Nou èxit rotund de la mobilització independentista. La manifestació de la Diada 2023 ha congregat 800.000 persones, segons ha informat l’Assemblea Nacional Catalana, el que es tradueix en un increment de la participació respecte a l’any passat (quan van assistir-hi 700.000) i també suposa superar amb escreix la xifra de l’any 2021 (400.000). La Guàrdia Urbana, però, ha rebaixat la participació a 115.000 assistents, 35.000 menys que l'any passat. Les vies per on ha transcorregut la marxa s’han omplert de gom a gom fins a confluir a la plaça Espanya, batejada com a plaça 1 d’octubre. L'ambient ha estat festiu, reivindicatiu, pacífic i sense incidents.

🔴 Manifestació de l’11 de setembre 2023, DIRECTE | Última hora de la Diada de Catalunya

La mobilització d’aquest dilluns, on l’independentisme ha exhibit múscul novament, ha començat a les 17:14 hores. Les quatre columnes han arrencat el camí cap a la plaça 1 d’octubre des de la Ciutat de la Justícia (en el cas de la columna de la llibertat), l’escola Proa (columna de la llengua), l’estació de Sants (la del país) i la plaça del Doctor Letamendi, davant de la delegació de l’Agència Tributària Espanyola (la de la sobirania). A més de les entitats habituals (ANC, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència o el Consell de la República, entre d’altres), la novetat d’enguany ha estat que Esquerra Republicana ha tornat a participar d’una mobilització de l’Assemblea per la Diada i que també ho ha fet el president de la Generalitat, Pere Aragonès, així com alguns consellers com Laura Vilagrà, Ester Capella o Manel Balcells. El Govern, present a la columna de llengua, ha rebut xiulets per part d'alguns manifestants. A més d’ERC —comitiva que finalment no ha estat encapçalada pel president de la formació, Oriol Junqueras, atès que té covid-19—, hi ha participat la direcció nacional de Junts per Catalunya i membres de la CUP, com ara Dolors Sabater.

L’any passat, la plana major dels republicans van desmarcar-se de la convocatòria —amb excepcions com Carme Forcadell, expresidenta de l’ANC— perquè consideraven que es tractava d’una mobilització que anava contra els partits i les institucions, enfocament que no compartien. Enguany, consideren que la pressió va cap al govern espanyol i per això s’han mobilitzat. Tot plegat, en un clima postelectoral on planen les negociacions per a una eventual investidura de Pedro Sánchez amb l’amnistia com a eix imprescindible per a abordar-la, mesura que s'ha reivindicat en nombrosos discursos de l'acte polític posterior a la marxa.

Les quatre columnes, plenes de gom a gom

La manifestació d'aquest any ha comptat amb quatre columnes que, des de punts diferents, s'han dirigit fins a la batejada plaça 1 d'octubre, indret on han convergit. Des de les quatre de la tarda, diversos autobusos d'arreu del país han arribat als quatre llocs de sortida de les columnes i ràpidament s'han distribuït cartells on es podien llegir consignes com 'Independència o dimissió', 'Govern dimissió', 'Foc nou' o 'Hem guanyat'. A més, també hi ha hagut en nombroses ocasions crits com 'Puigdemont, el nostre president', 'Ni França ni Espanya, Països Catalans' o els concentrats han cantat Els Segadors i l'Estaca de Lluís Llach.

La columna llibertat ha partit des de la Ciutat de la Justícia, emplaçament per on han hagut de passar centenars d’encausats del moviment independentista. L’elecció d’aquest punt no és casual, sinó que l’Assemblea Nacional Catalana va designar aquest lloc com a símbol de la repressió patida per més de 4.000 persones processades i justament per denunciar el “rebuig al poder i la imposició de la justícia espanyola” a Catalunya. El recorregut s’ha fet pel lateral de la Gran Via de les Corts Catalanes i els manifestants han caminat al voltant de dos quilòmetres per aquest vial fins a arribar a la plaça Espanya, batejada com a plaça 1 d’octubre per l’ANC. En aquesta columna de la llibertat, hi han participat entitats com la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, la Comissió de la Dignitat, Drets i Meridiana Resisteix, i també s'hi han adherit els Comitès de Defensa de la República (CDR). A la primera fila, s'hi ha pogut veure a l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa.

En el cas de la columna de la llengua, ha sortit des de l'escola la Proa al barri de la Bordeta, punt que s'ha triat per a la defensa d'un ensenyament "íntegre" en català i contra les invectives que ataquen la llengua. Per arribar fins a la plaça Espanya (1 d'octubre), han caminat pel carrer Moianes i la carretera de Sants. En aquesta columna, hi havia el president Pere Aragonès i els consellers que han assistit a la concentració, a més de diversos dirigents d'Esquerra Republicana.

Pel que fa a la columna de país, el recorregut ha partit des de la plaça dels Països Catalans, emplaçament on hi ha l'estació de Barcelona-Sants. Des d'aquesta infraestructura, l'ANC volia traslladar el missatge de denúncia de l'infrafinançament crònic de l'Estat i la manca d'inversions que realitza a Catalunya. Per arribar fins a la plaça on han confluït amb la resta de columnes, els manifestants han baixat pel carrer Tarragona. És precisament en aquesta columna des d'on han partit la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu; i el seu homòleg d'Òmnium Cultural, Xavier Antich.

En darrer terme, hi havia la columna de la sobirania, que ha començat a caminar fins a la plaça Espanya (batejada com a 1 d'octubre) des de la plaça del Doctor Letamendi, a l'alçada de la delegació de l'Agència Tributària espanyola. En aquest sentit, l'entitat organitzadora volia posar de manifest "l'espoli fiscal" que pateix Catalunya i abanderava la defensa de la independència econòmica. Des d'aquest punt, hi han participat l'executiva nacional de Junts per Catalunya. El recorregut passava pel carrer Muntaner i, finalment, per Gran Via. La denominació de les quatre columnes, segons explica l'ANC, respon als "valors fonamentals que tindrà la República Catalana", en tant que els emplaçaments escollits per la sortida d'aquestes quatre són "enclavaments de denúncia i reivindicació de drets i llibertats perdudes pel colonialisme espanyol".