El jutge del cas Villarejo, Manuel García-Castellón, va protegir, a finals d'abril, una sèrie de documents que van quedar emparats sota el secret de sumari sota la consideració que la seva divulgació afectaria a la seguretat de l'Estat. Tal com es va informar en el seu moment, el jutge va dictar un acte pel qual aixecava el secret sobre la documentació confiscada al comissari quan va ser detingut i de la qual s'excloïa una carpeta amb "suposades funcions assignades a José Manuel Villarejo en els anys 2013 i 2014" amb l'argument que era informació susceptible d'"estar legalment classificada". La informació protegida entrava dins del rang temporal en què va tenir lloc l'anomenada Operació Catalunya, destinada a crear proves incriminatòries contra l'independentisme en temps en què el ministre de l'Interior era Jorge Fernández Díaz.

Ara, segons avança eldiario.es, s'han trobat proves a partir d'acarar referències de documents, que aquesta documentació protegida correspon a feines de l'exmembre del Cos Nacional de Policia (CNP) José Manuel Villarejo sobre Artur Mas i "diverses persones", el "finançament" de Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i l'excònsol honorari de Letònia a Barcelona Xavier Vinyals.

Calp recordar que en el període de les informacions ara bloquejades per García-Castellón, 2013-2014, en ple mandat de Artur Mas com a president de la Generalitat, Villarejo estava destinat en la Direcció Adjunta Operativa de la Policia, l'estructura que va allotjar la policia patriòtica o brigada política, i va ser condecorat per les seves maniobres contra el procés sobiranista.

Sempre segons el mitjà citat, els dossiers sobre Artur Mas i Unió van ser confiscats en el registre de les oficines del policia a la Torre Picasso de Madrid el 3 de novembre de 2017 mentre que l'informe sobre Vinyals va aparèixer al seu domicili de Boadilla del Monte.

Proposta del CNP

El jutge protegeix aquesta documentació sota l'argumentació que el seu contingut "podria afectar a la seguretat de l'Estat", a la qual cosa cal afegir que va ser la Unitat d'Assumptes Interns de la policia espanyola que, a petició del mateix jutge, va proposar quins documents quedarien fora del cas, i per tant, sota secret, per considerar el seu contingut sensible.

Arribats a aquest punt se sumen dues possibles explicacions de l'actitud de García-Castellón, d'una banda l'acostament a la teoria defensada tant per Villarejo com pel comissari Eugenio Pino, considerat l'artífex de l'Operació Catalunya, segons la qual l'espionatge a polítics independentistes entraria dins de la legalitat.

D'altra banda, la documentació bloquejada podria confirmar judicialment que l'operatiu antiindependentista va incloure ordres irregulars o il·legals i que es va produir una utilització desviada dels fons reservats, la qual cosa podria derivar en cas de prevaricació administrativa o de malversació de fons públics.