva instrucció de la present causa", conclou la Fiscalia justificant la investigació que ha servit per desemmascarar que el Govern estava darrere la consulta. Un fet obvi des del primer moment.

Artur Mas

Els arguments de la Fiscalia contra l'expresident Artur Mas es basen que "intencionalment i sense altra empara que la seva mera voluntat, va desatendre el mandat del Tribunal" i va incomplir el que li demanaven els jutges: "deixar sense efecte l'acte de convocatòria i, conseqüentment, cursar les ordres corresponents per aturar els procediments en curs davant diversos departaments i ens públics de l'Administració per ell encapçalada".

Per això li demana 9,5 anys d'inhabilitació i 36.000 euros de multa.

Joana Ortega

La vicepresidenta "va seguir exercint el control públic i la coordinació de totes les actuacions de preparació i desenvolupament de la jornada de votació", exposa la Fiscalia.

El Ministeri Públic atribueix a Ortega la capacitat del seu Departament "d'impulsar" i coordinar totes les entitats públiques, funcionaris i tot el mecanisme administratiu per fer possible la consulta.

Per això li demanen 8 anys i 8 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.

Irene Rigau

L'exconsellera d'Educació és la màxima responsable, segons la Fiscalia, de posar els mitjans per executar la consulta. "Va actuar de forma coordinada amb els anteriors posant a disposició els mitjans propis del seu departament, i així es va servir dels caps dels serveis territorials del seu departament per garantir que els directors de centres d'ensenyament secundari, titularitat de la Generalitat de Catalunya, amb més o menys convenciment individual, seguissin prestant el suport necessari perquè els instituts poguessin ser condicionats els dies 7 i 8 de novembre i oberts el dia 9 perquè la votació pogués desenvolupar-se, garantint amb això la disponibilitat d'un conjunt estable de locals", diu el text d'acusació que qualifica els instituts "del principal espai de desenvolupament de la votació del dia 9 de novembre".

I per això a Irene Rigau li demana, com a Ortega, 8 anys i 8 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.

De nou: la web, el sistema informàtic i els 7.000 ordinadors

L'escrit d'acusació de la Fiscalia es basa, de nou, com ja ho va fer en el seu moment el jutge Joan Manel Abril, que va portar la instrucció, en les actuacions públiques de logística. El sistema informàtic, la web institucional i els 7.000 ordinadors es mostren de nou com a la gran arma del Govern per muntar la consulta i els tres factors clau amb els quals la Fiscalia vol desmuntar les versions dels acusats. 

Sobre la web, la Fiscalia la considera "imprescindible" per a l'organització de la consulta i clau en l'acusació per demostrar la implicació directa del Govern: "Exerciria un paper crucial en l'organització d'aquest, ja que a través d'ella s'anava a demanar la col·laboració de ciutadans que volguessin participar com a voluntaris en el desenvolupament de la votació i contenia el registre on aquells que volguessin participar podien inscriure i obtenir informació detallada sobre l'organització prevista".

Ensenyament és clau per a la consulta i la Fiscalia ho fa notar donant un paper rellevant a Rigau i al seu departament al llarg de l'escrit d'acusació. Exposa com "es va sol·licitar vehementment" la col·laboració dels directors dels instituts. Pel Ministeri Públic també és clau que encaixi pràcticament el nombre d'ordinadors portàtils comprats, aparentment com a material docent, amb el nombre de meses de votació: "Resulta revelador aturar-se en el nombre d'ordinadors adquirits, preparats i instal·lats: com s'observa en la factura expedida pel CTTI al Departament d'Ensenyament, on es consigna el concepte 'TIC de caràcter recurrent', es compren 7.000 ordinadors portàtils, 5.749 de 11'6 polzades i 1.251 de 15 polzades. Doncs bé, passa que el nombre de taules de votació previstes per al dia 9 novembre 2014 era de 6.695".

Els testimonis

La Fiscalia enumera en el seu escrit d'acusació els testimonis que cita a declarar en el judici. En total n'hi ha 15, entre els quals els inspectors de la conselleria que van advertir els directors dels centres Josep Alsina DalmauJesús Rul Gargallola directora d'Educació Secundària Obligatòria, Montserrat Llobet Bach; la directora de l'institut Pedraforca d'Hospitalet de Llobregat que es va negar a lliurar les claus del centre per fer la consulta, Dolores Agenjo Recuero l'inspector en cap dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques, Francesc Güell Roca​el president del grup Focus, Daniel Ramón Martínez de Obregón; l'assessor en matèria d'opinió pública del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joan Cañada Campos; el director del CTTIJordi Escalé Castelló; i la directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) que va fer les urnes de cartró, Elisabet Abad Giralt.

Les penes a la xarxa

Ortega ja ha carregat contra la petició de la Fiscalia perquè considera: "Ens volen inhabilitar per habilitar que la gent parlés", un fet que ha titllat d'"inèdit al món".