En la resposta de l’Estat espanyol contra el referèndum, s’han vulnerat drets civils i polítics fonamentals, emparats pels tractats internacionals subscrits. Es viu un estat d'emergència. Així ho han denunciat diverses entitats defensores de drets humans i advocats, sota la campanya #SomDefensores, en un informe presentat aquest divendres al Col·legi de Periodistes de Catalunya. “No és contra ningú, però s’adreça a organismes internacionals”, ha assegurat Jordi Palou-Loverdos, advocat acreditat per la Cort Penal Internacional.

Entre els drets vulnerats consten atacs a les llibertats de pensament, expressió, reunió, premsa, informació i comunicació de difusió d’idees. El document també denuncia atacs a la tutela judicial efectiva, al dret a la defensa i a la no indefensió, al dret a un judici just, i a la privacitat, després d’escorcolls en domicilis “sense les degudes garanties legals” o la intervenció i obertura de comunicacions postals i electròniques.

Entre les "vulneracions" concretes documentades, hi ha la "humiliació" d'alts càrrecs de la Generalitat emmanillats sense necessitat, la confiscació de material privat (fins i tot ordinadors de família i fills) o la no informació de delictes als detinguts. També hi consten les citacions als alcaldes "quan no s'ha produït cap delicte" o l'"extralimitació" de la Fiscalia, que hauria d'haver cessat les seves ordres amb l'obertura del procediment judicial. A nivell ciutadà, han denunciat, entre d'altres, la detenció i retenció de persones -entre ells menors d'edat- per penjar material propagandístic a la via pública. Finalment s'han documentat "més de 60 atacs" a mitjans de comunicació.

Hi ha 220 entitats adherides a la campanya #SomDefensores, entre elles 36 d'internacionals. Els autors de l’informe l’han posat en coneixement d’instàncies espanyoles i catalanes, com el Defensor del Pueblo o el Síndic de Greuges, però també d’instàncies internacionals de les Nacions Unides, la Unió Europea i el Consell d’Europa. Es dirigeixen a nou relators de l’ONU, entre ells els dos que van realitzar el comunicat aquest dijous, amb qui han estat en contacte. A tots ells els demanen formalment que, d’ofici, realitzin una visita a l’Estat espanyol per “comprovar i acreditar el que correspongui”.

Jordi Palou-Loverdos ha volgut aclarir que l’informe presentat, que encara no està tancat, no se centra en el dret a l’autodeterminació, ni fa referència a possibles violacions dels drets dels diputats i senadors, sinó que se centra en els drets civils i polítics dels ciutadans. “No havent comunicat als altres estats la suspensió del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la seva vigència és absolutament plena”, ha sostingut l’advocat.

Xarxa d'observadors

Després de constatar el “moment d’emergència absoluta”, va néixer la campanya #SomDefensores, que va agrupar entitats com Lafede.cat, Iridia, Novact o el Grup de Periodistes Ramon Barnils. Les mesures que van prendre són quatre. Per una banda, la redacció d’un manifest i de l’informe presentat avui, que s’anirà ampliant fins al dia 7 d’octubre. Per altra banda, la creació d’una xarxa d’observadors i d’un dispositiu legal.                                           

“El moment que hem implementat una xarxa d’observadors és simptomàtic del moment d’emergència que estem vivint”, ha constatat Anaïs Franquesa, advocada del Centre Irídia i coordinadora de la Xarxa d’Observadores. Ha comparat la situació amb la de règims d’excepció com els que s’ha produït a l’Amèrica Llatina. En aquest sentit, han format tota una sèrie d’observadors, degudament acreditats, que monitoritzaran possibles incidents a partir de l’1-O (o abans si cal). Només a la ciutat de Barcelona n’hi haurà 70.

Per altra banda, han creat un dispositiu legal, que anirà recollint els casos de “violència institucional”, per a poder actuar. De fet, ja ha presentat una primera denúncia, per un noi que va rebre un cop al cap durant la càrrega policial del 20 de setembre. Aquest dispositiu també donarà assistència legal a qui ho necessiti

Atacs a la premsa

El Grup de Periodistes Ramon Barnils, que elabora el Mapa de la Censura als Països Catalans, ha recollit almenys 64 casos d’atacs a mitjans de comunicació des del 9 de setembre, dia en què la Guàrdia Civil va entrar a la redacció del setmanari El Vallenc. Per comparació, en tot l'any 2016 en van rebre 122. Entre aquests casos destaquen els escorcolls a impremtes, les notificacions a mitjans de comunicació, les identificacions a periodistes o casos com el de Sitges, on va obligar-se un periodista a esborrar imatges. També la desprotecció dels periodistes enfront l’extrema dreta a l’assemblea de Saragossa el passat dissabte.

“Fem una crida que tothom que vegi o tingui constància d’una vulneració d’aquests drets ens ho faci arribar”, ha dit Eli Borreda, periodista del Grup Barnils. Aquesta entitat també ha elaborat una guia pels periodistes per a informar-los dels seus drets més bàsics.