El Financial Times repassa l’actuació de la justícia espanyola en un llarg reportatge i en surt un retrat dubtós, no gaire falaguer. Parla el diari dels processos pels casos d’Altsasu i de Catalunya, i el titular és un d’aquells que insinuen més que diuen: “El judici per terrorisme del cas d’Altsasu aixeca temors sobre la justícia. L’exageració d’una baralla en un poble basc esperona les acusacions d'interferència [política]”.

L’embolic pel cas d’Altsasu és descrit així: “el que un tribunal local va qualificar inicialment com un senzill cas d'agressió —embolicat per l'alcohol a les 5 del matí— un alt tribunal [l’Audiència Nacional], l’ha transformat en un cas on els acusats s’enfronten a 375 anys de presó per suposats delictes de terrorisme”. Entre els lectors, aquesta peripècia deu fer un cert efecte.

El Financial Times és el diari de referència del món financer i dels negocis de la City de Londres, la capital financera mundial. Té 930.000 subscriptors arreu del món.

A la cua d'Europa

Un cop presentada la situació —uns diuen que la justícia no és independent i altres que sí—, el reportatge diu que “la percepció subjacent a Espanya és que el sistema judicial no és independent de la política”. Cita l’informe de la UE sobre la percepció pública de la justícia del 2017, on l’Estat espanyol figura “el tercer per la cua entre els 28 estats membres, només per sobre d’Eslovàquia i de Bulgària”.

Explica tot seguit que “alguns jutges i juristes diuen que no hi ha proves d'ingerència política directa als tribunals sinó pressions més subtils”.

Ignacio González Vera, magistrat i portaveu de Jueces para la Democracia, apareix llavors per a advertir que el sistema judicial espanyol ha de ser “més transparent que mai”. Assenyala, però, “els possibles riscos que el Congrés i el Senat nomenin als 20 membres del Consell General del Poder Judicial, l’organisme que designa els magistrats dels tribunals superiors”.

El periodista afegeix que “els membres del Tribunal Constitucional, que van declarar il·legal el referèndum català [de l’1-O], també són de designació política”.

Judicialització de la política

El corresponsal del FT salta al cas català. “Alguns diuen que el problema a Catalunya és que el govern d'Espanya confia massa en els tribunals per a resoldre el que hauria de ser un afer polític”, i apunta: “Gairebé no hi ha diàleg entre el govern i els separatistes alhora que, al mateix temps, els tribunals persegueixen als dirigents independentistes”.

“Els casos d'Altsasu i Catalunya obren moltes preguntes sobre la justícia espanyola”, diu Lydia Vicente, advocada especialista en Drets Humans de Rights International Espanya. Aquesta entitat va remetre  l’any passat una carta al relator especial de l'ONU sobre la independència judicial, advertint-lo que, a Espanya, la “interferència” i la pressió política sobre els jutges “han esdevingut comuns”.

González Vera diu que, en el cas català, el govern espanyol “s'amaga darrere el procés judicial. No és que manipuli els tribunals, sinó que ha optat per tractar la qüestió com un assumpte legal i no polític”.

Una opinió semblant té Javier Ollo, l’alcalde d’Altsasu, que també és advocat. “Els polítics no truquen als jutges i els diuen què han fer”, diu al FT. Ara, sobre el cas concret dels vuit joves jutjats a l’Audiència Nacional, també ho té clar: “La idea que aquella agressió és terrorisme devalua la paraula terrorisme... [La justícia] ha sobre reaccionat per consideracions polítiques”.